Solà Colomer, Xavier
Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), 1972
Àrees de treball:
Literatura artística / Art barroc / Arquitectura barroca / Historiografia / Museografia / Fotografia |
|
| Xavier Solà Colomer és professor de geografia i història a l’ensenyament secundari (Institut Vescomtat de Cabrera, Hostalric). Ha fet un màster en museologia i patrimoni i és doctor en història per la Universitat de Girona (2005), amb una tesi doctoral sobre les visites pastorals als bisbats de Girona i Vic (1587-1800). Ha gaudit de diverses beques de formació Intercampus a la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga (Ayacucho, Perú) l’any 1996, on va realitzar tasques de catalogació arqueològica d’objectes precolombins; a la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà (Colòmbia) l’any 1997, on va participar en el taller d’elaboració d’una guia arquitectònica de la capital (dirigida per Germán Rodrigo Mejía), i a la Universitat Internacional SEK (Santiago de Xile) l’any 1998, on va exercir la docència en diversos cursos d’història de l’art i va col·laborar en el projecte museogràfic del Museu d’Art Religiós Dominic en la Recoleta Dominica. És membre de les juntes del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i de l’Associació d’Història Rural (AHR). |
Com a investigador, s’ha centrat en qüestions sobre el Barroc i l’època moderna a Catalunya en diferents aspectes. Ha publicat la tesi doctoral La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals. Els bisbats de Girona i Vic (1587-1800) (Girona, Associació d’Història Rural / Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria, 2008). La tesi estudia els efectes, a llarg termini, del Concili de Trento en un seguit de parròquies rurals i de muntanya (a la Garrotxa, la Selva i Osona), a través de les visites pastorals. També ha estudiat la parròquia a través de la fotografia històrica, amb un projecte comú amb Maria Garganté (Revista d’Etnologia de Catalunya, Barcelona, desembre 2010).
Ha elaborat les guies urbanes dels pobles garrotxins de Sant Feliu de Pallerols (2002) i de les Planes d’Hostoles (2002), conjuntament amb Montse Auguet, i d’Amer (2011). S’ha centrat en l’estudi del patrimoni de l’època moderna, com ara l’ermita de Santa Cecília (La Comarca, Olot, novembre 2000); la capella del Roser (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 2005) i el santuari de la Mare de Déu de la Salut (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), tots dos de Sant Feliu de Pallerols; la destrucció del patrimoni eclesiàstic gironí als segles xvi i xvii, a L’època del Barroc i els Bonifàs (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007); l’església de Sant Vicenç de Besalú (Besalú, Ajuntament de Besalú, 2008); l’hospital Sant Jaume d’Olot (Olot, Ajuntament d’Olot, 2010), i el monestir de Santa Maria d’Amer (Barcelona, Fundació Noguera, 2010). També ha estudiat els retaules barrocs de Sant Feliu de Pallerols (Ausa, Vic, 2000) i de les Planes d’Hostoles (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 2005). Es pot trobar una visió de conjunt d’aquest període en el llibre, en col·laboració de Francesc Miralpeix, L’art barroc a Girona (Girona, Diputació de Girona, 2011), una acurada síntesi entre la divulgació, la recerca i la restitució d’un art menystingut.
Està preparant, conjuntament amb Miquel Puig, un estudi sobre els retaules barrocs de la Garrotxa, «On és l’art barroc de la Garrotxa?» (El Cartipàs, Olot, novembre 2010). També té enfocades les seves recerques entorn la construcció, l’urbanisme, la producció i el consum artístic en el trànsit dels segles xvi al xvii en el context de la parròquia catalana. |
|
