Adroer i Tasis, Anna M.
L’Escala (Alt Empordà), 1927 - Barcelona, 28 de setembre de 2021

Anna Maria Adroer i Tasis era doctora en història i arqueòloga —va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Va ser becària del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Istituto Internazionale di studi Liguri (Bordighera, Itàlia). Col·laborà amb Edicions 62 en la publicació de la Gran enciclopèdia catalana, com a directora d’il·lustració (1968-1969).
  En la vessant arqueològica, va realitzar excavacions a la Barcelona romana, a Empúries (Girona), Clúnia (Burgos), Bordighera (Itàlia) i Saintes (França). Formà part de la Comissió del Mil·lenari de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1988. Formà part del Consell de Redacció de la Revista d’Història i de la Universitat de Barcelona des de l’any 1989-2008. Va ser directora del Museu d’Història de la Ciutat i de l’Institut Municipal d’Història, i fou encarregada dels museus del barri Gòtic.

Vaa participat en nombrosos congressos i té diverses publicacions sobre història i arqueologia (1960-1992). Ha publicat els llibres següents: El palau reial major de Barcelona, tesi doctoral que va tenir la qualificació cum laude i el Premi Ciutat de Barcelona el 1975, la primera edició de la qual és del 1978, i la segona, del 1979; Pintura i escultura a la Casa de la Ciutat, en col·laboració amb Eloïsa Sendra i Mercè Doñate (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1983); Historia de la taula de canvi de Barcelona, en col·laboració amb Gaspar Feliu (Barcelona, Caixa de Barcelona, 1989); Catàleg del fons cartogràfic de l’Institut Municipal d’Història (i), mapes antics de Catalunya, Balears i València (segles xvi-xix), en col·laboració amb M. Dolors Florensa i Josep Gasset (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1986); Catàleg del fons cartogràfic de l’Institut Municipal d’Història (ii), mapes antics de la península Ibèrica i de la resta del món (segles xvi-xix), en col·laboració amb M. Dolors Florensa i Josep Gasset (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994); Catars i catarisme a Catalunya, en col·laboració amb Pere Català Roca (Barcelona, Rafel Dalmau, 1996; 2a ed., 2001; 3a ed., 2005); Jardines de Barcelona, amb diverses col·laboracions (Sabadell, Ausa, 1997; en dos volums), i Palaus reials de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 2003). Fou membre de l’ICOM (International Council of Museums).