Dedicada a l’art del segle xx i la relació amb altres disciplines (com ara la literatura, la música, el teatre i el cinema), la seva primera exposició itinerant va ser «La cadira, fórmules visuals» (1983-1984). Ha fet projectes per a la Fundació La Caixa, «Nits» (Barcelona, 1985) i «Girona i l’Onyar» (Girona, 1986), totes dues amb el compositor Jep Nuix. Ha impartit classes d’art contemporani i museologia per a màsters sobre processos expositius i arquitectura efímera a la Universitat Politècnica de Catalunya. Al Brasil, dins el Festival d’Art de la Ciutat de Porto Alegre, ha fet cursos interdisciplinaris relacionats amb el comissariat d’exposicions —«El carrer desert» o «Qui sóc jo?»—, ha participat en els simposis —O pensamento visual contemporaneo (1995) i Les arts visuals avui: forma, disforma, hibridisme i mutació (2000)— i ha generat tant intercanvis d’autors com comissariats conjunts amb Claudio Ely.
Des de la museologia integra el diàleg entre les col·leccions permanents històriques i les obres dels creadors actuals, sense establir línies generacionals o de representativitat, sense diferenciar els llenguatges artístics i les disciplines, amb un discurs que planteja preguntes a l’obra d’art, reflexions transversals i participatives, obrint el museu a l’exterior i als diferents col·lectius socials. Com a curadora d’exposicions, sempre ha treballat l’art contemporani amb la recuperació d’autors històrics, com ara Georges Kars, Josep M. de Sucre, Joan Ponç, Carlos Mensa, Bartomeu Massot, Torres Monsó, Baldo Pié, Magda Bolumar, Amèlia Riera, Joaquim Llucià, etc. Ha dut a terme aquesta recuperació compartida amb Susanna Portell en els llibres/exposicions «L’ombra del temps» (1998) i «Què en sabeu d’en Faixó i d’en Llucià» (2011), així com en els grans temes d’intercanvi cultural, català i internacional: «Berlín, Londres, París, Tossa… La tranquil·litat perduda» (Fundació Caixa de Girona, Girona, 2007), Carrers de frontera (Barcelona, Institut Ramon Llull, 2008) i De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya (Girona, Museu d’Art de Girona, 2018).
Al marge de les exposicions interdisciplinàries del Museu d’Art de Girona —«Cegueses» (1997), «Històries del cor» (1998), «Una cambra pròpia» (1999), «Qui sóc jo?» (1999) i «M’escriuràs una carta?» (2000)— i d’altres que ha dut a terme amb Susanna Portell —com «Llistes d’espera» (Fundació Vila Casas, 2003), que és un projecte obert al món sanitari, i «Llàgrimes» (Fundació Guinovart, 2022-2023)—, genera propostes, com ara «Tokonomas», amb Joan Hosta; «Projectar el museu», o «Relectures», una recuperació de l’espai de la presó per treballar el fons a través d’altres mirades externes al món de l’art. Són fruit d’aquest interès les exposicions temàtiques «Espais» (1987-1990); les de Caixa de Barcelona —com ara «Prudenci Bertrana i la seva època» (1989); «Rastres» (1991), amb Fidel Aguilar, Joaquim Llucià, Leonci Quera i Xavier Monsalvatje, i «Joan Badia: la mirada de la ciutat» (1993); les de la Fundació La Caixa —com ara «Les ciutats invisibles» (1994), el cicle itinerant «La lectura com a migració d’imatges» (Fundació La Caixa, 1997-1999), amb Ferran Frauca, Cristina Cervià i Jordi Boixaderes—; «Scenario di transito» (Fortalesa de Basso, Florència, 1991); «Viatge i diferència» (Olot, 2001-2002), amb Pere Parramon; «El cos maltractat» (amb Ricard Huerta, dins Contextos de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, 2004), «Konstruktion/Destruktion» (Torres Monsó i Admetlla, 1988 i 2006) o «La ferida lluminosa, s.l» (Badalona, Espai Betúlia, 2012-2013). El 2020, Glòria Bosch i Susanna Portell van rebre el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i el de les Galeries d’Art de Catalunya (GAC) per l’exposició «Àngel Ferrant i Xavier Vidal de Llobatera. L’amistat infinita» (Fundació Vila Casas, 2020).
