Gras Valero, Irene
Barcelona, 10 d'agost de 1974

Irene Gras Valero va obtenir el grau de doctora en història de l’art el 2010, amb la tesi El decadentisme a Catalunya. Interrelacions entre art i literatura. Ha gaudit d’una beca FI de la Generalitat de Catalunya i d’una beca de col·laboració en departaments pel Ministeri d’Educació i Ciència. Ha realitzat estades de recerca durant diversos mesos a França, Txèquia, Àustria, Mèxic i Cuba. Des del 2018 és professora lectora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on imparteix assignatures vinculades a l’art dels segles xix i xx.
  Des del 2010 és professora associada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on imparteix assignatures vinculades a l’estètica i a l’art dels segles xix i xx. També ha impartit classes sobre disseny i història de l’art a l’Escola d’Art EDRA. El 2012 va obtenir l’acreditació de professorat lector per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Compagina l’activitat docent amb tasques documentalistes i de catalogació del patrimoni de l’empresa Puig.

Com a investigadora, ha participat en diversos projectes de recerca dins el Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona. Dins el mateix grup, forma part de l’equip investigador del projecte Entre ciutats. Paisatges culturals, escenes i identitats (1888-1929) finançat pel MCOC (HAR2016-78745-P) (dirigit per la doctora Teresa-M. Sala) i del projecte I-Media-Cities. Innovative E-environments for research on cities and the Media, finançat p el programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota l’acord de subvenció núm. 693559. Els seus interessos de recerca se centren en l’art, la literatura i el pensament de finals del segle xx, tant en l’àmbit català com en l’europeu, a partir d’un enfocament de caràcter multidisciplinari. Dins aquest context, la investigació duta a terme s’ha orientat principalment vers els corrents estètics de l’esteticisme, el simbolisme i, sobretot, el decadentisme. Entre les seves publicacions també cal destacar: «El pessimisme d’influència schopenhauriana i oriental al fin-de-siècle. Les consideracions de Sully, Caro i Bourget» (Barcelona, Ex Novo, 2007); «Interiors decadents en la literatura i en la plàstica modernistes», a Espais interiors. Casa i art (del segle xviii al segle xxi, T. M. Sala i R. Creixell (ed.) (Barcelona, 2007); «La recepción de Émile Verhaeren en el arte y la literatura de la Cataluña de finales de siglo», a Actas del XII Coloquio de Arte Aragonés. El arte del siglo xx (Saragossa, 2009); «La introducció del decadentisme a Catalunya» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2011); «La recerca de paradisos artificials: imatges de la morfinomania», a Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, T. M. Sala (ed.) (Barcelona, 2012); «El paisatge simbolista i la degeneració de raça», a Arts i naturalesa: biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900 (Barcelona, 2014); « El somni dels segles: ruïna i declivi del món clàssic segons la sensibilitat decadent de la Catalunya de finals del s. xix», a Lligams entre tradició i modernitat. Noves interpretacions al voltant del món clàssic (Barcelona, 2014); «El pensament estètic a través dels discursos de l'Acadèmia (1891-1906): la recuperació del romanticisme i la recepció del corrent idealista- simbolista» (juntament amb Mireia freixa), a Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània (Barcelona, 2016); «Il·lustracions per als Fulls de la vida de Rusiñol» (juntament amb Juan Carlos Bejarano), a Ramon Pichot Gironès. D’Els Quatre Gats a la Maison rose (Barcelona, 2017), i «La trajectòria com a il·lustrador i decorador a Mèxic de l’artista valencià Ramon P. Cantó» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2017). Ha estat coeditora de publicacions, com ara Modern sculpture and the question of status, juntament amb Cristina Rodríguez Samaniego (Barcelona, 2018); Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània, juntament amb Mireia Freixa (Barcelona, 2016); Catalunya-Amèrica. L’art entre el viatge i l’exili (s. xix i xx) - Cataluña-América. El arte entre el viaje y el exilio (s. xix i xx), juntament amb Cristina Rodríguez Samaniego i Núria Aragonès (en premsa), i Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat, juntament amb Teresa-M. Sala (en premsa).
  Ha estat cocomissària de l’exposició «Artistes catalanes: del dibuix a la pintura», organitzada per l’Institut Català de les Dones (2007), juntament amb M. José González, i de l’exposició «Al taller de Josep Clarà» (2016 i 2018), juntament amb Cristina Rodríguez Samaniego.