És estudiós d’alguns aspectes, d’alguns temes i d’alguns protagonistes de l’urbanisme i l’arquitectura catalans del Modernisme i del Noucentisme al primer terç del segle xx i, eventualment, d’Ildefons Cerdà i la generació de 1854; per exemple, «L’urbanisme modernista», a Francesc Fontbona (dir.), En paral·lel al Modernisme (Barcelona, L’Isard, 2004).
Ha estat coordinador de treballs col·lectius sobre Cerdà, Cebrià Montoliu, el Noucentisme, i el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània; per exemple, Cebrià Montoliu (1873-1923) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1993). Ha realitzat col·laboracions a catàlegs (en diversos formats) de les exposicions següents: «Ordenació del Territori als Països Catalans» (Tortosa), «Patrimoni arquitectònic i urbanístic del País Valencià» (Alacant), «Primer de Maig i moviment obrer» (capella de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona), «Katalanische Kunst des 20. Jahrhunderts» (Berlín), «Narcís Monturiol» (Museu de l’Empordà, Figueres), «Cien años de cultura catalana» (Palau de Velázquez, Madrid), «Homage to Barcelona. The city and its arts. 1888-1936» (Galeria Hayward, Londres), «Mein Vaterland ist international. Illustrierte Geschichte des 1 Mai 1886 bis heute» (Berlín), «Art contra la guerra. Entorn al Pavelló Espanyol a l’Exposició Internacional de París de 1937» (Palau de la Virreina, Barcelona), «Noucentisme i ciutat» (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), «Estimat PSUC. 1936-1986» (Palau March, Barcelona), «L’Assemblea de Catalunya» (Ca l’Ardiaca, Barcelona), «Unió de Pagesos» (Ca l’Ardiaca, Barcelona), «Marx. El contemporani. 1883-1983» (vestíbul principal de la l’edifici històric de la UB), «Alexandre Deulofeu» i «Els Rubió» (Museu d’Història de Catalunya, Barcelona), «Primavera del disseny» (Palau de la Virreina, Barcelona), «Catalunya, tierra de acogida» (mostra itinerant en diverses ciutats espanyoles) i «Torres i temps. 1905-2005» (Museu Agbar, Cornellà de Llobregat).
És coautor del llibre d’art Les estrelles d’Europa (Olot, Miquel Plana, 2002), amb el text «El miracle europeu i l’europeisme català». Ha estat copresentador de l’edició facsímil de la revista A. C.. És autor dels pròlegs als facsímils de Pere Estasen, Cataluña 1900 (Barcelona, Base, 2000), i de Josep M. Tallada, Demografia de Catalunya (Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya, 2009). Ha estat presentador de l’edició facsímil de la darrera època del magazín D’Ací i d’Allà (Barcelona, Àmbit, 1996).
En el cas de l’Atlas de Barcelona. Siglos xvi-xx (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1973; 2a ed., 1982), en col·laboració amb Montserrat Galera i Salvador Tarragó, els mapes reproduïts procedents d’arxius molt diversos tenen, sovint, a més d’informació cartogràfica, un notable interès artístic.
A l’índex analític de Teories de Catalunya. Guia de la societat catalana contemporània (Barcelona, Pòrtic, 2000), les paraules clau de l’univers de l’art hi tenen un pes important, per exemple: aeroports, alta cultura de masses, arquitectura, art popular, Art Nouveau, Arts & Crafts, avantguarda, colors, disseny, escenografia, estil, excentricitat, experimentació, guies turístiques, imatge, indústries populars, jardí, mediterraneisme, mirall, Modernisme, modernitat, mosaic, museus, Noucentisme, oficis, paisatge, paradisos, Pont de la Mar Blava, publicitat, ritus, senyalització, símbols, substrats, tecnòpoli, temple i urbanisme. Amb Víctor Hurtado, a Catalans al món. Atles de la presència catalana al món (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2009), hi ha mapes i textos sobre l’expansió de l’art català al món, des del romànic i el gòtic fins a les avantguardes i les arts escèniques, passant per la plàstica barroca (Rigau, Ribera, Ribalta, Valls, Xoriguera) i l’urbanisme de la Il·lustració (Amat, Constançó, De Ribas, Sartina). Va col·laborar al Memorial Ignasi de Solà-Morales (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2003) amb «Ignasi de Solà-Morales y la teoría del “Catalan movement”». |
