Rodríguez Samaniego, Cristina
Girona, 1979

Cristina Rodríguez Samaniego és llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2002. És doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, amb la tesi doctoral Joaquim Claret. Escultor de la Mediterrània, llegida el 2006 i mereixedora de la menció Doctor Europeu. És membre del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) des del 2002.
  Ha estat docent en centres universitaris privats (2007-2010) i al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (des del 2008), on ha impartit assignatures d’art modern i contemporani. Ha dut a terme recerca predoctoral a la Universitat de Reims Xampanya-Ardenes (2004, 2005) i recerca postdoctoral vinculada al grup de recerca André Chastel de la Universitat París IV - Sorbona (2007-2009), finançada pel programa «Beatriu de Pinós» (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca); a l’Institut d’Art Americà de la Universitat de Buenos Aires (2013) amb una beca de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (2012, BE 00147), i a la càtedra de català de la Universitat de l’Havana (2016). També ha estat investigadora contractada en el marc del subprograma «Juan de la Cierva» del Ministeri d’Economia i Competitivitat (2011-2014). Ha estat investigadora principal del projecte Mapa dels oficis de l’escultura, 1775-1936. Professió, mercat i institucions. De Barcelona a Iberoamèrica (HAR2013- 43715-P), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (2014-2016).

Com a investigadora, s’ha especialitzat en l’art català de finals del segle xix i principis del xx, amb un interès especial en l’escultura i el seu context internacional, especialment en les relacions artístiques entre Catalunya i l’Amèrica Llatina els segles xix i principis del xx. És autora de diversos llibres, capítols de llibres i articles científics i conferències sobre escultura. També ha estat comissària d’exposicions sobre aquest tema, com ara «Al taller de Josep Clarà. Els guixos d’un escultor irrepetible» (Museu Europeu d’Art Modern, 2016 i Museu de la Garrotxa, 2017).
  Entre les seves publicacions més importants, cal destacar els articles «Un nuevo recurso digital para el estudio de las Bellas Artes. Visualización interactiva de los profesores y las asignaturas de la Escuela de Bellas Artes en Barcelona (1850-1900)» (Arte, Individuo y Sociedad, Madrid, 2017); «Considering national art from the distance: Kineton Parkes and his reflections on contemporary sculpture made in Spain» (Sculpture Journal, Londres, 2016); «La educación artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante el siglo xix. El caso de la escultura» (Arte, Individuo y Sociedad, Madrid, 2013); «Nuevos datos en torno al escultor Josep Bover i Mas (1802-1866)» (Archivo Español de Arte, Madrid, 2013); «Greek and French. A new vision of the Catalan national myth of origin at the beginning of the 20th century through sculpture» (Studies in Ethnicity and Nationalism, Londres, 2013); «Ricard Guinó et Joaquim Claret. Le destin de deux sculpteurs catalans en France face à la Grande guerre» (Cahiers de la Mediterranée, Niça, 2011), i «Artistes espagnols au Salon d’automne de 1920» (Cahiers de Civilisation Espagnole Contemporaine, París, 2009). És coeditora dels llibres, amb Irene Gras, L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2018), i amb Jorge Egea, Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013). Ha organitzat o ha participat en l’organització de diversos congressos i reunions científiques, com ara el Congrés Internacional Esculpint l’Escultor (2016), els Seminaris Catalunya-Amèrica (2017, 2016) i les Jornades Internacionals l’Actualitat del Clàssic (2012, 2013 i 2014).