Com a documentalista, col·labora amb editorials (Salvat, MRB o Enciclopèdia Catalana), amb iniciatives de caràcter històric com «Sota la Boira» (1999) i «60’s versus 80’s» (2000), o amb llibres de recerca, com ara: Atles paisatgístic de les terres gironines (Girona, Diputació de Girona, 2010), amb la part dedicada a la comarca del Gironès i la que comparteix amb Susanna Portell sobre Tossa de Mar; Carrers de frontera (Barcelona, Institut Ramon Llull, 2008); Pintura catalana. Segones avantguardes (2020); Josep Vallès Rovira, entre l’alquímia i l’art (2020); Cent dues artistes (2022); Anna Manel·la. La dona i el mur (2022), amb Carme Ortiz, i A Daniel Giralt-Miracle (2023), etc.
Ha publicat els llibres següents: Museu Municipal de Tossa (Tossa de Mar, Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tossa, 1986); Maïs (Barcelona, Àmbit, 1988); Conxa Sisquella (Barcelona, Àmbit, 1991); Olga Sacharoff i Otho Lloyd, amb Susanna Portell (Barcelona, Ajuntament de Tossa i Eumo, 1993); Citando a Calvino (Vic, Abril, 1993); André Masson i Georges Bataille, amb Teresa Grandas (Vic, Eumo, 1994); Josep Uclés… Com un cos anònim de veus (Barcelona, Mediterrània, 2001); Assumpció Mateu. Un diàleg a dues veus (Barcelona, March, 2005); Ferran Aguiló (Palma, Ajuntament de Palma, 2010); Homenatge a Salvador Riera. Breda 2012 (Breda, Associació de Veïns Vilatans de Breda, 2012), amb Andreu Pujol; Les altres Amèlies d’Amèlia Riera (2014); 7 portes +1 (Girona, Rupes Nigra, 2017) i La forma articulada. Les altres Fedores de Calvino (Girona, Rupes Nigra, 2018), tots dos amb obres de Pep Admetlla; Cartes a la tardor de la vida. Mela Muter i Rainer Maria Rilke (Girona, Consell Comarcal del Gironès, 2018), amb Susanna Portell; Viladecans. Una mirada interior. Una mirada interior? (Barcelona, Comanegra i Edicions de l’Eixample, 2018), amb Mercis Rossetti; Anònims sense data de caducitat (Barcelona, 2021), amb dibuixos de Toni Roca i edició de Lilianna Marín i L. Guarro; No EXIT. La Costa Brava de nord a sud en creuers turístic (Girona, Úrsula Llibres, 2022), amb Àlex Nogué, Jordi Puig i Víctor Sunyol; Què ens mata? (Vinyols i els Arcs, Associació Iniciatives Culturals Carles Amill, 2022), amb Jordi Abelló; Mela Muter i Raymond Lefebvre. Toujours le même silence (Girona, Consell Comarcal del Gironès et al., 2022); Rafael Benet. «Tossa, Babel de les Arts» (1933-1936) (Girona, Publicacions de la Diputació de Girona, 2023), amb Susanna Portell, i Gregori Iglesias. El pes de la memòria (la Pobla de Cérvoles i Lleida, Mas Blanch i Jové i Diputació de Lleida, 2025).
Des del 1981, col·labora en diverses publicacions: Canigó (1980-1982), El Punt (1981-1989), La Vanguardia (1981-1983), Avui (1981-1985), Art (1984-1990), Arte Omega (1985-1995), Marte (1989-1991), La Guía del Ocio (1995-1999), Art International View, Quiral Arte (2003-2013) i Gavarres (2020-2025). A més, forma part del comitè de redacció de la revista cultural Vèlit (amb Rosa Regàs i M. Lluïsa Borràs). De manera puntual, col·labora en les publicacions següents: Serra d’Or, Cimal, Nexus, Creación, Revista de Girona, Presència, Artual, Public/Acôes, Revista d’Humanitats TGV, On Diseño, Tascó, Qüern, Quaderni dell’Arte, Làtex, Anthropos, Quaderns de la Selva, Ars Nova, Ars Mediterrània, Flash Art, Taller de la Fundación / Fundació MACBA, Bonart, Quaderns de la Fundació Benet i L’Avenç (amb Susanna Portell). També col·labora en programes de ràdio, ha dirigit cicles de debat i ha realitzat presentacions de llibres i conferències. |
