Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Claveria Nadal, Montserrat
Sabadell (Vallès Occidental), 4 de març de 1963

Àrees de treball: Art antic / Col·leccionisme d’art / Escultura antiga / Iconografia

Montserrat Claveria Nadal és catedràtica d’història de l’art antic a la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix docència des del 1990. Ha fet estades de recerca i formació en centres europeus de prestigi, com l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, el Centre d’Estudis Clàssics de la Universitat de Trèveris (Alemanya), el Departament d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Marburg (Alemanya), el Departament d’Arqueologia de la Universitat de Southampton (Regne Unit) i el Centre d’Estudis Arqueològics de la Ciutat Romana de Dion (Salònica, Grècia). Ha estat professora convidada en seminaris i cursos de postgrau i doctorat a la Universitat de Tor Vergata de Roma, a la Warburg-Haus per la Universitat d’Hamburg, a la Universitat de Múrcia i a la Universitat de Girona. També ha estat directora i secretària acadèmica del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinadora del programa d’intercanvi Sèneca/Erasmus de la Facultat de Filosofia i Lletres i coordinadora d’estudis de doctorat, màster i grau d’història de l’art d’aquesta universitat.
  Des del 1998 és membre del Comitè Científic i de la Comissió Permanent del Corpus Signorum Imperii Romani (corpus d’escultura romana) d’Espanya, iniciativa promoguda per l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica. Entre el 2016 i el 2024 en va ser secretària i, des del 2024, n’és la presidenta. És investigadora adscrita de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de l’escultura clàssica, la iconografia grecoromana i la recepció d’escultures antigues en períodes posteriors. Els resultats d’aquestes recerques s’han donat a conèixer en articles de revistes, llibres, actes de congressos i capítols de llibres, publicats a l’Estat espanyol i a l’estranger.
  Una de les especialitats que ha treballat a fons és l’estudi dels sarcòfags romans conservats a la península Ibèrica. Respecte a aquest tema, ha publicat una detallada monografia Los sarcófagos romanos de Cataluña (Múrcia, Tabularium, 2001), a més de diversos articles, com «Sarcófagos e inscripciones hallados en las recientes excavaciones de Sant Pere de Terrassa (Égara. Barcelona)», a Le due patrie acquisite. Studi di archeologia dedicati a Walter Trillmich (Roma, L’Erma di Bretschneider, 2008), amb I. Rodà i A. Moro, i «The sarcophagus of Covarrubias (Burgos, Spain). Images of eternity between paganism and Christianity» (Viena, Österreichisches Archäologisches Institut, 2024). Ha editat el llibre Conditoria Provinciarum. Roman Sarcophagi in the Provinces (Stuttgart, Franz Steiner, 2025), amb Markus Trunk. També ha analitzat les causes que han afavorit la reutilització d’aquests sepulcres en èpoques posteriors, per exemple, a «El sarcófago romano en la cultura artística del Renacimiento español», a Roma e la Spagna in dialogo. Interpretare, disegnare, collezionare l’antichità classica nel Rinascimento (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022). El projecte multidisciplinari HAR2017-84907-P (2018-2021), que va dirigir i que se centrava en l’estudi de l’ús del sarcòfag a Hispània i en la trajectòria d’aquestes peces al llarg de la seva història, ha estat clau en els avenços més recents d’aquesta línia d’investigació.
  Un altre àmbit d’estudi que centra el seu interès és l’escultura provincial, la seva iconografia, els materials lapidis i els centres de producció i d’influència. En són alguns exemples l’anàlisi «Los altares monumentales con pulvini del nordeste peninsular», a Escultura romana en Hispania, vol. v (Múrcia, Tabularium, 2008), o l’estudi «Los togados y estatuas vestidas de Barcino» (Archivo Español de Arqueología, 2018). Darrerament ha posat l’accent en l’estudi dels retrats i en la integració de diverses disciplines, com mostra l’article «A multianalytical approach to identifying the white marbles used in Roman Imperial sculptures from Tarraco (Hispania)» (Minerals, 2023), escrit conjuntament amb Pilar Lapuente i Isabel Rodà, i «An interdisciplinary study of an unknown Roman matron’s sculpture portrait from Chersonesos Taurica» (npj Heritage Science, 2025).
  Des del 2005 també dedica la seva recerca a les escultures d’estil clàssic antigues i modernes procedents de col·leccions antiquàries, col·laborant amb investigadors i institucions nacionals i internacionals, com ara el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional del Prado o el Museu d’Història de l’Art de Viena. Aquesta via d’estudi l’ha desenvolupat a través de diversos projectes de recerca finançats per l’Agencia Estatal de Investigación, dels quals ha estat investigadora principal (HAR2009-10798, HAR2012-35860 i PID2022-137896OB-100). Algunes publicacions derivades són Viri Antiqui (Sevilla, Universidad de Sevilla, 2018) i «Marble and patina analysis for interpreting sculptures from antiquarian collections. A set from the Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) and the Museo Nacional del Prado (Madrid)», a Asmosia XIII (Viena, Sonderschriften des Österreichischen Archäologischen Instituts, 2025).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Antiquae Feminae


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors