Com a investigador, s’ha especialitzat en temes artístics de l’època del Renaixement i del Barroc, amb especial atenció vers l’escultura existent en els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Ha publicat diversos llibres sobre l’escultura a Catalunya durant el segle xvi, com ara L’escultor Damià Forment a Catalunya (Lleida, Universitat de Lleida, 1999), El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya (Bellpuig, Saladrigues Impressors, 2009) i La glòria del marbre a Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012). Puntualment, ha dedicat la seva atenció cap a l’arquitectura del segle xvi i ha publicat dos llibres en col·laboració amb Joan-Hilari Muñoz, Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta. Esglésies i portalades (Batea, Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2007) i A costa de Cretas… La iglesia parroquial y la ermita. Dos joyas de la corona de Aragón (Tortosa, Juan Luis Camps, 2008); així com l’article «Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)» (Urtx, Tàrrega, 2004).
Ha comissariat diverses exposicions, com ara «Ramon Amadeu. 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)» (desembre 2012 - febrer 2013), de la qual es va publicar un catàleg digital revisant la trajectòria de l’artista (Olot, Museus d’Olot, 2012), i «Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or» (octubre 2015 - febrer 2016). També ha estat el responsable, juntament amb Francesc Quílez, i la col·laboració de Juan José Lahuerta, de la darrera remodelació (gener 2018) de la col·lecció d’art del Renaixement i del Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Entre d’altres, ha col·laborat amb publicacions com ara Archivo Español de Arte, Napoli Nobilissima, Analecta Sacra Tarraconensia, Pedralbes. Revista d’Història Moderna Miscel·lània Litúrgica Catalana o Locus Amoenus. També ha redactat fitxes per a diverses exposicions.
Ha participat en congressos o ha donat conferències a Roma, Barcelona, Càller, Bilbao, Lleida, Tarragona, Tortosa, Olot, Sitges, Valls, Alcanyís, Tàrrega, Solsona, Prada de Conflent, Agramunt, Bellpuig, Linyola, Bell-lloc d’Urgell, Sarral, Salardú, Golmés, Miralcamp, Castellnou de Seana, l’Albi, Vilagrassa, Vila-sana, Vinaixa, Ciutadilla i també al monestir de Poblet.
Ha escrit un llarg reguitzell d’articles que estudien el patrimoni i la història de la plana d’Urgell, com ara «Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)» (Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, Mollerussa, 2011) i el llibre Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular (Sant Martí de Maldà, 2012). |