Maestre Abad, Vicente
Almeria (Andalusia), 9 de febrer de 1938 - Maó (Menorca), 3 d'agost de 2024

Vicente Maestre Abad s’instal·là a Barcelona el 1944. Va cursar estudis de dret a Granada i després va passar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura d’història el 1965. Va col·laborar en tasques de redacció a l’editorial Planeta, sota la direcció de José Milicua, i a l’editorial Salvat. Va exercir la docència de la història de l’art a l’Escola Massana des del 1967 fins al 1971, i a l’Escola Superior d’Art i Disseny, antiga Escola Llotja, des del 1969 fins a la seva jubilació el 1998. En aquesta escola va obtenir la plaça de catedràtic per oposició el 1970. Va ser el director del Museu Cau Ferrat entre el 1970 i el 1975. També va exercir la docència universitària com a professor associat a temps parcial a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre el 1970 i el 1975, i a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dues etapes entre el 1970 i el 1982 i entre el 1994 i el 1998. Va ser comissari de l’exposició, responsable i redactor del catàleg, juntament amb Juli Capella i Quim Larrea, «El moble català» (Generalitat de Catalunya, 1994), celebrada al Palau Robert de Barcelona.

La seva recerca es va centrar en l’art català del segle xix, amb una singular atenció a les etapes i esdeveniments anteriors a l’època modernista. Va estudiar especialment els debats teòrics de l’època romàntica i la polèmica entorn de la relació entre l’art i la indústria al llarg de tot el segle. Va prestar també atenció a l’arquitectura i a les arts decoratives. Entre les seves publicacions cal destacar, «El Museo Maricel de Mar» (San Jorge. Revista de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, Barcelona, 2n trimestre 1970); «Elias Rogent, arqueólogo y restaurador. Notas para la historia de la restauración de santa María de Ripoll» (Revista de Girona, Girona, segon trimestre 1978); «El primer romanticisme artístic a Barcelona», a Estudis d’art i cultura (Barcelona, Daedalus, 1979); «Una imatge romàntica d’Espanya», a Imatge romàntica d’Espanya (Barcelona, Caixa de Pensions, 1982); «Recuerdos y bellezas de España: Su origen ideológico, sus modelos» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 1984); «La producción de bienes de consumo en Cataluña a mediados del siglo xix 1840-1860», a El diseño en España. Antecedentes históricos y realidad actual, Europalia 85 (Madrid, Ministerio de Industria y Energía, 1985); «Arte e industria. José de Manjarrés i Bofarull: un capítulo de estética industrial en el pensamiento barcelonés del siglo xix» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1994); «Francisco de Paula Isaura (1824-1885), broncista y platero (Locus Amoenus, Bellaterra, 1995); «Les manufactures artístiques durant el romanticisme», a El Romanticisme a Catalunya (Barcelona, Pòrtic, 1999); «De la aplicación del arte a la industria. La regeneración de las manufacturas artísticas barcelonesas en el siglo xix», a Anna Calvera-Miquel Mallol (ed.), Historiar desde la periferia. Historia e historias del diseño. Actas de la 1a Reunión Científica Internacional de Historiadores y Estudiosos del Diseño (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2001); «Pablo Piferrer y su influencia en la escuela catalana del primer romanticismo pictórico», a Llotja. Escuela gratuita de Diseño 1775 - Escola d’Art 2000 (Barcelona, Escola Llotja, 2000); «La visió romàntica de l’arquitectura gòtica catalana», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003); «Del arte ornamental: la formación escolar del artista industrial barcelonés en época isabelina» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2005-2006); «Las primeras exposiciones retrospectivas, coleccionismo y museos: temas para un capítulo de historia del arte en la Barcelona de la Restauración», a B. Bassegoda (ed.), Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya (Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007); «Un aparador de la història: el cementiri Vell del Poblenou», a Les identitats a la Catalunya contemporània (Barcelona, Galerada, 2009), i «El Temple de la Llibertat Civil. Les pompes fúnebres de Luis Lacy a Santa Maria del Mar (Barcelona, 5 i 6 de juliol de 1820)» (Historica.cat. Revista Digital d’Història, Palma, novembre 2010).