Vélez Vicente, Pilar
Barcelona, 2 de febrer de 1957

Pilar Vélez Vicente és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1986). Ha estat directora del Museu del Disseny de Barcelona (2012-2022), que integrà el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques, sota un nou projecte museològic i museogràfic, del qual va ser la responsable.
  Abans havia estat directora del Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona (1986-1995) i directora del Museu Frederic Marès de Barcelona (1995-2012). En aquest darrer, fou també la responsable del projecte museogràfic que ha permès adequar el museu a les necessitats actuals, sense perdre el seu caràcter singular de museu de col·leccionista.
  En el terreny docent, ha estat professora del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (1982-1985, encarregada de curs; 1987-1988, professora associada, i 1988-1989, professora associada i coordinadora del Màster de Museologia). També ha estat professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (1994, curs de doctorat, i 1997-1998, Postgrau de les Arts de l’Objecte al Disseny Contemporani).
  És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del 1996), de la qual ha estat membre de la Junta de Govern i acadèmica bibliotecària (1998-2012) i directora del seu Butlletí (2004-2012). També pertany a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des del 2008), de la qual és membre de la Junta de Govern (2012-2016 i, novament, des del 2024) i conservadora de les col·leccions (2012-2016).
  Ha estat vicepresidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (1991-2001), ha conreat la crítica en diverses publicacions i ha estat membre del jurat de diversos premis d’arts plàstiques. També ha estat membre de la Comissió de la Memòria Històrica (2007-2015) i de la Comissió d’Art Públic (2011-2015) de l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2023 és membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya.

Com a investigadora interessada pel fenomen de la reproductibilitat, ha dedicat sobretot la seva recerca a les arts gràfiques, les arts decoratives i industrials del segle xix i el primer terç del xx i al disseny dels segles xx-xxi, així com també a l’estudi del patrimoni i el col·leccionisme artístic dels segles xix-xxi. El discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres el dedicà a aquest tema: Els capdavanters del salvament. Cura i estudi del patrimoni cultural de Catalunya. Els «doblement» acadèmics de Bones Lletres i Belles Arts (2009). El 2023 va ser convidada a participar en l’informe transversal anual de l’Institut d’Estudis Catalans, dedicat al patrimoni, amb el text «Els museus d’art catalans, centres de patrimoni i espais socials amb reptes de futur».
  És autora de més d’una trentena de llibres, entre els quals destaquen Eudald Pradell i la tipografia espanyola del segle xviii (Barcelona, Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, 1989), El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista. 1850-1910 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1989; Premi Fundació Güell 1988), Xilografies de Josep Obiols (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1990), Aproximació a l’obra gràfica de Subirachs (Barcelona, Mediterrània, 1993), J. Fín (1916-1969) (Barcelona, Omega, 1999), Joies Masriera. 200 anys d’història (Barcelona, Àmbit, 1999), Eusebi Planas (1833-1897), l’il·lustrador de la Barcelona vuitcentista (Barcelona, Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999), Catàleg del Museu de Llotja. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. II - Escultura i medalles (Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2001), Lluís Masriera (Barcelona, Infiesta, 2002), L’exaltació del llibre al Vuitcents (Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat i Biblioteca de Catalunya, 2008), Riu Serra (1921-2006). Escultor i dibuixant, amb Eduard Riu Barrera (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012) i Adolf Fargnoli (1890-1951). Del Noucentisme a l’avantguarda (Girona, Úrsula Llibres, 2023). 
  Ha participat també en la quinzena de catàlegs de les exposicions temporals del Museu Frederic Marès (Quaderns del Museu Frederic Marès - Exposicions / 1-16) i és autora de nombrosos articles en revistes especialitzades. Així mateix, ha estat directora, autora i editora de la vintena de catàlegs d’exposicions i publicacions de recerca (col·lecció «Imprescindibles») publicats pel Museu del Disseny de Barcelona (2012-2022), amb aportacions com Modernisme, cap a la cultura del disseny (2020), de què és coautora juntament amb Mireia Freixa.
  Ha col·laborat en diverses edicions col·lectives, com ara Introducción a la historia del arte (Barcelona, Barcanova, 1989); Historia ilustrada del libro español (Madrid, Fundación G. Sánchez Ruipérez, 1996); El llibre d’Or de l’art català (Barcelona, El Periódico, 1997); Art de Catalunya. Ars Cataloniae, vol. xi: Arts decoratives, industrials i aplicades (Barcelona, L’Isard, 2000); El Modernisme (Barcelona, L’Isard, 2002); Historia de la edición y de la lectura en España 1472-1914 (Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2003); Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975) (Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2004); Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona. Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) (Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, 2010); La indústria de les indianes a Barcelona 1730-1850 (Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, 2011); Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2012); Història mundial de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 2018); Lluís Domènech i Montaner. Home de la Renaixença. Arquitecte del Modernisme (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Triangle Books, 2023), i La memòria dels catalans (Barcelona, Edicions 62, 2025).
  Des del 2003 al 2011 ha estat membre del comitè científic del Congrés d’Història de Barcelona, com a assessora de l’àmbit artisticocultural, amb aportacions com ara els articles «Cultura, arts i patrimoni en el Romanticisme. Entre la recuperació del passat i el progrés tècnic» (Barcelona, 2003), «Les arts industrials. Bellesa, utilitat, economia» (2007), «De la fèrula acadèmica a la consolidació de la modernitat. Servituds i autonomia de l’art català entre 1775 i 1900» (2009) i «Ensenyament i indústria. El paper de la Junta de Comerç en el desenvolupament de la indústria d’indianes barcelonina» (2011), tots quatre publicats a la revista Barcelona Quaderns d’Història (Barcelona). També és autora de treballs aplegats dins els volums corresponents editats per l’Arxiu Històric de la Ciutat a la col·lecció «Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona».
  Ha comissariat, ha assessorat i ha participat en catàlegs de nombroses exposicions a Barcelona, Madrid, Nova York, Cleveland, París, Estocolm, Venècia, Amsterdam i Viena, així com a Girona, Sabadell, Terrassa, Vic, Lleida, Alacant, València, Oriola, Novelda, Castelló, Mataró, Arenys de Mar i Salàs, entre d’altres.
  Ha rebut el Guardó JORGC 2018, per la trajectòria de recerca i l’estudi de la joieria, i el Guardó del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya 2022 a la trajectòria d’investigació en les arts gràfiques i el disseny gràfic.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Pilar Vélez (pàgina personal)