Dedicà la seva tesi doctoral a l’aspecte de cronista gràfic del dibuixant i pintor realista Josep Lluís Pellicer, sobre qui ha publicat diversos treballs, com ara «Josep Lluís Pellicer. L’impressionisme i la pintura realista a Catalunya» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2000); «Josep Lluís Pellicer: dibuixant (1842-1901)» (L’Avenç, Barcelona, 2002), o al catàleg d’exposició El paisatgisme català del Naturalisme al Noucentisme, dins la col·lecció «Carmen Thyssen-Bornemisza» (1997).
S’interessà sobre el tema del dibuix d’actualitats i dels artistes reporters i, en especial, de l’artista Josep Simont, tema de la seva tesi de llicenciatura. Sobre aquest tema ha publicat: «Josep Simont: cronista d’una Europa històrica» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2000); «De l’actualitat dibuixada a l’actualitat fotografiada: els primers caçadors d’imatges» (Revista d’Igualada, Igualada, 2001), i «Josep Simont i els dibuixants de la Gran Guerra» (L’Avenç, Barcelona, 2004).
A la mateixa Revista de Catalunya ha publicat treballs de recerca sovint sobre artistes interessants poc estudiats fins ara: «A l’ombra de Nonell: Joaquim Biosca i Vila (1882-1932)» (1999); «L’herència d’Alphonse Mucha a Catalunya: Gaspar Camps i Junyent (Igualada 1874 - Barcelona 1942)» (2003); «Miquel Fluyxench i Trill (1822-1894), un pintor romàntic» (2005), i «L’artista Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona 1846-1928)» (2006).
Sobre Picasso ha publicat: «Picasso: cinc dibuixos desconeguts a la revista Arlequín» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2001), i ha investigat sobre l’activitat del col·leccionista José Lázaro Galdiano com a crític, tal com demostra l’article «Lázaro, crítico de arte en La Vanguardia» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2004). També s’ha dedicat a la figura de «El dibuixant Francesc Sardà i Ladico (Barcelona, 1877-1912)» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2005-2006).
Ha publicat els llibres El dibuixant Josep Simont i Guillén (1875-1968), reporter gràfic de la I Guerra Mundial (Barcelona, Rafael Dalmau, 2002; Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2001) i Gaspar Camps (Barcelona, Infiesta, 2004).
Ha col·laborat en l’obra El Modernisme, dirigida per Francesc Fontbona (Barcelona, L’Isard, 2002-2004), amb els capítols «Joves valors frustrats» i «La il·lustració tradicional», als volums Pintura i dibuix i En paral·lel al Modernisme, respectivament. També ha participat en la publicació Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle xix (Barcelona, Nova Catalunya, 2008) amb el capítol «Els deixebles de Ramon Martí Alsina»; i en el catàleg de l’exposició «4 Gats, de Casas a Picasso» (2005), amb el text «Francesc Sardà i Joaquim Biosca en l’entorn dels Quatre Gats».
En els darrers anys s’ha dedicat a l’estudi monogràfic d’Isidre Nonell (1872-1911), del qual està elaborant el catàleg raonat de la seva obra i una biografia. Ha comissariat les exposicions «Isidro Nonell: antológica en Zaragoza» (Ibercaja, 2007) i «Nonell: figures i espais a Girona» (Fundació Caixa Girona, 2009). Sobre aquest artista ha publicat a la Revista de Catalunya, els articles «L’exposició de Nonell al Faianç Català, 1910» (2009), i «Sèries Nonell» (2010) i «La transcendència de Boí en l’obra d’Isidre Nonell. Els dibuixos dels cretins» (2014), i ha comentat la seva obra en les publicacions següents: Del Romanticisme al Modernisme. Col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona (Barcelona, Museu de Barcelona i CAM Obres Socials, 2006); La Col·lecció. Fundación Francisco Godia (Barcelona, Fundación Francisco Godia, 2008); Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA (Madrid, Museu de Montserrat i BBVA, 2008), i Nonell. Dibuixos (Barcelona, Artur Ramon Art, 2011). També ha publicat els articles «La influència d’Isidre Nonell en el jove Picasso» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2015); «El triunfo del pintor Isidre Nonell en París (1897-1900). Su relación con Ambroise Vollard, Berthe Weill y Paul Durand-Ruel» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2016), i «La relació d’Isidre Nonell amb el pintor Joan Ossó» (Emblecat, Barcelona, 2016). |
