Piñol Álvarez, Estefanía
Sabadell (Vallès Occidental), 16 de juliol de 1992

Estefanía Piñol Álvarez és doctora en història de l’art (2024), màster en anàlisi i gestió del patrimoni artístic (2016) i graduada en història de l’art (2015) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva tesi doctoral, titulada Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903) i la pintura gòtica catalana a la seva obra gràfica, fou dirigida per Bonaventura Bassegoda i Hugas i Rafael Cornudella Carré i obtingué la qualificació d’excel·lent amb menció cum laude.
  En l’àmbit professional, ha treballat en diferents museus i institucions públiques i privades catalanes, en les quals s’ha dedicat principalment a la divulgació i als serveis educatius. Ha estat becària de l’Àrea de Medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, 2016), on ha dut a terme tasques d’anàlisi museogràfica i d’estudi i documentació d’obres d’art. Posteriorment, ha treballat com a educadora del MNAC (2020-2022) fent visites comentades i dinamitzades a les seves col·leccions.
  Més enllà del marc museístic, s’ha dedicat al món del turisme cultural, mitjançant la preparació de rutes, la divulgació patrimonial i el guiatge de grups per Catalunya, l’Estat espanyol i Europa. Alhora, ha exercit la docència universitària: ha participat en l’assignatura «Història de l’art» del grau en conservació-restauració de béns culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb una classe titulada «L’estudi de l’art del passat: del dibuix documental a les humanitats digitals» (2023) i ha impartit l’assignatura «Turisme i patrimoni» del grau en turisme de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la UAB (2025).

Els seus camps d’investigació són la historiografia, el medievalisme i la pintura gòtica. En concret, s’ha interessat per la figura de Josep Puiggarí i per la contribució de la seva obra gràfica i intel·lectual al coneixement de la pintura gòtica catalana. Sobre aquest tema ha publicat els articles: «Dues taules marianes de Perot Gascó al Museo de Pontevedra. Aportacions a partir dels estudis de Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903)» (Locus Amoenus, 2022); «Un llibre d’hores italià robat a Barcelona l’any 1961. Aportacions documentals i gràfiques per a l’estudi d’un objecte desaparegut», escrit conjuntament amb la doctora Mireia Castaño (Ars Longa. Cuadernos de Arte, 2024), i «Josep Puiggarí: un erudit de la Barcelona del Vuit-cents» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2024). En relació amb aquest mateix tema, també ha escrit «Costume studies as a method of approaching the Middle Ages: the case of Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903) and his Estudios de Indumentaria Española» (Revista de História da Sociedade e da Cultura, 2025), com a resultat d’una ponència presentada al congrés internacional Using the past: The Middle Ages in the spotlight (2020). Sobre la mateixa qüestió també ha fet altres ponències i conferències, com ara «Dibuixar el gòtic: Jaume Huguet a l’obra gràfica de Josep Puiggarí» en el V Col·loqui Internacional Magistri Cataloniae & Mediterranei (UAB, 2023), «La pintura gòtica catalana a través dels dibuixos de Josep Puiggarí» al cicle de conferències Llums i ombres del gòtic català (MNAC, 2023) i «Josep Puiggarí y el redescubrimiento del patrimonio medieval en el siglo xix» dins del Seminario Permanente del grup Arte y Pensamiento del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (Madrid, 2024).
  En relació amb altres matèries, la seva tesi de màster, dedicada a les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi i dirigida per Eduardo Carrero Santamaría, va ser presentada a la Universitat de Poitiers (2017), en el context de les Semaines d’Études Médievales, organitzades pel Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale (CESCM). Més tard, es va publicar sota el títol «Alfonso X y el Mediterráneo: algunas reflexiones acerca de la influencia de los manuscritos iluminados árabes en las Cantigas de Santa María» (Territorio, Sociedad y Poder. Revista de Estudios Medievales, 2018). D’altra banda, durant una estada lingüística al Centre International d’Estudis Francesos de la Universitat Lumière de Lió II (2018-2019), va treballar sobre alguns aspectes socials de l’art, que va recollir en un article, escrit conjuntament amb la doctora Paula Menezes, que es titula «A descolonização dos Museus e a restituição das obras de arte africanas: o debate atual na França» (Revista Eletrônica de Ciências Sociais, 2019).