Capeille, Jean
Vernet (Conflent), 1872 - la Tor de França (Fenolleda), 1934

El pare Jean Capeille fou vicari a Millars, a Prada i a Ceret, rector de la Guingueta d’Ix, vicari a la parròquia de Sant Jaume de Perpinyà, rector de Banyuls dels Aspres i, finalment, rector degà de la Tor de França. Va repartir la seva vida entre l’exercici del seu ministeri i el gust per la història religiosa de l’antiga província del Rosselló.
  Aprofitant les seves diverses tasques, treballa en arxius privats, públics i parroquials, seguint la tradició del clergat erudit. S’associa al moviment històric organitzat al voltant de Joseph Calmette, catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa i de Pierre Vidal, bibliotecari de la ciutat de Perpinyà. Sota l’impuls de la Renaixença, del Regionalisme i del moviment dels historiadors francesos conduït per Gabriel Monod i Ernest Lavisse, reprenen la tradició de les grans obres històriques iniciada sota la Monarquia de Juliol durant els anys 1830-1848. Com el pare Philippe Torreilles i el pare Jean Sarrette, el pare Capeille és conservador i veu la Revolució no pas com una consecució, com el republià Pierre Vidal, sinó com un trencament com a símbol del qual en resta només l’expoliació dels béns de l’Església i el Concordat.
  La creació de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon per Pierre Vidal (1900-1905), seguida de la creació de la revista Ruscino (1911-1923), obliga la Societat d’Éstudis Catalans (SEC), associació adherida al moviment regionalista francès, a col·laborar amb el moviment històric. Des del 1909, el pare Capeille va crear a l’entorn de la SEC, la Comissió d’Història Local, composta de representants de la Société Agricole Scientifique et Littéraire i de membres del sector de l’educació, la qual va encoratjar l’ensenyament de la història local a les escoles mitjançant la història dels monuments.
  Però serà al Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales, de vocació regionalista, fundada per l’impressor Payret, que el pare Capeille publicarà els seus primers articles. Hi presenta les seves observacions sobre el Crist de la catedral de Perpinyà (fascicle xx, 1898) en un moment que, al Rosselló, l’estudi del mobiliari religiós era el parent pobre de la història de les arts. El pare Capeille fou un precursor, com ho fou alguns anys després Jean-Auguste Brutails, amb un primer i exhaustiu estudi sobre l’escultura medieval en fusta policromada. Abans de l’adquisició de l’abadia de Sant Martí del Canigó pel bisbe Carsalde du Pont l’any 1903, el pare Capeille dedicà un article sobre els darrers temps del monestir benedictí (fascicle xlvii, 1900), que completa la reedició, per Pierre Vidal a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon, de l’article de Pierre Puiggari publicat l’any 1848 sobre les ruïnes de l’abadia (Bulletin de la Société Agricole Scientifique et Littéraire, Perpinyà, 1848).

El pare Capeille comença a escriure les seves primeres biografies entre el 1896 i el 1902: les de Pere de la Marca, 1593-1662 (Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales, vol. xxx i xxxii, 1899); de Louis de Bonnefoy, 1816-1887 (Journal Com. Ill. Pyr. Or., Perpinyà, 1899); de Jean-Baptiste Renard de Saint-Malo, 1780-1854 (Journal Com. Ill. Pyr. Or., Perpinyà, 1900) recorden la tradició historiogràfica rossellonesa. Com ho havia fet en el seu temps Bernard Alart pels pintors de la fi de l’edat mitjana, el pare Capeille redacta biografies d’artistes catalans, com la d’Antoni Guerra el vell, pintor de Perpinyà, 1634-1703 (Journal Com. Ill. Pyr. Or., Perpinyà, 1903). Aquest llarg i constant treball precursor recull més de tres mil biografies des de l’edat mitjana fins a finals del segle xix i va donar lloc a la publicació, l’any 1909 i després l’any 1921 dins una edició augmentada, de la Biographie Roussillonnaise (Perpinyà, Comet, 1909), presentada com el «Panthéon Roussillonnais». Va enriquir aquest exercici dedicant-se a l’estudi de famílies catalanes, sobretot la família dels Banyuls, «Notice historique sur la famille des Banyuls» (Perpinyà, Comet, 1911) i després en una edició ampliada, «Histoire de la maison des chevaliers de Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferrer, 1132-1922» (Ceret, Librairie Casteil, 1923).
  El pare Capeille va realitzar una primera monografia local a compte del propi autor l’any 1900, quan havia deixat les seves funcions com a vicari de Millàs i Prades per Ceret. L’Étude historique sur Millas, la seigneurie, la commune depuis les origines jusqu’à la Révolution (Ceret, L. Roque, 1900), i la Seigneurie de Saint-Jean Pla de Corts (976-1789) (Ceret, L. Roque, 1903) mostren la seva manera de concebre la història de l’Antic Règim a través dels diferents aspectes polítics, econòmics, religiosos i culturals. Presenta la Revolució Francesa com un gran trencament en la història del Rosselló, mentre que alguns dels seus predecessors veien el trencament de la continuïtat històrica ja des del Tractat dels Pirineus. Els historiadors regionalistes no ho posen en qüestió, com ara Calmette, per al qual el destí del Rosselló era francès; mentre que el pare Capeille considera més aviat —seguint els models d’erudició del clergat— els esdeveniments vinculats a la Constitució Civil del Clergat l’origen de les fractures culturals i polítiques al Rosselló.
  L’essencial de les seves col·laboracions a la Revue d’Histoire et d’Archéologique du Roussillon tracta sobre les cases de religiosos: «Le couvent des Grands Carmes de Céret» (Rev. Hist. Arch. Rouss., 1901) i «Le couvent de Notre-Dame de Belloc en Cerdagne» (Rev. Hist. Arch. Rouss., 1904). Gràcies a les possibilitats editorials que representen el butlletí diocesà la Semaine Religieuse i el seu suplement, la Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan, fundada l’any 1920 pel bisbe Carsalade du Pont, el pare Capeille publica monografies històriques sobre cadascun dels setze antics convents de Perpinyà («Les anciens monastères de Perpignan» (Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan, 1924-1932). Per mitjà d’aquesta col·laboració, el pare Capeille s’acosta al regionalisme catòlic del bisbe de Perpinyà, molt implicat en la defensa de les llengües regionals, i en la reconquesta religiosa de la diòcesi després de les lleis anticlericals. En aquest context, el pare Capeille es dedica a l’estudi de la història de l’Església al Rosselló, Heures du Grand Schisme d’Occident vécues à Perpignan (Perpinyà, Barrière, 1913); «Les Synodes du diocèse d’Elne», una sèrie d’articles publicats a la Semaine Religieuse entre els mesos de juliol i octubre del 1923) i evoca les tradicions religioses rellançades pel bisbe Carsalade-du-Pont, «La procession nocturne du Jeudi-Saint à Perpignan avant la Révolution» (Journal Com. Ill. Pyr. Or., Perpinyà, 1903).
  El pare Capeille fou reconegut tant pels homes d’Església, com pels arxivers i historiadors rossellonesos. La seva aportació a la història rossellonesa abraça nombrosos aspectes, i fins i tot sense abordar directament qüestions més estètiques, descriu el context cultural on evolucionen els homes del seu temps, la vida d’aquells que han fet la història, la història artística i les tensions particulars de les quals ell fou testimoni al tombant de segle i que agitaven les relacions entre l’Església i l’Estat. Cal destacar l’abast del seu treball biogràfic, treball pioner, seguit encara avui pels historiadors i universitaris de l’Institut d’Histoire du Roussillon i publicat l’any 2011, el primer volum del Nouveau dictionnaire de biographies roussillonnaises (Perpinyà, Publications de l’Olivier, 2011).

 Es pot completar aquesta informació a:
  — Dictionnaire de biographies roussillonnaises.

Bibliografia sobre Jean Capeille: P. Francis, «Monsieur l’Abbé Jean Capeille, notice nécrologique» (Bulletin de la Société Agricole Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, vol. lix, 1934, p. 259-263), i J. Peytavi Deixona, «La famille Capeille», a Avantpassats (Perpinyà, Trabucaire, 2012).