En el camp de la historiografia de l’art, s’ha especialitzat en l’estudi de la salvaguarda i destrucció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil i la postguerra, especialment en el marc geogràfic del Vallès Occidental. Aquest va ser el tema de la seva tesi doctoral, dirigida per Maria Garganté Llanes. Des del 2022, segueix aquesta línia dins del grup d’investigació «IGUEMUS: L’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus a Catalunya. Traçabilitat, localització i destí dels béns culturals salvats», de l’ICRPC. Així mateix, cal destacar la difusió de les seves recerques a través de diverses conferències, publicacions i exposicions.
L’estudi d’algunes de les col·leccions artístiques del Vallès ha fet que s’interessés, també, pel món del col·leccionisme local. Fruit d’aquestes investigacions, ha publicat ressenyes de diferents col·leccions en el Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Catalans. D’altra banda, des de l’any 2012 també està confegint una col·lecció d’art personal, amb obres que ha cedit per a diverses exposicions temporals als museus d’art de Sabadell, Cerdanyola i Girona, així com als barcelonins Disseny Hub i Museu Europeu d’Art Modern.
Conscient que cal establir lligams amb els cercles culturals locals, mira de mantenir contacte amb els artistes i entitats de Sabadell. Així, cal mencionar el comissariat d’exposicions com la dedicada a Benet Ferrer i a Josep Madaula a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (2023), entitat vuitcentista on també col·laborà en la darrera mostra de l’artista Alfons Borrell i Palazón (2020) i escrivint la història de la mateixa entitat (2023). Continuant amb la redacció de textos, podem esmentar la col·laboració en l’exposició itinerant «De l’oblit a la revolta» (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Museu d’Art de Cerdanyola, 2023), per a la qual va fer l’estudi sobre la fotògrafa sabadellenca Anita Figueras Crehueras, o, posteriorment, el text «15 × 21 centímetres» per a la mostra i catàleg d’art postal de la nova Associació d’Artistes Plàstics i Visuals de Sabadell (2024). Així mateix, també ha organitzat diverses visites a tallers d’artistes a través de la Fundació Bosch i Cardellach. Si bé el seu projecte de més significació i que transcendeix l’àmbit local és, sens dubte, la Capella Blava (2017), espai intervingut per l’artista Alfons Borrell en l’antiga capella funerària d’un antic monestir de Sabadell, que és la seu dels Drapaires d’Emmaús. Des de llavors, n’és l’encarregat i dinamitzador.
Fora del món local, destaquen els treballs realitzats per donar a conèixer diferents artistes del passat i del present. Un bon exemple el trobem en el comissariat, juntament amb Txema Romero, de l’exposició «Manuel Cano de Castro, un noucentista esborrat» (Museu d’Art de Cerdanyola, 2024) o el seu interès per l’artista Nicanor Vazquez Ubach (Barcelona, 1861-1930), a qui fa anys que estudia amb deteniment. També cal subratllar el contacte amb l’artista Jaume Amigó (Barcelona, 1963- ), amb qui ha comissariat dues instal·lacions per a la col·legiata de Sant Pere de Ponts (2022) i la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès (2021), així com la redacció de textos per a l’exposició «Organic paradise. The frozen fountain» (Art Court Gallery, Osaka, 2018). |
