Subirana Torrent, Rosa M.
Barcelona, 6 de gener de 1942

Rosa Maria Subirana Torrent és doctora en història de l’art per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona; va fer el primer curs (freshman year) de l’especialitat d’art al Barat College de Lake Forest (Illinois, EUA), i va estudiar pintura i creació artística a l’Escola Massana de Barcelona. Ha estat conservadora tècnica de museus i institucions culturals de l’Ajuntament de Barcelona (1966-1975); directora del Museu Picasso de Barcelona (1975-1982); cap del Servei de Projecció Internacional de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1986); directora de la Fundació Pública del Pavelló Alemany de Barcelona Mies van der Rohe (1983-1988); directora del Programa d’Arts Plàstiques «Exposición Universal de Sevilla» Sociedad Estatal EXPO 92 (1988-1991); directora de l’inventari del Museu Clarà de Barcelona (1992-1996); conservadora de museus a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1996-2002); conservadora del Museu Dispers (Direcció Patrimoni - Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003-2005), i professora d’art contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1973). Dirigeix l’Arxiu Subirana: Art i Arquitectura.
  Ha estat membre del Patronato del Museo Español de Arte Contemporáneo (Ministeri de Cultura, Madrid, 1979-1983); membre del Comitè Internacional de Museus d’Art Modern (Comitè Internacional de Museus d’Art Modern – Consell Internacional de Museus - Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), des del 1974 i membre del Consell Executiu (1977-1984); membre del Comitè Organitzador del Centenari de Picasso (Ajuntament de Barcelona i Ministeri de Cultura, Madrid i Barcelona, 1980-1981); membre del Comitè Executiu d’ICOM-Espanya (1977-1984); membre del Comité Español de Historia del Arte (Madrid, 1970-1990); membre de l’Asociació Catalana de Crítics d’Art des del 1978; membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art des del 1978, i membre de l’European Sculpture Network des del 2002.
  Com a conservadora o directora de museus ha comisariat, dirigit, coordinat, col·laborat o elaborat catàlegs d’exposicions, entre les quals cal destacar les realitzades al Museu Picasso de Barcelona: «Commemorativa del 85è Aniversari de Picasso» (1966); «Homenatge a Picasso. Gravats donats per Jaume Sabartès», conjuntament amb l’Asociación Española de Críticos de Arte (1966); «Las Meninas» (1968); «Últims gravats de Picasso» (1969); «Donació Picasso» (1970); «Obres de Picasso de la col·lecció Hugué» (1971); «Llibres amb gravats originals de Picasso» (1972); «Picasso i la família Reventós» (Museu Picasso, Barcelona, 1973); «Proposta per a l’exhibició de Las Meninas i estudi de la imatge gràfica del Museu», en col·laboració amb l’Escola Eina (1976); «Exposició Picasso», en col·laboració amb la Fundación Juan March de Madrid (1977-1978); «Picasso i els segells» (1978); «Picasso eròtic» (Museu Picasso, Barcelona, 1979); «Últims gravats de Picasso. 157 obres donades per la família Picasso» (1980); «Gravats de la Suite Vollard» (Ministeri de Cultura, 1980); «Picasso i Barcelona» (Saló del Tinell, Barcelona, 1981-1982); «Picasso grabador», «Picasso i l’escola» i «Picasso i el procés creatiu» (El Guernica, 1982); «Picasso 1881-1973. Exposició Antològica» (Museu Espanyol d’Art Contemporani, Madrid, 1981-1982). També ha comissariat altres exposicions, com ara «Exposició Joan Miró» (Recinte de l’Hospital de la Santa Creu, Ajuntament de Barcelona, 1968-1969); «Donació Julio González» (Museu d’Art Modern, Barcelona, 1973); «Homage to Barcelona. Arts Council of Great Britain» (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya; Hayward Gallery, Londres; octubre 1985-1986); «El Pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe» (1987); «Mies van der Rohe. Un Centenari» (Fundació Joan Miró, Barcelona, 1986); «Exposición Universal de Sevilla. Arte Actual en los espacios públicos. Arte y Cultura en el mundo de 1492. Arte Internacional del siglo xx» (1988-1991), i «L’art actiu / El arte funcional» (P. Stuyvesant Foundation d’Amsterdam, Fundació Miró de Barcelona, Lonja de Saragossa i Madrid, 1991-1992).

Com a investigadora, s’ha especialitzat en diferents línies de recerca, com ara l’escultura no figurativa espanyola, l’arquitectura espanyola, la museografia, Pablo Picasso, Joan Miró i Joan Baptista Subirana. Ha escrit diversos llibres: Carnet Picasso. París 1900 (Barcelona, Gustavo Gili, 1972); Los Picassos de Barcelona. Catalogació i estudi obres reproduïdes (Barcelona, La Polígrafa, 1974); El Museo Picasso de Barcelona (Lleó, Everest, 1975); biografies de Canals, Miró, Saumells, Martí, Subirachs i Villèlia a Centenari del Centre Excursionista de Catalunya. Homenatge dels artistes catalans (Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1976); «Pintores 1978. Pablo Ruíz Picasso» (Documentos Filatélicos, Madrid, 1978); Museo Picasso (Madrid, Orgaz, 1979); «Museu Picasso», a Museus singulars de Catalunya (Barcelona; Caixa d’Estalvis Penedès, Manresa, Tarragona, Diàfora; 1979); Picasso y Barcelona. Picasso 1881-1981 (Madrid, Taurus, 1981); «Museu Picasso de Barcelona», a Galeria Mundi, vol. i (Frankfurt, Hoechst, 1981); «Museos monográficos de artistas españoles», a Anuario Español (Madrid, 1982); «Museo de Arte Moderno de Barcelona», a Galeria Mundi, vol. ii (Frankfurt, Hoechst, 1984); El Pavelló Alemany de Barcelona de Mies van der Rohe. 1929-1986 (Barcelona, Fundació Pública del Pavelló Alemany de Barcelona de Mies van der Rohe, 1987), i Miquel Farré, pintor (Barcelona, I. M. M., 1990).
  Cal destacar nombrosos articles publicats al Diari de Barcelona, La Vanguardia, El País i Avui. També ha publicat articles a revistes especialitzades, com ara Tres Uves, Pro Arte, Novatica, Batik, Quaderns Fundació Caixa de Pensions, El Correo de la UNESCO, Lápiz i Sevilla Universal. A més a més ha redactat la secció «Museografía y museos en España» del suplement de l’Enciclopedia Espasa Calpe.
  Publicarà la tesi de llicenciatura Moisés Villèlia. Un escultor de hoy i la tesi doctoral La escultura no figurativa en España de los orígenes a 1974. També treballa en la digitalització de l’Arxiu de l’Arquitecte.