Mas Peinado, Ricard
Sabadell (Vallès Occidental), 21 de febrer de 1966

Ricard Mas Peinado es llicencià en filosofia i lletres —especialitat d’història de l’art— a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1984-1989) i hi feu estudis de postgrau (1989-1991). Fou ajudant d’investigació de Rafael Santos Torroella, becat per la Fundación Residencia de Estudiantes, de Madrid, entre el 1990 i el 1996. Posteriorment, del 1998 al 2001, fou director de la subhasta bibliogràfica Soler y Llach, de Barcelona. Més endavant, fundà i dirigí el diari digital trilingüe en línia Mirador de les Arts (2018-2021). Paral·lelament, publicà setmanalment, de manera gairebé ininterrompuda, crítica d’art en diaris i revistes del 1995 al 2021. També ha fet tasques de crítica d’art, comissariat i investigació com a professional autònom, sobre els següents temes: vida i obra de Salvador Dalí, vida i obra de Joan-Josep Tharrats, hemerografia artística a Catalunya, literatura artística de les avantguardes a Catalunya, el mercat de les falsificacions artístiques, bibliologia, fotoperiodisme, videojoc, art i publicitat a Catalunya.

Publicà els llibres Dossier Marinetti (Universitat de Barcelona, 1994); Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) (Barcelona, Parsifal, 2002); La vida pública de Salvador Dalí (Ara Llibres, 2002; en castellà, Parsifal, 2004); Univers Dalí. 30 recorreguts per la vida i l’obra de Salvador Dalí (Barcelona, Lunwerg, 2003; també en versions castellana, holandesa, alemanya, francesa i russa); Pintura española contemporánea. Nuevas tendencias (Barcelona, Carroggio, 2006), i Dalí i Barcelona (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017). També edità Josep Llorens Artigas. Escrits d’art (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993); Joan Salvat-Papasseit, redactor en cap. Edició facsímil de ‘Un enemic del poble’, ‘Arc voltaic’, ‘Primer manifest català futurista’, ‘Proa’ (Barcelona, Parsifal, 1994); les Memòries d’Enric C. Ricart (Barcelona, Parsifal, 1995), i Picarol. Revista humorística (Barcelona, Parsifal, 1996).
  Ha estat comissari de diverses exposicions: «L’art de falsificar» (Museu d’Art de Sabadell, 1997); «Èczema. Del textualisme a la postmodernitat, 1978-1984» (Museu d’Art de Sabadell, 2002), guardonada amb el premi Espais; «Dalí, una vida de llibre» (Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2004), juntament amb Francesc Fontbona i Daniel Giralt-Miracle; «3 mestres del videojoc. Shigeru Miyamoto, John D. Carmack, Will Wright» (Fundació Caixa Sabadell, Sabadell, 2006); «Planas Doria: 1879-1955 / una aventura cromàtica: els guaixos 1930-1969» (Obra Social Caixa de Sabadell, Sabadell, 2006), amb Plàcid Garcia-Planas; «Cadaqués de Picasso» (Museu de Cadaqués, 2010), amb Pere Vehí; «Univers Tharrats» (Fundació Tharrats d’Art Gràfic, Pineda de Mar, 2018); «“Cigarrillos París” i la publicitat moderna» (Fundació Vila Casas, Barcelona, i Museu de la Garrotxa, Olot, 2020); «La impremta Sallent, de Sabadell. Dietari imprès d’una ciutat» (Museu d’Art de Sabadell, 2021), i «Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965)» (Can Mario, Palafrugell, 2022), amb Judith Subirachs. A més, ha tingut cura dels catàlegs d’aquestes exposicions.
  És membre del patronat de la Fundació Xavier Nogués.

 Es pot completar aquesta informació a:
— Ricard Mas (pàgina personal)