El seu treball d’investigació es va vincular principalment a les feines de conservadora de col·leccions dels museus municipals en què va treballar, amb l’excepció de la recerca dedicada a la vida i l’obra de Pau Milà i Fontanals, teòric de l’art i pintor de la segona meitat del segle xix.
Aquesta vinculació es va traduir en aportacions per a un millor coneixement i difusió de l’obra de Pablo Picasso dels períodes representats al museu barceloní i, sobretot, de la vida i l’obra de l’escultor i col·leccionista Frederic Marès, fundador del museu municipal que porta el seu nom.
Va ser coordinadora de diversos catàlegs de fons de museu, com ara Museu Picasso. Catàleg de pintura i dibuix (1984), Catàleg d’escultures i pintures dels segles xvi, xvii i xviii. Fons del Museu Frederic Marès / 3 (1996) i Catàleg d’escultures i medalles de Frederic Marès. Fons del Museu Frederic Marès / 4 (2002), del qual era coautora.
Va coordinar, igualment, catàlegs de diverses exposicions temporals sobre Pablo Picasso —«Les demoiselles d’Avignon» (1988), «De Pablo a Jacqueline» (1990-1991) i «Del rosa als ocres de Gòsol» (1992)—, Klee, Braque, Laurens, Matisse, Kokoschka, Odilon Redon, Damià Campeny, Emili Fontbona i Alejo de Vahia, entre d’altres. Sovint, aquesta coordinació va comportar una recerca destinada a un coneixement més aprofundit dels temes tractats, que es va publicar en els catàlegs esmentats. En aquest sentit, val la pena subratllar, per exemple, la recerca duta a terme en el cas del catàleg Del rosa als ocres de Gósol.
En aquesta trajectòria professional, la recerca va ajudar a l’enriquiment conceptual dels diversos projectes patrimonials i, alhora, va permetre crear eines de base, útils per a la tasca investigadora dels historiadors de l’art i per a la difusió del coneixement del patrimoni públic.
Com a cap de projectes de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’ICUB, els darrers treballs de què es va encarregar van ser la recepció i l’inventari de les peces del llegat Muñoz Ramonet a la ciutat de Barcelona a partir del 2013 i ubicades al palauet del número 282 del carrer de Muntaner. Partint de l’estudi dels inventaris antics va fornir les bases per a la reclamació judicial de les nombroses obres no lliurades a la Fundació Muñoz Ramonet. Quan el 2020 es va produir la troballa de 470 peces, va treballar en la documentació de les que corresponien al llegat. Finalment, el gener del 2025, noranta d’aquestes peces van ser judicialment adscrites a la Fundació. A més, fruit d’aquesta feina va redactar dues entrades per al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya: la primera fou la de Julio Muñoz Ramonet, publicada el juliol del 2021 (abans, un text més extens havia estat presentat com a ponència a Sitges l’octubre del 2016 i publicat l’any següent), i la segona, la de Ròmul Bosch i Catarineu (abril del 2023). |
