En el terreny de la investigació, el seus interessos se centren principalment en l’art modern del període d’entreguerres, i més concretament, en l’art català d’avançada corresponent a aquest arc cronològic. En aquest sentit, va comissariar l’exposició «L’objecte català a la llum del surrealisme» (MNAC, 2007), una mostra en la qual s’exhibien les aportacions que a la dècada de 1930 van fer al món de l’objecte nou artistes de l’àmbit català (Antoni Clavé, Leandre Cristòfol, Salvador Dalí, Ángel Ferrant, Ramon Marinel·lo, Lamolla, Joan Miró, Jaume Sans i Eudald Serra) amb l’objectiu, d’una banda, de reivindicar una praxi avantguardista que, tant a casa nostra com a fora, va trencar amb la manera tradicional d’entendre l’escultura; i, de l’altra, fer visibles els diferents accents que van caracteritzar l’art objectual en aquell decenni. Va escriure un article al catàleg d’aquesta exposició, on repassa la recepció que l’objecte va tenir entre la crítica catalana de la dècada de 1930 i posa de manifest de quina manera, un cop més a Catalunya, les manifestacions avantguardistes van haver de vèncer «honorables» resistències malgrat la suposada obertura cultural de Barcelona. Seguint amb aquesta línia, el 2008 va ser la responsable científica, al MNAC, de l’exposició «Duchamp, Man Ray, Picabia», coproduïda amb Tate Modern i comissariada per Jennifer Mundy, així com de la nova sala permanent dedicada a l’avantguarda de la dècada de 1930 que es va obrir al MNAC aquell any. Des del punt de vista l’estudi i de la difusió de l’art català, va cocomissariar l’exposició «Torné Esquius. Poètica quotidiana» (MNAC, 2017), que anava acompanyada de la primera monografia dedicada a aquest artista, i «Realisme(s). L’empremta de Courbet» (MNAC, 2011), una mostra que posava nova llum sobre la influència del realisme en general, i de Courbet en particular, en la pintura catalana de les darreres dècades del segle xix; el 2008 va contribuir al catàleg de la primera retrospectiva a casa nostra de l’escultor Juli González amb l’article «El camí cap a l’escultura», i el 2007 va deixar testimoni de les etapes cubista tardana i surrealista de Picasso a la publicació que el MNAC va editar amb motiu de l’obertura d’una sala monogràfica dedicada a aquest artista («Picasso. Entre la continuïtat del cubisme i la figuració» i «Picasso en la constel·lació surrealista»).
En un altre ordre, ha tingut l’oportunitat de difondre diferents aspectes de l’art en general, i del català en particular, en diverses activitats, xerrades i conferències, entre les quals cal destacar les conferències «Duchamp, Man Ray, Picabia: connexions catalanes», en el marc del curs Duchamp, Man Ray i Picabia: antiart al segle xx (Els Juliols de la Universitat de Barcelona, 2008); «Joan Miró: primeres passes a Barcelona», en el marc de l’exposició «Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC» (2010); «Torres-García: a la recerca de l’ordre», en el marc del curs Visions noucentistes: entre el vell i el nou (Els Juliols de la Universitat de Barcelona, 2011); «El nu: de la tradició a la transgressió del cànon», dins el cicle «Mirades al(s) Realisme(s)» (2011), o «El tàndem González-Picasso», dins el cicle «Mirades a l’art modern» (2012). Així mateix, ha estat docent dels màsters en anàlisi i gestió del patrimoni artístic (Universitat de Barcelona, mòdul «Estudi integral de l’obra d’art i dels processos creatius: aplicació a les col·leccions del MNAC») i en anàlisi i gestió del patrimoni artístic (Universitat Autònoma de Barcelona, mòdul «MNAC Pro. Professionals, projectes i processos al Museu Nacional d’Art de Catalunya»). |
