Després d’aconseguir el Premi Extraordinari de Llicenciatura i de cursar un màster de conservació preventiva del patrimoni a la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar la seva tesi doctoral, sota la direcció de Joan Ramon Triadó, al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona l’any 2003, i va obtenir la qualificació d’excel·lent per unanimitat cum laude. La investigació, centrada en el conjunt ceràmic i hagiogràfic de l’antic convent de Sant Francesc d’Assís a Terrassa, significà l’obertura de dues línies de recerca en paral·lel: d’una banda, la pintura ceràmica a Catalunya en temps del Barroc (amb particular atenció al llinatge dels Passoles), i de l’altra, la imatge posttridentina del fundador dels framenors, circumstància que li valgué l’obtenció de dues beques a la ciutat de Roma amb el finançament del Ministeri d’Afers Exteriors (2000-2001) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (2004-2005). Els resultats de la recerca doctoral es van publicar en diverses revistes nacionals i internacionals, com ara Matèria. Revista d’Art (2001 i 2005), Pedralbes (2003), Recerques (2005) o Biblioteca Seraphico-Cappuccina (Roma, 2006).
El coneixement de l’espiritualitat franciscana i l’interès cap a les arts decoratives i gràfiques van comportar la seva participació en el projecte cultural del monestir de la Puríssima Concepció a Palma, els resultats de la qual es poden veure en els catàlegs de tres exposicions temporals: L’àmbit femení en els segles xvii i xviii. Del Palau al Convent (2004), La mirada del poble. Art, costumari i religiositat (2006) i El Franciscanisme a Mallorca. Art, festes i devocions (2007). Des de l’any 2005 ha centrat la recerca en l’anàlisi de la imatge religiosa amb l’adopció, emperò, d’un enfocament metodològic i geogràfic més ampli a partir de centrar l’atenció en els significats i usos del llenguatge visual d’ençà del conflicte doctrinal que es generà a Europa a mitjan cinc-cents. Ha presentat plantejaments metodològics i estudis concrets en diversos congressos nacionals i internacionals: XVI Congreso Nacional de Historia del Arte (2006), The role of Latin in the early modern world: Latin, linguistic identity and nationalism (2010); Narratives biogràfiques en la història de l’art (2011) o Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (2012). El seu estudi sobre la imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat comença també a veure la llum en publicacions, com ara Le plaisir de l’art du moyen âge (París, 2011) i congressos com Identità e rappresentazione. Le chiese nazionali a Roma, 1450-1650 (Roma, 2013).
Ha participat en diversos grups de recerca com a investigadora, com ara Clasicismo y Academicismo en el Arte Catalán, 1750-1808. Dependencias e invariantes en relación con España y los centros de París y Roma, sota la direcció de Joan Ramon Triadó i finançat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (1999-200); Art i religió a Catalunya durant els segles xvi i xvii: l’impacte de la Contareforma, declarat grup emergent pel Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (2005-2008); Archivo crítico y analítico de las fuentes bibliográficas y documentales del arte en Cataluña en la época de los Austrias, sota la direcció de Joan Sureda i finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (2006-2011), o Estudios sobre el arte catalán desplazado, del contexto medieval a la interpretación postmedieval, sota la direcció de Rosa Alcoy (2013).
Disposa també d’una àmplia experiència en l’àmbit professional de l’educació als museus. Col·labora de manera habitual amb el Servei Educatiu de l’Obra Social de la Fundació La Caixa en la concepció i la implementació de projectes didàctics per a les exposicions temporals d’art modern que organitza. Dins d’aquest àmbit, cal destacar la participació en el disseny del programa educatiu per a la col·lecció permanent del Museu Nacional del Prado, amb la definició de quatre itineraris temàtics que vertebren les activitats dels grups escolars abans, durant i després de la visita al centre.
És membre del Comité Español de Historia del Arte, l’Asociación Hispánica de Estudios Franciscanos i l’Associació Catalana de Ceràmica. |
