Maestre Abad, Vicente
Almeria (Andalusia), 9 de febrer de 1938

Vicente Maestre Abad s’instal·là a Barcelona el 1944. Va cursar estudis de dret a Granada i després va passar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura d’història el 1965. Ha col·laborat en tasques de redacció a l’editorial Planeta, sota la direcció de José Milicua, i a l’editorial Salvat. Ha exercit la docència de la història de l’art a l’Escola Massana des del 1967 fins al 1971, i a l’Escola Superior d’Art i Disseny, antiga Escola Llotja, des del 1969 fins a la seva jubilació el 1998. En aquesta escola va obtenir la plaça de catedràtic per oposició el 1970. Va ser el director del Museu Cau Ferrat entre el 1970 i el 1975. També ha exercit la docència universitària com a professor associat a temps parcial a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre el 1970 i el 1975, i a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dues etapes entre el 1970 i el 1982 i entre el 1994 i el 1998. Ha estat comissari de l’exposició, responsable i redactor del catàleg, juntament amb Juli Capella i Quim Larrea, «El moble català» (Generalitat de Catalunya, 1994), celebrada al Palau Robert de Barcelona.

La seva recerca s’ha centrat en l’art català del segle xix, amb una singular atenció a les etapes i esdeveniments anteriors a l’època modernista. Ha estudiat especialment els debats teòrics de l’època romàntica i la polèmica entorn de la relació entre l’art i la indústria al llarg de tot el segle. Ha prestat també atenció a l’arquitectura i a les arts decoratives. Entre les seves publicacions cal destacar, «El Museo Maricel de Mar» (San Jorge. Revista de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, Barcelona, 2n trimestre 1970); «Elias Rogent, arqueólogo y restaurador. Notas para la historia de la restauración de santa María de Ripoll» (Revista de Girona, Girona, segon trimestre 1978); «El primer romanticisme artístic a Barcelona», a Estudis d’art i cultura (Barcelona, Daedalus, 1979); «Una imatge romàntica d’Espanya», a Imatge romàntica d’Espanya (Barcelona, Caixa de Pensions, 1982); «Recuerdos y bellezas de España: Su origen ideológico, sus modelos» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 1984); «La producción de bienes de consumo en Cataluña a mediados del siglo xix 1840-1860», a El diseño en España. Antecedentes históricos y realidad actual, Europalia 85 (Madrid, Ministerio de Industria y Energía, 1985); «Arte e industria. José de Manjarrés i Bofarull: un capítulo de estética industrial en el pensamiento barcelonés del siglo xix» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1994); «Francisco de Paula Isaura (1824-1885), broncista y platero (Locus Amoenus, Bellaterra, 1995); «Les manufactures artístiques durant el romanticisme», a El Romanticisme a Catalunya (Barcelona, Pòrtic, 1999); «De la aplicación del arte a la industria. La regeneración de las manufacturas artísticas barcelonesas en el siglo xix», a Anna Calvera-Miquel Mallol (ed.), Historiar desde la periferia. Historia e historias del diseño. Actas de la 1a Reunión Científica Internacional de Historiadores y Estudiosos del Diseño (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2001); «Pablo Piferrer y su influencia en la escuela catalana del primer romanticismo pictórico», a Llotja. Escuela gratuita de Diseño 1775 - Escola d’Art 2000 (Barcelona, Escola Llotja, 2000); «La visió romàntica de l’arquitectura gòtica catalana», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003); «Del arte ornamental: la formación escolar del artista industrial barcelonés en época isabelina» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2005-2006); «Las primeras exposiciones retrospectivas, coleccionismo y museos: temas para un capítulo de historia del arte en la Barcelona de la Restauración», a B. Bassegoda (ed.), Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya (Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007); «Un aparador de la història: el cementiri Vell del Poblenou», a Les identitats a la Catalunya contemporània (Barcelona, Galerada, 2009), i «El Temple de la Llibertat Civil. Les pompes fúnebres de Luis Lacy a Santa Maria del Mar (Barcelona, 5 i 6 de juliol de 1820)» (Historica.cat. Revista Digital d’Història, Palma, novembre 2010).