Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Garriga i Manich, Joan
Sabadell (Vallès Occidental), 20 de febrer de 1902 - Bellaterra (Vallès Occidental), 7 de maig de 1995

Àrees de treball: Pintura del segle xix / Pintura del segle xx

Joan Garriga i Manich era farmacèutic de professió. Membre de La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada, fou gran amic de Pere Quart, de Francesc Trabal i d’Armand Obiols.

Als dotze anys ja havia fundat una revista, Art Jove. Sovint amb pseudònims (Flao, Joan David, David Schwartz), exercí de crític d’art amb gran lucidesa al Diari de Sabadell, col·laborà a revistes com ara Garba (1920-1922), Almanac de les Arts (1924-1925), Alba (1954-1960) o Quadern (1978), i fundà la revista noucentista Paraules (1922-1923); totes aquestes de Sabadell, però també col·laborà a diverses altres tribunes catalanes i alemanyes. Fou un actiu animador cultural del Vallès. Pintor i dibuixant, exposà per primer cop a Sabadell el 1922. Com a historiador de l’art publicà, el 1975 a Barcelona, Joan Vila Cinca. Notícia sobre l’obra i la vida del pintor, monografia de referència sobre el patriarca de la pintura sabadellenca vuitcentista. Publicà també Pere Camps. Un pintor i el mar (Sabadell, 1978), i el 1985, a Bilbao, una monografia sobre el pintor sabadellenc Pere Sanromà.

Bibliografia sobre Joan Garriga i Manich: Andreu Castells Peig, L’art sabadellenc (Sabadell, Riutort, 1961); «Homenatge a Joan Garriga i Manich» (Quadern, Sabadell, núm. 81, 1991); Francesc Fontbona, «La família dels Garrigas» (Avui, Barcelona, núm. 6308, 15 de maig de 1995, p. B2).


Francesc Fontbona

Institut d'Estudis Catalans
 Carrer del Carme, 47
 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620.
Fax +34 932 701 180.
 dhac@iec.cat - Informació legal