Com a investigador, s’ha especialitzat en l’anàlisi de l’arquitectura preromànica i romànica, així com dels dispositius visuals (particularment l’escultura) desplegats als seus exteriors i interiors. Estudia la morfogènesi dels espais de culte i de representació institucional, la construcció de llocs amb imatges, partint de la materialitat per a aproximar-se a la percepció i l’experiència dels factors i elements immaterials, com es mostra en les publicacions següents: «Archeólogie du son. Les dispositifs de pots acoustiques dans les édifices anciens», a B. Palazzo-Bertholon i J. C. Valière (ed.), Supplément au Bulletin Monumental (París, Société Française d’Archéologie, 2012), i S. D. Daussy, [et al.] (ed.), Matérialité et immaterialité dans l’église au moyen âge (Bucarest, Université de Bucarest, 2012). La seva trajectòria es va iniciar amb la recerca sobre els precedents de la catedral gòtica de Lleó, La memoria perdida. La catedral de León (917-1255) (Lleó, Diputación Provincial de León, 1995); l’estudi de la dimensió semàntica i funcional de la figuració profana romànica, a Ornamento sin delito. Los seres imaginarios del claustro de Silos y sus ecos en la escultura románica peninsular (Burgos, Abadía de Silos, 2001); «Ora et memora. Il chiostro di San Domenico di Silos: castellum, paradisum, monumentum», a A. C. Quintavalle (coord.), Medioevo. Memoria e immagine (Milà, Electa, 2009); la contextualització de la concepció i execució del recintes claustrals del romànic peninsular al llibre que va coordinar amb J. Yarza, Claustros románicos hispanos (Lleó, Edilesa, 2003), o la relació entre àmbits i devoció a una paradigmàtica vila comtal catalana al volum que va coordinar, Relíquies i arquitectura monàstica a Besalú (Besalú, Ajuntament de Besalú, 2006). Ha analitzat l’arquitectura anterior i l’alba del romànic català en diversos articles a J. A. García de Cortázar i R. Teja (coord.), Monjes y monasterios hispanos en la alta edad media (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2006); J. López, A. Martínez, J. Morín (coord.), Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos v-xi) (Oxford, British Archeological Reports, 2007), i P. Freixas, J. Camps (coord.), amb N. Gallego, Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2010).
S’ha ocupat també de la relacions pragmàtiques i emocionals entre visió i creença medievals a La Virgen del Camino. 500 años de devoción (Lleó, Edilesa, 2005), així com a Imatges medievals de culte. Talles de la col·lecció «El Conventet» (Girona, Fundació CaixaGirona, 2009). De la mateixa manera s’ha interessat pel problema artístic de l’elaboració pictòrica dels marges als còdexs medievals en tres articles consecutius, com es mostra a Flanders in a European perspective. Manuscript illumination around 1400 in Flanders and abroud (Lovaina, Peeters, 1995); Boletín de Arte (Màlaga, 2007), i J. Yarza (coord.), La miniatura medieval en la península Ibérica (Múrcia, Nausicaa, 2007). Els darrers anys s’ha ocupat d’aspectes relacionats amb la configuració dels escenaris de la memòria dinàstica dels reis, als panteons de Palma, Lleó i Sant Jaume (Santiago de Compostel·la): La catedral de León en la edad media. Congreso Internacional. Actas (Lleó, Universidad de León, 2004); Anne Baud (ed.), Espace ecclésial et liturgie au moyen âge (Lió, Maison de l’Orient et de la Méditerranée, 2010); Anuario de Estudios Medievales (Barcelona, 2012), i Monumentos singulares del románico. Nuevas lecturas sobre formas y usos (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2012). És coautor i responsable del volum interdisciplinari Reino de León (910-1230). Hombres, mujeres, poderes e ideas (Lleó, Edilesa i Diputación de León, 2010).
Ha organitzat o coorganitzat succesius seminaris científics, com ara del III al VIII Seminari Internacional de Cultura Escrita i Visual «Josepa Arnall i Juan» (Girona, 2006-2011); col·loquis internacionals, com ara del I al IV Colloquium Studium Medievale (Besalú, 2007-2010), Coloquio Ars Medievalis (Aguilar de Campoo, 2011-2012), i congressos internacionals com ara La catedral de León en la edad media (Lleó, 2003) i Les catedrals catalanes en el context europeu (segles x al xiii). Escenaris i escenografies (Girona-Vic, 2012).
Planteja algunes reflexions sobre la rellevància i la justificació del paper de l’historiador de l’art i les fonamentacions epistemològiques de la seva disciplina davant els reptes del context universitari, administratiu i laboral del segle xxi, com ara «Historiar la arquitectura medieval. Intersecciones epistemológicas de la historia del arte y la arqueología de la arquitectura» (Arqueología de la Arquitectura, Biscaia, 2010); «Debat: Archéologie du bâti: du mètre au laser» (Perspective. La Revue de l’INHA, París, 2012), i «El caso Palamós: del dictamen oficial al estudio exhaustivo y científico de los especialistes» (Románico, Madrid, 2012).
Els resultats dels seus estudis sobre les catedrals romàniques catalanes, en coordinació amb altres col·legues del grup de recerca, es veuen reflectits als volums col·lectius següents: G. Boto Varela, J. E. A. Kroesen (ed.), Romanesque cathedrals in Mediterranean Europe. Architecture, ritual and urban context (Turnhout, Brepols, 2016); G. Boto Varela i C. García de Castro Valdés (ed.); Materia y acción en las catedrales medievales (s. ix-xiii) / Material and action in European cathedrals (9th-13th centuries) (Oxford, British Archaeological Reports, 2017), i G. Boto Varela, E. Lozano López i I. Escandell Proust (ed.), The bishop memory in medieval cathedrals. Ceremonies and visual devices (Berna, Peter Lang, 2018). |
