Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Velasco González, Alberto
Lleida, 23 d'abril de 1976

Àrees de treball: Art medieval / Art gòtic / Pintura gòtica / Escultura gòtica / Iconografia / Col·leccionisme d’art / Mercat de l’art / Historiografia / Patrimoni / Museografia

Alberto Velasco González és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida, amb la tesi Pintura tardogòtica a l’Aragó i Catalunya: Pere Garcia de Benavarri (2015). Forma part del Grup de Recerca en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura», reconegut per la Generalitat de Catalunya i adscrit a la Universitat de Lleida i de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya (Generalitat de Catalunya). És conseller de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida). Ha rebut el Premi Víctor Torres (2018), concedit a persones que hagin contribuït a la lluita pels valors republicans, que hagin promogut la cultura catalana i que hagin defensat Catalunya.

En el terreny de la recerca, s’ha especialitzat en l’àmbit de la pintura gòtica catalana i aragonesa, tema sobre el qual ha publicat diverses monografies, com ara El Mestre de Vielha. Un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó (Lleida, Universitat de Lleida, 2006),Fragments d’un passat. Pere Garcia de Benavarri i el retaule gòtic de l’església de Sant Joan de Lleida (Lleida, Universitat de Lleida i Museu de Lleida: diocesà i comarcal, 2012) i Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles xv i xvi) (Lleida, Pagès, 2011). Les darreres aportacions en aquesta línia de recerca han estat la publicació del llibre Virgin and child with musician angels. The Master of Belmonte and late gothic Aragonese painting (Buenos Aires, Gonzalo Eguiguren, 2017); l’edició científica de l’obra Late gothic painting in the crown of Aragon and the Hispanic kingdoms (Leyden-Boston, Brill Publishers, 2018, en col·laboració amb Francesc Fité), i les diferents contribucions al catàleg de l’exposició sobre Bartolomé Bermejo celebrada al Museu Nacional del Prado i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (2018-2019).
  D’altra banda, s’ha ocupat de qüestions relacionades amb l’escultura gòtica trescentista, en concret, de la figura del Mestre d’Anglesola, i dels diferents artífexs de l’Escola de Lleida d’escultura del segle xiv. Una altra de les seves línies de recerca gira al voltant dels artesans actius a l’antiga catedral de Lleida en època medieval, com ara els orfebres, els brodadors o els artesans del llibre. Encara sobre la Seu Vella, també ha dedicat estudis al mobiliari litúrgic de les seves diferents capelles i a la promoció artística per part de benefactors particulars. Dins el món del medievalisme, ha publicat diferents treballs al voltant de la iconografia medieval, l’hagiografia, el culte a les relíquies i les interaccions que es produeixen amb el fet artístic. També ha estat editor de la monografia O rei O res. La fi del comtat d'Urgell (Lleida, 2016 [reeditada el 2018], en col·laboració amb F. Fité, C. Alòs i E. Solanes).
  Un altre dels àmbits al qual també ha dedicat atenció en els darrers anys és el de la història del col·leccionisme a Catalunya, en què destaca la seva monografia Jaume Pasqual. Antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració (Lleida, Universitat de Lleida, 2011). Aquesta obra és una de les primeres aproximacions al col·leccionisme il·lustrat català, un tema gairebé inèdit en la historiografia del país. S’ha endinsat també en l’anàlisi de l’inici del col·leccionisme d’art medieval a Catalunya, de col·leccionistes particulars com la família Carreras, així com del mercat de l’art i dels antiquaris actius en territori català al final del segle xix i al principi del segle xx, amb especial atenció a les figures de Joan Cuyàs i Maria Esclasans. La valoració de l’art medieval en la societat contemporània l’ha portat a ocupar-se de qüestions paral·leles que tenen a veure amb la historiografia de l’art català i les aportacions de personatges com mossèn Josep Gudiol Cunill, o la conservació i la destrucció del patrimoni artístic en contextos bèl·lics, com ara el cas de la Guerra Civil espanyola.
  Juntament amb Marc Sureda, ha estat coordinador de les diferents edicions de les Jornades de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya, que han culminat amb la publicació de diverses obres col·lectives de les quals ha estat editor científic.
  Dins l’àmbit expositiu, ha estat comissari de les exposicions següents: «Xavier Gosé (1876-1915). De la Barcelona dels Quatre Gats al París elegant» (Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, 2008-2009); «Fragments d’un passat. El retaule gòtic de l’església de Sant Joan de Lleida» (Museu de Lleida: diocesà i comarcal, 2012); «O rei O res. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell» (Museu de la Noguera, 2013-2014, en col·laboració amb F. Fité, C. Alòs i E. Solanes), i comissari adjunt de «Ramon Llull i l’encontre entre cultures. Raimundus christianus arabicus» (Museu de Lleida: diocesà i comarcal, 2016).
  Entre els catàlegs d’exposició en què ha participat elaborant diferents estudis monogràfics, cal destacar Alfonso X el Sabio (Múrcia, 2009), Fernando II de Aragón. El rey que imaginó España y la abrió a Europa (Saragossa, 2015), Oliba Episcopus (Vic, 2018-2019) i Bartolomé Bermejo (Madrid-Barcelona, 2018-2019).
  Entre les revistes especialitzades en què ha publicat estudis destaquen Journal of Glass Studies, Colnaghi Studies Journal, Goya, Locus Amoenus, Revista de Catalunya, Ars Longa. Cuadernos de Arte, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Acta Mediaevalia, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, Lambard. Estudis d’Art Medieval i Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors