Gil Tort, Rosa Maria
Barcelona (Barcelonès), 14 de març de 1962

Rosa Maria Gil Tort és doctora en història contemporània per la Universitat de Girona (UdG). La seva tesi, defensada el 2014, portava per títol Ricard Giralt Casadesús (1884-1970), un noucentista transversal. Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle xx. A més, és màster en arxivística per la mateixa universitat amb un treball sobre l’organització dels arxius d’arquitectura (1996). Des del 2015 és membre del grup de recerca consolidat Treball, Institucions i Gènere, de la Universitat de Barcelona. Des del 2017 és professora associada d’història i d’història de l’art a la UdG. És membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona.
  L’any 2017 va assumir la direcció de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» de la Diputació de Girona, càrrec que encara manté. És membre del Consell de Redacció de la Revista de Girona i del Consell Assessor de «Quaderns de la Revista de Girona» des de l’any 2000.
  Ha dedicat bona part de la seva carrera professional a l’arxivística: ha exercit d’arxivera municipal a l’arxiu de Figueres (1989-1993) i, també, de responsable de l’arxiu històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1993-2011). A més, ha col·laborat amb l’arxiu municipal de Palafrugell i amb l’arxiu municipal de Girona. En aquest àmbit, va ser ponent de la Secció d’Arquitectura i Urbanisme de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria Documental, ponent del Grup de Treball d’Arxius del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ponent del Grup de Treball d’Arxius i Fons d’Arquitectura de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i tutora dels estudis de documentació de la Universitat Oberta de Catalunya.
  Entre el 2011 i el 2022, va treballar com a responsable d’activitats i documentació a la Fundació Rafael Masó. En aquesta entitat, va participar en les activitats i els catàlegs de les exposicions temporals i va comissariar tres exposicions: «De l’amor és lo jardí. Masó i els teixits» (2016), amb Josep Casamartina; «Josep Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona» (2017) i «Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)» (2021).
  El 2017 va iniciar la docència universitària al Departament d’Història i d’Història de l’Art de la UdG. Concretament, hi imparteix les assignatures «Gestió del patrimoni cultural», «Patrimoni històric, mètodes per l’anàlisi històrica», «Museografia i exposicions», «Salvaguarda i destrucció del patrimoni (de l’antiguitat als nostres dies)» i «Usos del patrimoni històric i artístic».
  Des del 2022 treballa com a professional autònoma en la gestió del patrimoni i, també, com a historiadora de l’equip d’arquitectes Fortià Arquitectes, especialitzat en patrimoni. Compagina aquestes tasques amb la docència universitària, la direcció de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», la recerca i l’elaboració de conferències i publicacions.

És autora de diversos llibres, capítols de llibres i pròlegs, entre els quals destaquen: El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d’història (Girona, Diputació de Girona, 1987), amb Joan Boadas Raset; L’assistència sanitària. Dels hospitals medievals al parc hospitalari Martí i Julià (Girona, Diputació de Girona, 2004, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); el catàleg d’exposició Geografia de Masó. L’arquitecte i les comarques gironines (Girona, Diputació de Girona, 2006); Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015) (Girona, Fundació Valvi i Curbet, 2019), i L’astrònoma i l’escriptor. Cartes de Manolita Carreras a Carles Rahola (Girona, Diputació de Girona, 2021).
  Com a coautora, ha participat en els llibres Història del teatre a Figueres (Figueres, Ajuntament de Figueres, 1991) i El moviment modern a Girona (1930-1960). L’arquitectura racionalista (Girona, Ajuntament de Girona, 1995). També ha estat coautora de diversos catàlegs d’exposició: Imaginar una altra Girona, 1670-1979 (Girona, Ajuntament de Girona, 1999); Jeroni Martorell Terrats. Una mirada d’arquitecte (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2000); Masó explica Masó (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2001); Les tres dimensions de l’arquitecte. Rafael Masó, fotògraf (Girona, Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2002); Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines (Girona, Diputació de Girona, 2003); Sartoris i Girona, història d’una amistat (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2003), i Fotografiant cims i ciutats. Joan Xicart (1878-1954) (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2004). Entre el 2004 i el 2009, també ha publicat estudis sobre arquitectes en la sèrie «Fons d’Arxiu», editada per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: concretament, Joan Roca Pinet (1885-1973), Enric Catà Catà (1878-1937), Josep Esteve i Corredor (1896-1965) i Josep Claret i Rubira (1908-1988). Posteriorment, ha estat coautora de les publicacions següents: Los documentos de arquitectura y cartografía. Qué son y cómo se tratan (Gijón, Trea, 2008); el catàleg d’exposició Josep Claret (1908-1988), arquitecte entre la república i la dictadura (Girona, Ajuntament de Girona, 2009); Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país (Barcelona, Fundació Irla, 2010); La Pia Almoina de Girona (Girona, Diputació de Girona, 2011, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); El monestir de Sant Pere de Galligants (Girona, Diputació de Girona, 2012, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); Rafael Masó arqueòleg. Girona a la correspondència amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols i entre Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Francesc Riuró (Girona, Ajuntament de Girona, 2017), amb Joaquim Nadal; Entre Montblanc i Barcelona. Diari d’una senyoreta de 1918 (Valls, Cossetània, 2019); Jardins (Girona, Diputació de Girona, 2019, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»), i El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG. Una història de 100 anys, 1919-2019 (Girona, Grup Excursionista i Esportiu Gironí, 2020).
  Col·labora habitualment a la Revista de Girona i a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Pel que fa als articles que ha publicat, cal destacar els següents: «El somni del Cuerpo de Arquitectos Municipales de España, una experiència associativa professional de clara voluntat tecnocràtica 1928-1950» (Recerques, núm. 80, 2022); «Gérone, un regard de Toulouse. Brève chronique des incursions du groupe des Toulousains de Toulouse à Gérone en 1910» (L’Auta. Histoire, Arts et Lettres en Midi Toulousain, 2022); «Llegint entre línies. Ressenya de Jiménez Sureda, Montserrat. Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen» (eHumanista. Journal of Iberian Studies, núm. 53, 2022); «Les muralles de Tossa, fil d’Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936)» (Quaderns de la Selva, núm. 35, 2023), i «Ricard Giralt Casadesús», a Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2024).
  Pel que fa a exposicions, les darreres que ha comissariat en solitari han estat: «Josep Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona» en el marc de l’Any Puig i Cadafalch (Fundació Masó, Museu d’Art i seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2017), «GEiEG, 100 anys, 1919-2019. Exposició del centenari» (Casa de Cultura de Girona, 2019), «Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)» (Fundació Rafael Masó, 2021) i «Esperança Bru Oller (1888-1972). Una activista cultural» (Seu Central de la Generalitat a Girona, 2022).
  Ha estat distingida amb els guardons següents: el 1985, una beca de la Diputació de Girona per a l’elaboració del llibre El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d’història; el 2009, Beca d’Estudis President Irla, amb Gemma Domènech, per a Un model d’arquitectura al servei d’una idea de país, i Beca Fundació Valvi per a la Recerca, que va culminar en la publicació del llibre Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015) (2019).

 Es pot completar aquesta informació a:
— Rosa Maria Gil Tort (pàgina personal)
— Rosa Maria Gil Tort (Universitat de Girona)