La seva línia d’investigació principal se centra en l’arquitectura catedralícia i monàstica de l’edat mitjana europea, des de la perspectiva de la interacció d’usos i funcions, a partir de necessitats generades per la vida quotidiana del clergat i la litúrgia. En aquest sentit, la seva recerca ha estat publicada en treballs monogràfics com ara els dedicats a les catedrals de Galícia, Ciutat Rodrigo, Girona, Oviedo, Lleó, Lisboa, Lleida o Salamanca. Amb un marcat biaix internacional, també ha centrat els seus estudis en temes com ara les analogies entre imatge, arquitectura i ús litúrgic i social en peces de destacada importància, com ara la capella del sepulcre de Sant Just de Segòvia; el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell en temps del bisbe Ermengol; les capelles situades en el presbiteri, darrere de l’altar major, de les esglésies, catedrals i monestirs d’Europa; la complexitat espacial del presbiteri de la catedral de Santiago de Compostel·la; la interpretació funcional de les esglésies del Cister, o les portalades dels monestirs de Santa Maria de Sandoval (Lleó) i Santa Cruz la Real de Segòvia.
Entre els seus llibres es troben: El Pórtico del Paraíso de la Catedral de Ourense (Zamora, 2000), El conjunto catedralicio de Oviedo en la edad media. Arquitectura, topografía y funciones (Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos, 2003), Santa María de Regla de León. La catedral medieval y sus alrededores (Lleó, Universidad de León, 2004), Las catedrales de Galicia. Claustros y entorno urbano (la Corunya, Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2005), El convento de Santa Cruz la Real de Segovia y su Santa Cueva (Segòvia, Real Academia de Historia y Arte de San Quirce, 2008) i La Claustra Nova de la Catedral de Ourense (Ourense, Grupo Francisco de Moure-Diputación Provincial, 2013). Ha coordinat l’edició de volums d’estudis sobre història de l’art i de l’arquitectura medievals i ha participat com a investigador adscrit o principal en diferents projectes d’investigació competitius. És membre del comitè editor de CARE (Corpus Architecturae Religiosiae Europeae), i acadèmic corresponent de l’Academia Auriense-Mindoniense de San Rosendo i de la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce de Segòvia. |
