És directora, des del 1996, del grup de recerca Ars Picta (Anàlisis i Recerques sobre Pintura i Iconografia Tardoantiga i Altmedieval), grup consolidat per la Generalitat de Catalunya des del 2005. Els successius projectes de recerca del grup des del 1996 s’han centrat en l’anàlisi de les tradicions i de la transmissió dels models iconogràfics des de l’antiguitat tardana fins al romànic. Com a iniciatives del grup de recerca destaquen l’organització de tres simposis internacionals sobre «Les fonts de la pintura mural romànica» (2004), publicat a Guardia, M., Mancho, C. (ed.), Les fonts de la pintura mural romànica (Barcelona, Ars Picta, 2008); «L’església romànica, l’espai de les imatges» (2007), i «El ritual litúrgic i la seva posada en escena. Espais, ornaments i funcions de l’església romànica» (2011).
El grup Ars Picta treballa en el projecte de la indexació iconogràfica del corpus de la pintura romànica catalana i aragonesa i la restitució virtual d’aquests conjunts —sobre el projecte M. Guardia, I. Lorés, «De la fragmentació a una nova contextualització de la pintura mural romànica catalana» (Urtx, Tàrrega, 2011)—; M. Guardia, I. Lorés, C. Mancho, B. Cayuela, «El projecte d’Ars Picta: la contextualització virtual de la pintura mural romànica catalana», a Las Humanidades en la red (2012), així com en la definició artística de l’espai pirinenc en els segles del romànic dins d’un projecte de l’IRCVM, Borders as a meeting place. És fruit de l’anàlisi de la documentació inèdita sobre aquesta realitat artística el llibre M. Guardia, I. Lorés, El Pirineu romànic vist per mossèn Gudiol i E. Gandía (Tremp, Garsineu, 2013) i M. Guardia, I. Lorés, Sant Climent de Taüll. La pedra humanitzada per la llum (2014, en premsa).
Com a deixeble del professor doctor Pere de Palol Salellas, es va formar en l’estudi de l’art i l’arqueologia de l’antiguitat tardana i va treballar en aquest àmbit en la seva tesi doctoral, Los mosaicos de la antigüedad tardía en Hispania. Estudios de iconografía (Barcelona, PPU, 1992) i en diverses publicacions, en particular durant els inicis de la seva trajectòria professional (coordinació i redacció de l’escultura tardoromana i de l’art preromànic P. de Palol (coord.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles iv i x (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999); amb I. Lorés, «La escultura tardorromana y altomedieval en Cataluña», a L. Caballero, P. Mateos (ed.), Escultura decorativa tardorromana y altomedieval en la Península ibérica (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2007); i sobre els mosaics de paviment justinianeus de les Illes Balears.
Entre els anys 1987 i 1993 va coordinar la conservació i els projectes museogràfics de les col·leccions romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i va comissariar les exposicions: «L’internacionalisme en la génesi de l’art romànic català» (Catalunya Medieval, Generalitat de Catalunya, 1992) i, amb I. Lorés i J. Camps, La descoberta de la pintura mural romànica catalana (Barcelona, MNAC i Electa, 1993) i va participar en la redacció dels capítols corresponents al catàleg Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona, Olimpíada Cultural, 1992).
Les seves recerques personals s’han centrat en diversos aspectes. D’una banda, s’ha centrat en l’estudi de la pintura mural i de l’art alt-medieval hispànic («De Peñalba de Santiago a San Baudelio de Berlanga. La pintura mural de los siglos x y xi en el reino de León y en Castilla. ¿Un espejo de al-Andalus?», a Actas del Simposio Internacional. El legado de al-Andalus. El arte andalusí en los reinos de León y Castilla durante la Edad Media (Valladolid, Fundación del Patrimonio Histórico, 2007); «Galicia y las artes pictóricas en el arte astur-leonés del siglo x», a Rudesindus. La cultura europea del siglo x (Santiago de Compostel·la, Xunta de Galicia, 2008); «El oratorio de San Miguel de Celanova. Arquitectura y liturgia», a Rudesindus. El legado del santo (Santiago de Compostel·la, Xunta de Galicia, 2008), i «El santuario de Bóveda en su ornamentación pictórica» (Sémata, Santiago de Compostel·la, 2003).
D’altra banda, s’ha centrat en les relacions artístiques entre el món cristià i musulmà, com es pot veure a «Imparare dell'altro. Il dialogo tra l’arte cristiana e al-Andalus», a Atti del Convegno Internazionale di Studi. Medioevo Mediterraneo. L’Occidente bisanzio e l’islam dal tardoantico al secolo xii (Parma, A. C. Quintavalle, 2007); «À propos de la cuve de Xàtiva. Un exemple de synthèse des substrats classique et islamique» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2004), i «L’art chrétien et musulman hispanique: la recherche du prestige de l’Antiquité» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2008).
Finalment, també s’ha centrat en l’estudi de la pintura mural romànica hispànica, els programes iconogràfics i la seva contextualització en les recerques realitzades en els darrers anys. Destaquen els treballs en relació amb els conjunts castellans de San Baudelio de Berlanga, Maderuelo i Gormaz, i amb els conjunts pirinencs de Boí i Taüll i Santa Maria de Terrassa, «Relire les espaces liturgiques à travers la peinture murale: le programme iconographique de San Baudelio de Berlanga (Soria)» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2003); «Las pinturas de San Baudelio de Berlanga y de la Vera Cruz de Maderuelo: Museo del Prado», a Enciclopedia del Románico en Castilla y León (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real i Centro de Estudios del Románico, 2008); «Pittura romanica dai Pirenei alla Castiglia, migrazione di botteghe e il loro radicamento» (Medioevo. Le Officine, Parma, 2010); San Baudelio de Berlanga. Una Encrucijada, de la col·lecció «Memoria Artium» (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011); «Paradiso e Inferno a Gormaz, una chiesa ai piedi di un castello», Studi in onore di Maria Andaloro (2014, en premsa); «Ioculatores et saltator. Las pinturas con escenas de juglaría de Sant Joan de Boí» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2000-2001); «Enluminure et peinture murale du nord au sud des Pyrénées: la syntaxe ornementale et ses thèmes» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2006); «Una regió meridional de la pintura romànica», a Catálogo de la exposición Catalunya i la Mediterrània en la plenitud del romànic (1120-1180): Barcelona-Toulouse-Pisa (Barcelona, MNAC, 2008); «Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana», a M. Guardia, C. Mancho (ed.), Les fonts de la pintura romànica (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2008), amb C. Mancho; «Sant Joan de Boí: les pintures retroben el seu lloc» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, 2011); «Sant Tomàs Becket i el programa iconogràfic de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1999); «La mort de Thomas Becket d’après l’Espagne» (Les Cahiers de Saint-Michel-de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2011), i «Il precoce approdo dell’iconografia di Thomas Becket nella penisola iberica. Il martirio di Becket o il racconto di una morte annunciata», a I santi venuti dal mare (Bari, Adda, 2009). |
