Courcelles, Dominique de
París (França), 1953

Dominique de Courcelles és diplomada per l’Escola Nacional de Chartes a París (1980) i doctora en lletres i ciències humanes per l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials a París (1988, tesi premiada per la Société de l’École des Chartes). Posseeix cinc títols de Màster en Literatura i Lletres Clàssiques, Història i Història de l’Art (Universitat de París - Sorbona, 1975-1976), Filosofia, Ciència i Teologia de les Religions (Universitat Catòlica de París, 1988). Ha estat membre de la secció científica de la Casa de Velázquez a Madrid i de Barcelona des del 1983 fins al 1986.
  És professora catedràtica directora de recerca a la Universitat París Ciències i Lletres, a París, França (Escola Normal Superior - Centre Nacional de la Recerca Científica. Teoria i història de l’estètica, la tecnologia i les arts: Transferències culturals). És directora de programa al Col·legi Internacional de Filosofia i investigadora associada a la recerca de l’Escola Nacional de Chartes de París. Ha estat presidenta de la Société Française d’Étude du Seizième Siècle des del 2003 fins al 2006. Del 2004 al 2020 va dirigir, a l’Institut Nacional d’Història de l’Art de París, pel Centre d’Estudis en Història i Teoria de les Arts de l’Escola d’Estudis Avançats en Ciències Socials, el seminari Humanismes, mystiques, cosmologies: littérature, peinture, cinéma.
  Des del 2007 és membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També és membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’IEC. A més, des del 2008 és membre de número de l’Academia Hispanoamericana de Ciencias, Artes y Letras de Mèxic. Forma part del consell científic de les revistes Estudis Romànics i Catalan Historical Review. És membre del comitè científic de la col·lecció de recerca de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Realitzada sota la direcció del catedràtic Louis Marin, historiador i filòsof de les representacions, la seva tesi doctoral va tractar sobre els goigs a Catalunya, els cants en llengua catalana adreçats pels fidels als sants, a la Verge i a Crist per glorificar-los i sol·licitar-los ajuda a l’hora de la mort, impresos amb imatges a partir del Concili de Trento. La tesi ha donat com a resultat tres llibres publicats en llengua francesa (París, Sorbonne Nouvelle, 1990; Berna i Nova York, Peter Lang i Duke University-USA, 1992; París, École Nationale des Chartes, 1992). Finalment, n’aparegué un llibre de síntesi en català: La paraula de l’àngel. Una aproximació plural als goigs (Barcelona, Fragmenta, 2008).
  Dominique de Courcelles treballa sobre la història de l’humanisme i la història del Renaixement a la península Ibèrica, particularment en els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Els seus àmbits d’interès són la literatura, la filosofia, la teologia i l’art a Catalunya, València i les Balears. Ha traduït el Llibre del Gentil e los tres savis de Ramon Llull i ha fet l’estudi previ i la traducció dels Cants de mort del poeta Ausiàs March (València, Institució Alfons el Magnànim i Diputació de València, 2011). També ha treballat sobre diferents obres com la Vita Christi d’Isabel de Villena, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, Curial e Güelfa i Lo somni de Bernat Metge. Sobre Ramon Llull ha publicat en català La paraula arriscada de Ramon Llull (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Biblioteca Serra d’Or, 2012).  L’any 2013, pel seu treball sobre Ramon Llull, va obtenir el Premi Serra d’Or de Recerca. El 2015 va ser guardonada per la Universitat París Ciències i Lletres pel seu programa internacional «La raó del meravellós a l’edat mitjana i a la primera modernitat» (2015-2020).
  Com a professora convidada, ha participat en diversos congressos i ha impartit conferències sobre l’art i la literatura de la Catalunya medieval i del Renaixement als Estats Units, Mèxic, França, Espanya, Itàlia, Alemanya, Cuba, Japó, Tunísia, Aràbia Saudita i Líban. L’any 2009 i dins la línia del seu seminari de l’Institut Nacional d’Història de l’Art de París, va publicar «Sous le soleil de Majorque - La Guerre d’Espagne à Majorque: Georges Bernanos, Blai Bonet et Agustí Villaronga, Miquel Barceló», com a part d’un llibre que ella mateixa va codirigir juntament amb Ghislain Waterlot i que fou intitulat La mystique face aux guerres mondiales (París, Presses Universitaires de France, 2010).
