Com a investigador, els seus interessos s’han centrat en l’anàlisi de les funcions, els usos i els significats de les imatges a la baixa edat mitjana a la Corona d’Aragó a partir de múltiples enfocaments i àmbits d’estudi. Un dels principals és aquell relacionat amb la pintura de temàtica religiosa d’època tardogòtica a Barcelona i a les seves formes de percepció pels espectadors de l’època, tema principal de la monografia Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana (Múrcia, Universidad de Murcia, 1999) i de diferents articles, com ara «De la religión de obras al gusto estético. La promoción colectiva de retablos pictóricos en la Barcelona cuatrocentista» (Imafronte, Múrcia, 1998); «Hagiografía y mentalidad popular en la pintura tardogótica barcelonesa» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1996); «Modos y fórmulas de traducción visual de la leyenda áurea en la pintura gótica catalana» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 1997); «La Ilustración de leyendas autóctonas: el santo y el territorio» (Analecta Sacra Tarraconensia, Barcelona, 1997); i, des d’una perspectiva encara més àmplia, que abasta bona part de la península Ibèrica, al text «Contemplar, meditar, resar. Funció i ús de les imatges de devoció al voltant del 1500», a L’Art a Catalunya i els regnes hispans en temps de Carles I (Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2000).
Catalogació crítica i interpretació de les imatges constitueixen els eixos vertebradors de la seva tasca com editor i autor d’una part dels textos continguts al catàleg Bernat Martorell i la tardor del gòtic català. El context artístic del retaule de Púbol, (Girona, Generalitat de Catalunya, 2003). Des d’una òptica més general, ha estudiat algunes destacades manifestacions artístiques i urbanístiques de la Corona d’Aragó a finals de l’edat mitjana a «Francesc Eiximenis et les images de la ville idéale dans la Couronne d’Aragon», a P. Gilli (ed.), Les élites lettrées au moyen âge. Modèles et circulation des savoirs en Mediterranée occidentale (Montpeller, Presses Universitaires de la Mediterranée, 2008); «Rutas artísticas y cultura visual en Cataluña (1470-1520)», a F. Checa y B. J. García (ed.), El arte en la corte de los Reyes Católicos. Rutas artísticas a principios de la edad moderna (Madrid, Fundación Carlos de Amberes, 2005), i «Echi de la pittura fiamminga a Valenza e in Catalogna», a E. Carbonell & R. Casanelli (ed.), Il Rinascimento in Oriente e Occidente, 1250-1490 (Milà, Jaca Book, 2003).
S’ha ocupat també dels inicis de la catedral gòtica de Girona i de la materialització d’un elaborat programa iconogràfic a la seva capaçalera, que interpretà a través de l’estudi d’un complex entramat d’usos litúrgics, devocions, llegendes i aspiracions d’una elit d’eclesiàstics, a treballs com ara «De genere militari ex utruoque parente. La nobleza eclesiástica y los inicios de la catedral gótica de Gerona» (Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 2007); «Arnau de Montrodon y la catedral de San Carlomagno. Sobre la imagen y el culto al emperador carolingio en Gerona» (Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 2004) i «Il factotum della cattedrale. Arnau de Montrodon e la nuova sede gotica di Girona (1312-1347)», a A. C. Quintavalle (coord.), Medioevo. I commitenti (Milà, Electa, 2011). A la «La memòria de les pedres. Fundació i esplendor d’un convent dominicà a la Girona baixmedieval», a La Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni (Girona, Universitat de Girona, 2011), va portar a terme una incursió al terreny de l’arquitectura dominicana i en el llibre Fragments del gòtic a Girona (Girona, Diputació de Girona, 2008), una aproximació general, crítica i actualitzada, al conjunt de manifestacions arquitectòniques i artístiques de tota la província entre els segles xiii i xv.
Un altre vessant de la recerca és l’anàlisi del rerafons cultural i retòric d’un seguit de manifestacions artístiques i arquitectòniques amb un marcat sentit d’exaltació àulica promogudes durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Aquest és el fonament d’estudis com ara «Un emblema arturiano per Alfonso d’Aragona. Storia, mito, propaganda» (Bullettino dell’Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, Roma, 2012); «Un trono in fiamme per il re. La metamorfosi cavalleresca di Alfonso il Magnanimo (Rassegna Storica Salernitana, Salern, 2011); «Contra Turcos. Alfonso d’Aragona e la retorica visiva de la crociata», a G. Abbamonte et alter (coord.), La battaglia nel Rinascimento meridionale (Roma, Viella, 2011); «La Hagiografía del poder. Acerca del sentido político de las imágenes de santos producidas en Nápoles y Barcelona a mediados del Cuatrocientos», a El Mediterráneo y el arte español (València, Comité Español de Historia del Arte, 1997); «Las rutas mediterráneas de Alfonso Rodríguez, pintor y miniaturista de corte», a M. L. Melero et al. (coord.), Imágenes y promotores en el arte medieval. Miscelánea en homenaje a Joaquín Yarza Luaces (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001), i «Las corrientes artísticas entre Nápoles y España en el cuatrocientos. Nuevas perspectivas, nuevos horizontes», a Relaciones artísticas entre España e Italia en el Renacimiento. Nuevas aproximaciones (Museo del Prado-Villa i Tatti, 2014, en premsa). La definició del paisatge monumental a Nàpols anterior a la seva conquesta per part d’Alfons i les seves dimensions semàntiques relacionades amb la promoció de la dinastia angevina han estat analitzats a «Réthoriques visuelles et débats historiographiques autour de la Naples angevine» (Perspective. La Revue de l’INHA, París, 2010).
Paralel·lament, en els darrers anys també s’ha ocupat d’aspectes relacionats amb la instrumentalització i l’ús propagandístic de les imatges i els objectes a càrrec d’altres monarques de la Corona d’Aragó en estudis com ara «La monarchia aragonese e la ricerca del sacro nell'Oriente mediterraneo (s. xiv)», a M. Vignoni (coord.), Representations of power at the Mediterranean borders of Europe (12th-15th c.) (Florència, Sismel, 2014); «La memoria visual de una dinastía. Pedro IV el Ceremonioso y la retórica de las imágenes en la Corona de Aragón» (Anales de Historia del Arte, Madrid, 2013); «Gli artisti del re nel trecento Aragonese» (Annali della Scuola Superiore Normale di Pisa, Pisa, 2008); «Icone, leggende e monarchia nella Corona d’Aragona» (Hortus Artium Medievalium, Croàcia, 2014, en premsa), i «Mémoire, legende et image. Jacques Ier d’Aragon et la création d’un mythe historiographique et visuel de la monarchie (s. xiii-xve siècles)», a Mémoire(s) des origines et stratégies de légitimation pouvoir, 2èmes Journées Lyonnaises d’Histoire du Droit (Lió, Universitat Jean Moulin Lió 3, 2014, en premsa).
D’una manera més puntual, també s’ha interessat per la il·lustració de còdexs medievals i ha intentat posar en relleu els fonaments visuals de les imatges i, especialment, la raó de ser d’aquestes als ulls dels lectors. D’aquesta tasca destaquen els treballs «Un manuscrito iluminado de la Chirurgia Magna de Guy de Chauliac conservado en la Biblioteca Vaticana: reflexiones sobre su origen y particularidades iconográficas» (Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, Madrid, 1994) i, juntament amb G. Boto, «Satire et comique dans l’illustration marginal. Un manuscrit du gothique international catalan», a Flanders in European Perspective. Manuscript illumination around 1400 in Flanders and abroad (Lovaina, Peeters, 1995). |
