Riu-Barrera, Eduard
Barcelona, 1959

Eduard Riu-Barrera és historiador i arqueòleg dedicat al camp de la restauració arquitectònica. És llicenciat en història medieval per la Universitat de Barcelona (1981). Director de diverses excavacions a Barcelona (1983-1985), es va iniciar en l’estudi de la ciutat altmedieval, que va tractar en diferents aspectes al volum xx de Catalunya romànica (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992), fent atenció especial a la terrissa, monogràficament examinada a «La ceràmica espatulada i les sitres de la Catalunya Vella (c. s. ix-xi)», a Ceràmica medieval i postmedieval (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998). Ha dirigit el curs Barcelona i el romànic. Art i ciutat dels segles xi-xiii (Arxiu Històric de la Ciutat, 2008-2009), amb contribucions sobre temes de prolongada dedicació, com ara el Palau Comtal, la muralla romanocomtal o els casals romànics barcelonins. Fou redactor de la ponència «Barcelona entre els segles v-xi, de la desurbanització a la formació d’una capital», a l’XI Congrés d’Història de Barcelona el 2009 (Barcelona Quaderns d’Història, 2012). És editor i autor de l’obra Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2017).
  Ha estat responsable al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya de la recerca arqueològica i històrica aplicada a la restauració (1986-2024). Entre els edificis on ha intervingut en l’estudi i excavació, cal destacar els monestirs d’Escaladei, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Casserres o Sant Cugat del Vallès, ressenyat a «Arqueologia i història de l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren», a la XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Sant Cugat del Vallès, 23, 24 i 25 d’octubre de 1998 (Sant Cugat del Vallès, Arxiu Nacional de Catalunya, 2000, p. 33-50). També ha treballat als castells de Mur i Miravet, com es pot veure a «El castell de Miravet», a Història de les Terres de l’Ebre, vol. v: Art i cultura (Tortosa, Fundació Ilercavònia Futur i Universitat Rovira i Virgili, 2010), així com a les capelles del Peu de la Creu i Santa Àgata de Barcelona o a les esglésies de la Vall de Boí. Va coordinar amb A. Sierra de la recerca i reproducció de les pintures romàniques de l’església de Sant Joan de Boí, actuació reportada amb C. Payàs a «La reproducció de la pintura mural romànica de Sant Joan de Boí», a Boí, Burgal, Pedret, Taüll. Imitació o interpretació contemporània de la pintura mural romànica catalana (Barcelona, Amics de l’Art Romànic, 2000).
  Ha estat coordinador de la intervenció al monestir de Sant Pere de Rodes (1990-1999) i membre redactor del pla director (1992), així com dels projectes de restauració amb els arquitectes J. A. Adell, A. Navarro i A. Pastor, en una tasca sintetitzada a «L’estudi arqueològic i la restauració de Sant Pere de Rodes» (Revista de Catalunya, Barcelona, 1996). Fou redactor del Pla Director del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, amb D. Ferran, A. Navarro, A. Pastor, P. Riera i A. Sierra (1998), amb una aportació exposada a «Història, arqueologia i restauració (s. xvi-xx)», a Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. De seu episcopal a conjunt monumental (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001). És autor d’Anàlisi i avantproposta per al manteniment i la restauració del Palau de la Generalitat, amb T. Bruguera, E. Carbonell, M. R. Manote i J. Rodon (1998). Ha estat col·laborador de l’arquitecta M. Costa en el projecte i la restauració del casal de Graells de Cardona (2002). Del 2009 al 2017 fou responsable de projectes i obres del temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. Ha estat coordinador i redactor del primer informe sobre el fals claustre de Palamós, també anomenat «claustre de Ciudad Lineal» (2012). És autor amb E. Tarrida, A. Sierra, P. Rovira i J. Camps del projecte Nova presentació de l’absis major de Sant Climent de Taüll, que inclou el videomapatge de la pintura, realitzat en col·laboració amb A. Burzon (Burzon-Comenge) i E. Maduell (Playmodes), dins del Programa Romànic Obert del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2013-2014). Conjuntament amb M. Freixa, ha estat comissari de les commemoracions de l’Any Josep Puig i Cadafalch (2017), promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sobre l’obra del qual ha publicat diferents treballs. Ha estat membre de la comissió per a l’estudi de la decoració pictòrica del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (Barcelona) dels departaments de Cultura i Presidència de la Generalitat de Catalunya (2019-2020). Juntament amb l’arquitecta E. Colls, és autor del Pla d’actuacions a l’antic monestir de Santa Maria de Ripoll, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic (2020). Ha estat comissari de les commemoracions dels nou-cents anys de la consagració de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll (2023-2024) i membre de la comissió assessora de la commemoració dels cinquanta anys de la mort d’A. Duran i Sanpere, ambdues celebracions promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2024-2025).

Ha estat comissari de l’exposició «La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes. Del monestir al museu» (Museu Frederic Marès, Barcelona, 2006-2007) i coordinador del catàleg del mateix títol. També ho ha estat de les mostres «Gilabertus, un viatge decisiu a la descoberta del romànic» (Museu Episcopal de Vic, 2007-2008) i «L’Esculapi. El retorn del déu» (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2007-2008), amb A. Masalles, I. Moreno, I. Rodà i J. Ruiz de Arbulo, i, amb M. Freixa, «Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya» (Museu d’Història de Catalunya, Barcelona 2017-2018). Fou becat per Getty Foundation amb P. Azara, A. García Espuche, R. Mar i E. Subias pel projecte La fundació de la ciutat. Mites i ritus de fundació al món antic (1998-1999), preparatori de l’exposició «La fundació de la ciutat. Mesopotàmia. Grècia. Roma» (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000).
  També ha orientat la investigació als camps de la historiografia de l’art, l’arqueologia, l’evolució de la restauració —amb atenció a la figura d’E. Rogent— i els museus, que ha divulgat en nombroses publicacions i intervencions acadèmiques. És investigador adscrit als projectes dels grups de recerca EMAC Romànic i Gòtic, i Magna Ars de la Universitat de Barcelona (2012 i 2024). Ha estat membre del consell de redacció de la revista L’Avenç (2000-2007), on ha publicat diverses col·laboracions sobre la literatura catalana de viatges als Estats Units (2006), Magrib (2007), Rússia (2005) i Turquia (2005). És autor de les síntesis «Els viatgers europeus i la realitat catalana», publicada a Catalunya. Una història europea (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006), i «La Barcelona visitada el segle xix. Dels viatgers il·lustrats a l’inici del turisme», publicada a Història del turisme a la ciutat de Barcelona. Destinació BCN (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Efadós, 2016). . També ha compilat l’antologia Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941) (Barcelona, L’Avenç 2017). És autor del llibre La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, amb A. Pastor (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999). Ha estat editor amb P. Azara, R. Mar i E. Subias de l’obra La fundación de la ciudad. Mitos y ritos en el mundo antiguo (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2000). D’ençà del 2019 forma part del consell de redacció de la revista 4 Columnes. L’Univers de Josep Puig i Cadafalch, on ha publicat diferents articles sobre la seva figura. Ha estat director i autor de diverses monografies: L’art gòtic a Catalunya, vol. iii: Dels palaus a les masies (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003), temàtiques desplegades a banda en treballs específics sobre fortificacions, casa urbana i el palau gòtic de la Generalitat a Barcelona. Ha estat editor amb P. Vélez de la monografia Riu Serra (1921-2006). Escultor i dibuixant (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), dedicada al seu pare, temàtica seguida a l’estudi «Les petits gens de Paris (1952). A l’inici del dibuix humanista de RIU SERRA» (Matèria. Revista Internacional d’Art, Barcelona, 2020). És autor de les guies d’història urbana de Barcelona dedicades al romànic i a J. Puig i Cadafalch (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2015 i 2018). Amb E. Colls i C. Puigferrat, ha redactat l’obra Trenta-cinc anys de restauració monumental. L’obra del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1980-2015) (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2020). Amb M. Freixa és autor i editor de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (1867-1956): recull de les actes del Congrés celebrat els dies 18-21 d’octubre de 2017 i altres escrits dedicats (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2021). Amb C. Puigferrat és autor de la guia Les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Sant Lluís, Triangle Books, 2024). Ha signat diverses entrades del Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2025) i ha redactat col·laboracions sobre les històries de Catalunya des del Romanticisme i la història dels museus d’art a Catalunya per a l’obra La memòria dels catalans (Barcelona, Edicions 62, 2025). El 2025 va crear l’Associació Foment d’Obra Artística Riu Serra-Barrera.