Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Olañeta Molina, Juan Antonio
Saragossa (Aragó), 27 de juny de 1965

Àrees de treball: Art romànic / Escultura romànica / Pintura romànica / Iconografia / Patrimoni / Col·leccionisme d’art

Juan Antonio Olañeta Molina és professor lector d’història de l’art a la Universitat de Barcelona (UB) des del setembre del 2024, on havia exercit de professor associat des del 2018. Així mateix, ha estat professor associat a la Universitat de Lleida (2018-2024) i a la Universitat Oberta de Catalunya (2018-2019). Ha participat com a docent en diversos màsters a les universitats de Girona i Valladolid. És doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2017), amb una tesi sobre la iconografia de Daniel al fossat dels lleons en l’escultura romànica, la qual va ser guardonada amb el Romanesque Research Award 2018 de l’Europäisches Romanik Zentrum. Ha fet estades a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Vercelli, així com al Kunsthistorisches Institut de Florència.
  No obstant això, abans de dedicar-se a la història de l’art, va obtenir la llicenciatura en ciències empresarials a la Universitat de Saragossa (1988) i, fins al 2008, es va dedicar al món de la gestió d’empresa (va ser consultor en multinacionals com IBM i KPMG i director financer en el grup Nexgrup). Des del 2024, és membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i, des del 2010, és col·laborador i membre del grup de recerca Ars Picta. Ha estat president (2010-2015) i cofundador de l’associació Amigos del Románico (AdR) i membre del Consell Editor de la revista Románico (2005-2016). Des del 2025, forma part del Consell de Redacció de la revista Espacio, Tiempo y Forma. Serie VII. Historia del Arte de la Universitat Nacional d’Educació a Distància.

Centra la seva activitat investigadora en l’art romànic (especialment, en l’escultura, la pintura i la iconografia). Ha dedicat diversos treballs a l’estudi dels crismons romànics, com ara «De Roma a los Pirineos. Génesis, evolución y lectura del crismón», a Huesca: Enciclopedia del Románico en Aragón (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2016), i «Los crismones pirenaicos en la escultura y la pintura románicas a lo largo de las vías principales del Camino de Santiago», a Los caminos a Santiago en la Edad Media: imágenes y leyendas jacobeas en territorio hispánico (siglos ix a xiii) (Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2018).
  Ha aprofundit en l’estudi de les representacions romàniques esculpides de la condemna de Daniel al fossat dels lleons: «La imagen de Daniel como paradigma de salvación y como intercesor para satisfacer el anhelo de vida eterna de donantes y comitentes» (Codex Aquilarensis, 2018) i «Les caractéristiques iconographiques des représentations de Daniel dans la fosse aux lions dans la sculpture romane des régions du sinus Leonis» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxà, 2021). A més, també n’ha estudiat les representacions dels donants: «La representación de donantes y promotoras femeninas en el arte románico: estrategias, modelos y circunstancias», a Féminas: el protagonismo de la mujer en los siglos del románico (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2020) i «Puertas y donantes. El anhelo de salvación manifestado con imágenes en las postrimerías del siglo xii» (Codex Aquilarensis, 2012).
  D’altra banda, s’ha centrat en l’estudi i la reconstitució virtual de conjunts romànics pirinencs dispersos. Així, ha localitzat en museus estatunidencs diverses obres romàniques procedents de la catedral de Jaca i altres conjunts aragonesos. Els resultats d’aquestes troballes han estat recollits a: «A romanesque capital from the cloister of Jaca cathedral in the Art Institute of Chicago», a Pirineu romànic, espai de confluències artístiques (Barcelona, Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2020); «El regalo de los neutrones: un nuevo capitel del claustro de Jaca en el Glencairn Museum» (La Estela, 2021), i «Una revisión a la escultura románica de la comarca zaragozana de las Cinco Villas: últimas aportaciones y nuevas propuestas», a Enclaves del románico hispano: conjuntos, peculiaridades y nuevas aportaciones (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2023). Tot això li ha permès proposar diferents hipòtesis de restitució de com podrien haver estat alguns claustres i portades romànics: «Aragonese Disjecta Membra. Recomposing scattered cloister ensembles» (British Archaeological Association, en premsa). Va tenir una especial repercussió mediàtica la troballa en una col·lecció suïssa de sis panells de pintura romànica catalana procedents de les esglésies d’Isavarre, Surp i Cap d’Aran: «Dels Pirineus als Alps: sis fragments de pintures murals romàniques catalanes en una col·lecció particular suïssa» (Lambard, 2023). Aquest descobriment ha estat el punt de partida per determinar la disposició original de les figures dels conjunts pictòrics d’Isavarre i Surp i els resultats s’han publicat a: «Intentando recomponer el rompecabezas. El disperso conjunto de pintura mural del ábside de San Lorenzo de Isabarre» (Anuario de Estudios Medievales, 2025) i «El toro y el león estaban en Suiza. Los fragmentos recientemente descubiertos de las pinturas murales de Surp» (Arte Medievale, 2025). L’anàlisi detallada d’algunes peces descontextualitzades l’ha portat a modificar substancialment la idea existent sobre la configuració original d’algunes portades romàniques aragoneses, com es recull en el text «La portada de San Salvador de Agüero y el tímpano que tomó “prestado” de la cercana iglesia de Santiago» (Lambard, 2020).
  Així mateix, ha analitzat els intercanvis artístics al Pirineu en els segles xi i xii i n’ha publicat els resultats a «Échanges d’ateliers et de modèles iconographiques dans la sculpture romane entre les royaumes d’Aragon et Navarre et le Sud-ouest de l’Aquitaine» (Auloron, Édition de la Maison du Patrimoine, 2021). També ha reflexionat sobre la participació social dels ciutadans en la gestió del patrimoni.
  Ha estat subcoordinador dels volums dedicats a Barcelona de l’Enciclopedia del Románico en Cataluña i co-coordinador dels de Lleida i Andorra. Des del 2019, és coordinador de la col·lecció de llibres «Pirineus Romànics. Monografies», editada per Edicions de la Universitat de Barcelona i Ars Picta.
  Ha impartit conferències i ponències en universitats i altres institucions del Japó, Alemanya, França, Itàlia, Croàcia i el Regne Unit. Ha estat comissari de l’exposició «A quadres» a la Facultat de Belles Arts de la UB (juny del 2011). És creador i administrador del web www.claustro.com.

 Es pot completar aquesta informació a:
Juan Antonio Olañeta Molina (Acadèmia.edu)
Juan Antonio Olañeta Molina (Universitat de Barcelona)


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors