Va començar la seva afecció per l’estudi de la ceràmica antiga, principalment d’època moderna, en la dècada de 1960. Primer va començar a col·leccionar ceràmica d’aquests segles, però ràpidament es va interessar pel seu estudi. Era conscient que la ceràmica en la seva vessant més popular tenia una data de caducitat imminent, i va començar a fer nombrosos estudis de camp, de forma sistemàtica, per centres encara actius i recollint informació de primera mà. El seu afany per a conservar el màxim patrimoni ceràmic del país li va fer col·leccionar terrissa antiga i es va especialitzar en els contenidors d’emmagatzematge i transport: les gerres. Ben aviat va tenir coneixement de la nova Associació Catalana de Ceràmica que s’acabava de fundar el 1980 a la Ciutat Comtal i en va entrar a formar part, primer com a soci, després com a vocal de la seva junta de Govern, i des del 2004, com a president. Aquesta associació té com a objectiu principal l’estudi de la ceràmica medieval i moderna, principalment catalana, i la conservació i la divulgació del seu patrimoni ceràmic. És editora de la reconeguda revista Butlletí Informatiu de Ceràmica, la qual compta amb gairebé quatre-cents subscriptors, entre els quals hi ha els museus més prestigiosos, i es difon per tot el món. Ha editat cent quinze números, prova de la seva bona dinàmica i acceptació. És membre també del seu consell de redacció, ha estat autor de nombrosos articles, entre els quals cal destacar, per la seva profunditat, l’extens estudi documental sobre la ceràmica barcelonina: «L’obra de gerrer i d’oller. 1404 a 1864. Ús i evolució de certes formes ceràmiques més representatives», publicat al número especial que va commemorar el centenari de la revista. Part d’aquest estudi també es va comunicar mitjançant la conferència «Apunts sobre la gerreria barcelonina d’època moderna» al Museu de Ceràmica de Barcelona (2008), i en altres reunions i congressos.
A banda de la seva vinculació amb l’Associació Catalana de Ceràmica, ha estat autor d’una trilogia de llibres que conformen l’estudi més complet realitzat sobre la Tinajería tradicional española, que en el seu segon volum investiga extensament aquesta especialitat de la ceràmica a Catalunya. Els dos primers volums es van editar el 1999 i el 2009, respectivament. L’any 2004 va publicar el llibre La terrissa a Catalunya, que recull la informació més cabdal sobre l’activitat ceràmica des del segle xvi al xx dels diferents centres terrissers descoberts. També està finalitzant el que serà el primer catàleg sobre les marques d’autor de la ceràmica espanyola en general: Catálogo de marcas y cuños de la cerámica espanyola.
Com a membre i actiu col·laborador de la Asociación de Ceramología, d’àmbit estatal, ha estat convidat per a impartir diverses ponències i per a participar en taules rodones en congressos, versant freqüentment sobre la ceràmica catalana. Ha organitzat i ha participat com a professor en diversos cursos sobre ceràmica.
Ha format part del comitè científic de diversos congressos nacionals i internacionals, com ara el IX Congreso de la Asociación de Ceramología, «Tradición y modernidad. La cerámica en el Modernismo» (Esplugues de Llobregat, Barcelona, 2004); el XVI Congreso de la Asociación de Ceramología, «Tradición y evolución de la alfarería de Agost y del Vinalopó» (Casa de la Cultura d’Agost, Alacant, 2012); el 47è Congrés Internacional de l’Académie Internationale de la Céramique (Barcelona, 2016) i el XIX Congreso de la Asociación de Ceramología «Obra negra y alfarería de cocina» (Quart d’Onyar, 2016).
És membre del comitè d’experts del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar, de la Taula de Patrimoni de Sant Cugat del Vallès, i ha actuat com a expert per a la classificació i expertització de les col·leccions ceràmiques de diversos museus, com ara el Museu Cau Ferrat de Sitges, que exposa la col·lecció de Santiago Rusiñol, o el Museu Municipal de Molins de Rei, l’Ajuntament de Torredembarra o el Museu Basilio Sobrecueva (Astúries). |
