La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de l’escultura clàssica, la iconografia grecoromana i la recepció d’escultures antigues en períodes posteriors. Els resultats d’aquestes recerques s’han donat a conèixer en articles de revistes, llibres, actes de congressos i capítols de llibres, publicats a l’Estat espanyol i a l’estranger.
Una de les especialitats que ha treballat a fons és l’estudi dels sarcòfags romans conservats a la península Ibèrica. Respecte a aquest tema, ha publicat una detallada monografia Los sarcófagos romanos de Cataluña (Múrcia, Tabularium, 2001), a més de diversos articles, com «Sarcófagos e inscripciones hallados en las recientes excavaciones de Sant Pere de Terrassa (Égara. Barcelona)», a Le due patrie acquisite. Studi di archeologia dedicati a Walter Trillmich (Roma, L’Erma di Bretschneider, 2008), amb I. Rodà i A. Moro, i «The sarcophagus of Covarrubias (Burgos, Spain). Images of eternity between paganism and Christianity» (Viena, Österreichisches Archäologisches Institut, 2024). Ha editat el llibre Conditoria Provinciarum. Roman Sarcophagi in the Provinces (Stuttgart, Franz Steiner, 2025), amb Markus Trunk. També ha analitzat les causes que han afavorit la reutilització d’aquests sepulcres en èpoques posteriors, per exemple, a «El sarcófago romano en la cultura artística del Renacimiento español», a Roma e la Spagna in dialogo. Interpretare, disegnare, collezionare l’antichità classica nel Rinascimento (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022). El projecte multidisciplinari HAR2017-84907-P (2018-2021), que va dirigir i que se centrava en l’estudi de l’ús del sarcòfag a Hispània i en la trajectòria d’aquestes peces al llarg de la seva història, ha estat clau en els avenços més recents d’aquesta línia d’investigació.
Un altre àmbit d’estudi que centra el seu interès és l’escultura provincial, la seva iconografia, els materials lapidis i els centres de producció i d’influència. En són alguns exemples l’anàlisi «Los altares monumentales con pulvini del nordeste peninsular», a Escultura romana en Hispania, vol. v (Múrcia, Tabularium, 2008), o l’estudi «Los togados y estatuas vestidas de Barcino» (Archivo Español de Arqueología, 2018). Darrerament ha posat l’accent en l’estudi dels retrats i en la integració de diverses disciplines, com mostra l’article «A multianalytical approach to identifying the white marbles used in Roman Imperial sculptures from Tarraco (Hispania)» (Minerals, 2023), escrit conjuntament amb Pilar Lapuente i Isabel Rodà, i «An interdisciplinary study of an unknown Roman matron’s sculpture portrait from Chersonesos Taurica» (npj Heritage Science, 2025).
Des del 2005 també dedica la seva recerca a les escultures d’estil clàssic antigues i modernes procedents de col·leccions antiquàries, col·laborant amb investigadors i institucions nacionals i internacionals, com ara el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional del Prado o el Museu d’Història de l’Art de Viena. Aquesta via d’estudi l’ha desenvolupat a través de diversos projectes de recerca finançats per l’Agencia Estatal de Investigación, dels quals ha estat investigadora principal (HAR2009-10798, HAR2012-35860 i PID2022-137896OB-100). Algunes publicacions derivades són Viri Antiqui (Sevilla, Universidad de Sevilla, 2018) i «Marble and patina analysis for interpreting sculptures from antiquarian collections. A set from the Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) and the Museo Nacional del Prado (Madrid)», a Asmosia XIII (Viena, Sonderschriften des Österreichischen Archäologischen Instituts, 2025). |
