Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art medieval català, però sobretot en el folklore històric. Els seus treballs més importants són «La creu processional major de Santa Maria d’Igualada. Una mostra destacada de l’argenteria catalana del quatre-cents (s. xv)» (Miscellanea Aqualatensia, Igualada, 2002); «De Florència a Santa Maria d’Igualada. Un dibuix inèdit del Palazzo Strozzi (1489-1504)» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2004); «L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2005); «Era glèisa de Sant Andrèu de Salardú - Vision globau d’un monument aranés paradigmàtic», a Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr Aranés» (Vielha e Mijaran, Institut d’Estudis Aranesi, 2010); «Dues versions dels gegants i nans a la Solsona de 1872» (L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 2010); «Una botella de producción persa (s. ix-x) reutilizada como lipsanoteca en la iglesia de Santa Maria de Cap d’Aran (Val d’Aran, España)» (Journal of Glass Studies, Nova York, 2011), amb Alberto Velasco i Elisa Ros; «Sant Bartomeu. Patró d’Igualada» (Revista d’Igualada, Igualada, setembre 2011); «Sobre el ball de l’Àliga» (L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 2013), amb Àngel Vallverdú; «Ball de bastons, visca la terra! Danzas de palos e independentismo en Cataluña» (Cuadernos de Folklore, Sant Sebastià, 2013), amb Àngel Vallverdú; «La festa de l’Arbre de Maig a Igualada» (Revista d’Igualada, Igualada, abril 2013), amb Marc Talavera; «Moviment associatiu català i patrimoni festiu: visió crítica» (Canemàs. Revista de Pensament Associatiu, Barcelona, Ens de l’Associacionisme Cultural Català, 2014), amb Àngel Vallverdú; «Els gegants a Catalunya abans de 1800» (Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Prats de Lluçanès, Associació Caramella, 2014); «Algunes consideracions a l’entorn dels diables del model penedesenc i els seus balls parlats» (Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Prats de Lluçanès, Associació Caramella, 2014); «Sobre el penó o bandera d’Igualada i altres símbols» (Revista d’Igualada, Igualada, abril 2014); «Contents i enganyats. Ball de bastons, ball de diables. Moros i cristians i les noces de Ramon Berenguer IV» (Boletín de la Cofradía de los Danzantes de San Lorenzo, Pamplona, 2015), amb Pau Plana i Àngel Vallverdú; «Pirineu. Patrimoni festiu i rendiment al territori», a 11es trobades culturals pirinenques. Patrimoni i turisme al Pirineu (Andorra, Societat Andorrana de Ciències, 2015); «Els diables festius catalans abans de 1800», a La festa sota el foc. El ball de diables a Reus (Reus, Museu de Reus, 2017); «Els tocs de campanes a Catalunya. Visió general [i crítica] del seu estat» (Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Prats de Lluçanès, Associació Caramella, 2018); «Un joc de bordons (1580-1581) i la creu processional (1584-1585), obres de l’argenter Antoni Ballés per la canònica de l’Estany» (Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, Associació Modilianum, 2018); «Les clochers du Val d’Aran, une triple fonction» (Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, Saint-Gaudens, Société des Études du Comminges, 2019); «Veure i ser vist: les processons a la ciutat» (Canemàs. Revista de Pensament Associatiu, Barcelona, Ens de l’Associacionisme Cultural Català, 2020), amb Maria Garganté; «Protocol de suport als arxius d’entitats i associacions culturals» (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2020), amb Enric Cobo, Xavier Pedrals i Marcos Yáñez; «Una caixa nuvial de luxe del segle XVI al Museu Nacional» (Blog del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020), i «Mobles amb marqueteria a Catalunya: noves consideracions sobre un grup de peces d’influència italiana (ca. 1515-1518)» (Locus Amoenus, Cerdanyola, Departament d’Art i Musicologia de la UAB, 2024).
Ha publicat també els llibres següents: Campanaus e campanes dera Val d’Aran - Estudi descriptiu des tors-campanau e des campanes araneses. Era sua istòria, es sues foncions e peculiaritats (Vielha e Mijaran, Conselh Generau d’Aran, 2013); El Ball de Diables d’Igualada (s. xv-xx). Un entremès dels temps medievals ençà (Reus, Carrutxa, 2013); El Ball de Bastons d’Igualada. Un element de distinció festiva i de protocol (s. xvii-xx) (Reus, Carrutxa, 2014); La pólvora com a senyal de festa. La tronada i els trabucaires d’Igualada (Igualada, Ajuntament d’Igualada, 2015); «-Que ballaran els gegants? – Que ballin!». Els gegants i nans processionals a Igualada (segles xv–xxi) (Igualada, Ajuntament d’Igualada, 2017); El foc del Seguici (ca. 1380-1936). Diables festius i bestiari de foc a Barcelona, dels orígens al 1936 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017); El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) (Barcelona, DINSIC i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2018); L’Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d’un model (l’Arboç, Ball de Diables de l’Arboç, 2022), amb Frederic Herrero; L’entremès de l’Àliga a Catalunya. Noves aportacions (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2023); Representacions festives de l’alteritat a Catalunya. Entremesos de moros i cristians i cavallets cotoners (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2023); Alteritat festiva a Igualada. De la Turquia o Ball de la Patera a la festa dels Reis (s. xv–xxi) (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2023).
Ha estat impulsor de l’exposició permanent d’orfebreria religiosa «Fulgentia», a la basílica de Santa Maria d’Igualada, oberta al públic l’any 2008. Ha estat redactor de les memòries per tal de declarar Bé Cultural d’Interès Nacional les esglésies de Salardú i Tredòs (Vall d’Aran), director de les recuperacions o reintroduccions festives a Igualada entre el 2009 i el 2016 i comissari de l’exposició «Les campanes d’ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps» (Brussel·les, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2020). |
.jpg)