  L’any 2010, com a professora convidada al Centre d’Estudis d’Història de Mèxic, va fer la conferència «La Virgen en los Goigs de Cataluña: religión y arte». L’any 2011 va publicar l’article «Formes filològiques i artístiques de la consciència pròpia als estats de la Corona d’Aragó des del final del segle xiv fins al principi del segle xvi», a L’Humanisme a la Corona d’Aragó (en el context hispànic i europeu), sota la direcció de Júlia Butinyà Jiménez i Antonio Cortijo Ocaña (Potomac —Maryland—, Scripta Humanistica & Studia Humanitatis, 2011). Aquest article desenvolupa el que fou el seu discurs d’ingrés a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i s’inscriu dins la seva recerca en curs sobre l’art del Renaixement a Catalunya, València i les Balears.
  En l’àmbit de l’art dramàtic, l’any 2012 va publicar «Los Hechos de los Apóstoles en el teatro: pensamiento teológico y concepciones dramáticas en una Consueta mallorquina del siglo xvi», a La Biblia en el teatro español, sota la direcció de Francisco Domínguez Matito i Juan Antonio Martínez Berbel (Vigo, Pontevedra, Academia del Hispanismo, 2012). En l’àmbit de la literatura artística, l’any 2014 va publicar «La littérature, un fait artistique et spirituel dans la València médiévale: de la Llegenda àuria à la Història de santa Magdalena de Joan Roís de Corella», a Joan Roís de Corella i el seu món (València, Institució Alfons el Magnànim, 2014). També en aquest àmbit ha publicat dos llibres: Habitar maravillosamente el mundo. Jardines, palacios y moradas espirituales en la España de los siglos xv al xvii (Madrid, Siruela, 2020), prologat per Tom Conley, i Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes (Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2017). L’any 2023 va dirigir i editar el capítol «Textes religieux», del llibre Le catalan médiéval (Turnhout, Brepols, 2023), dirigit per Michel Zimmermann i editat per Cédric Giraud i Olivier Cantault.
  Sobre les col·leccions del Museu Episcopal i la Biblioteca Episcopal de Vic ha escrit tres articles importants: «Luz, arte, presencia divina: santas luminosas en algunas pinturas del final de la Edad Media en el Museo Episcopal de Vic, Cataluña» (Revista Hispanoamericana T.O.R., núm. 8, 2024), «Liturgie et images à Vic au Moyen Âge» (Miscel·lània Litúrgica Catalana, Barcelona, núm. XXXI, 2023) i «Las maravillas en sus geografías sagradas: efectos de realidad y efectos de presencia, entre saber y visión, en pinturas catalanas del fin del medioevo», a Imago & Mirabilia. Les formes del prodigi a la Mediterrània medieval (Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2020), editat per Anna Orriols, Jordi Cerdà i Joan Duran-Porta.
  També en l’àmbit de l’art contemporani va completar el seu treball sobre Ramon Llull: l’any 2022, «Raymond Lulle au xxème siècle: le Grand Art d’une cinétique lumineuse», a Ramon Llull y los lulistas (siglos xiv-xx) (Madrid i Porto, Sindéresis, 2022), editat per Rafael Ramis Barceló; l’any 2015, «De Ramon Llull à Josep Maria Subirachs: comment donner à voir l’invisible. L’Escala de l’enteniment de Ramon Llull et le Monument a Ramon Llull de Josep M. Subirachs» (eHumanista/IVITRA, vol. 8, 2015), editat per Antonio Cortijo, Henry Berlín i Vicent Martines.
  Paral·lelament, Dominique de Courcelles participa en el projecte «Estudis i edicions de clàssics medievals de la Corona d’Aragó (II) - CIACO», dirigit des del 2020 per Josep Antoni Aguilar, professor de la Universitat Catòlica de València. En aquest context, treballa la Vita Christi de sor Isabel de Villena i la relació entre l’escriptura d’una obra literària i l’art.