La seva recerca s’ha centrat fonamentalment en temes d’història de l’art contemporani (s. xix i xx), tant en el context internacional com en el català, i en la pràctica de la història feminista de l’art. Aquesta feina s’ha materialitzat en diverses publicacions en llibres i revistes nacionals i internacionals, així com en el comissariat d’exposicions i l’edició dels catàlegs corresponents. D’aquestes darreres, podem destacar «Fina Miralles. Des de més enllà del temps» (Fundació Vila Casas, 2023, amb Maia Creus), «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)» (Museu d’Art de Girona, 2021); «Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona: anatomia d’un quadre» (Museu d’Art de Girona, 2012), gràcies a la qual es va fer possible la restauració i l’exposició d’una obra cabdal de la història de la pintura catalana. També va comissariar l’exposició «Manuel Duque. La llegenda daurada dels Déus i dels herois, o el retorn a una literatura pictòrica» (Museu d’Art de Sabadell, 2002), el catàleg de la qual va merèixer el Premi Espais a la Crítica d’Art (2003).
És autora del llibre Del simbolismo a la abstracción. La unidad de las artes en los orígenes del arte moderno (Gijón, Trea, 2018) i ha publicat, juntament amb Pere Parramon, Art contemporani a Girona, 1994-2019 (GEIEG i Ajuntament de Girona, 2021). Ha escrit, entre d’altres, sobre autors i temes com ara María Paz Jiménez, Hermen Anglada-Camarasa, Josep Colomer, Esther Boix, Enric Ansesa, Quim Corominas, Emília Xargay, Fidel Aguilar, Jaume Xifra, Domènec Fita, Prudenci Bertrana, Anna Manel·la, les dones artistes abstractes, el Salón Femenino de Arte Actual o els artistes que van formar part de l’exili català de la Guerra Civil.
També s’ha interessat per qüestions d’historiografia, i en particular per la història feminista de l’art, editant la compilació de textos Feminisme i història de l’art (2009). Ha portat a terme nombroses activitats relacionades amb la introducció de la perspectiva feminista en la docència i és l’autora de la Guia per a la docència universitària amb perspectiva de gènere per a la història de l’art (2018-2020). És coinvestigadora principal del projecte de recerca finançat «Artistas visionarias en España: espiritualidad, feminismo y utopía (1900-2000)».
Ha escrit articles i ressenyes per a les revistes Cultura/s, El Temps d’Art, Papers d’Art, Revista de Catalunya o Revista de Girona, i ha organitzat nombroses activitats i jornades d’estudi sobre temes d’art contemporani, com ara Història i historiadors de l’art contemporani a Girona (2007) o Els encontres de la Càtedra (2017-2021). |
