Garganté Llanes, Maria
Sanaüja (Segarra), 3 de febrer de 1975

Maria Garganté Llanes és doctora en geografia i història (història de l’art) per la Universitat de Barcelona (UB, 2003) i postgraduada en museus i educació per la mateixa universitat (1998). Ha obtingut el diploma de Postgrau en Interpretació Ambiental i del Patrimoni per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC, 2007), el Màster en Estudis de les Dones pel Centre de Recerca Duoda de la UB (2000) i el Màster en Antropologia i Etnografia de la UB (2015).
  Ha impartit docència de grau, llicenciatura i màster en diverses universitats catalanes, com ara la UB (2005-2006), la Universitat de Girona (2011-2012), la Universitat Pompeu Fabra (2011-2018) i la UOC (2017-2021). Des del 2023 és professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on coordina el grau d’humanitats, i també imparteix docència a la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes. 
  Ha fet estades i ha impartit cursos, seminaris o conferències en diverses universitats estrangeres, com la Universitat de Toulouse-le-Mirail (posteriorment, anomenada Universitat Jean Jaurès de Tolosa II), la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, la Segona Universitat de Nàpols, la Universitat de Palerm, la Universitat Nacional Tres de Febrero, la Universitat de Buenos Aires i la Universitat de Coïmbra. [DA2.1]És membre del Grup de Recerca d’Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya (coordinat entre la Universitat de Girona i la UAB).

Els seus principals àmbits de recerca són l’art i l’arquitectura catalana d’època moderna, l’estudi de les solemnitats festives i manifestacions artístiques efímeres a l’època del Barroc, el patrimoni artístic i cultural des d’una perspectiva antropològica i la perspectiva de gènere en l’art i el patrimoni. S’ha interessat per artífexs com ara Antoni Cellers o nissagues de mestres d’obres com ara els Renart o els Morató, totes elles a cavall dels segles xviii i xix.
  La seva tesi doctoral ha estat publicada per la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona i Pagès Editors amb el títol Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Ha publicat diversos articles de caràcter científic en revistes com ara Locus Amoenus, Pedralbes, Revista de Catalunya, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Ausa i Urtx (n’és membre del consell de redacció), entre d’altres. També és autora de capítols de llibres, com ara «La sala nova del consistori: un espai per a la representació del poder», a El Palau de la Generalitat (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015). Ha publicat monografies de caràcter divulgatiu, com Paisatge barroc. L’art a Catalunya durant els segles xvii i xviii (Farell, 2023) i Santificaràs les festes (Fragmenta, 2023). 
  Ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional i ha estat investigadora adscrita al Centro Cultura, Espaço e Memória de la Universitat de Porto. A més, ha participat en projectes de recerca de la Universitat de Lleida, de la UB, de la UAB i de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
  Ha rebut diversos premis i beques relacionats amb la seva tasca investigadora, com ara el Premi Jaume Caresmar de l’Ajuntament d’Igualada (2005) o el XXVI Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (2010), amb el treball Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2011. L’any 2003 obtingué la XIII Beca d’Investigació Notari Raimon Noguera, de la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona; l’any 2006, la Beca Ernest Lluch de Ciències Humanes i Socials de l’Ajuntament d’Olot, i l’any 2009, una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. El seu treball de fi de màster en antropologia i etnografia, La patrimonialització del romànic a la Vall de Boí. Apropiacions simbòliques del patrimoni fou guardonat amb el Premi Espai, Temps i Forma de la UB (2015). Finalment, l’any 2016 obtingué el I Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona, amb el treball (juntament amb Xavier Solà) Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana.
  Ha comissariat les exposicions «Gaudí i les 40 hores» (amb Pere Terrasa) a Palma, «Dones de paraula» al Museu Frederic Marès i l’exposició en línia «Homo socialis: sense restriccions», per a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. 
  És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, del Patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i de la fundació Espurnes Barroques. També és membre de la Comissió Artística Assessora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.