És autora de diversos llibres, capítols de llibres i pròlegs, entre els quals destaquen: El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d’història (Girona, Diputació de Girona, 1987), amb Joan Boadas Raset; L’assistència sanitària. Dels hospitals medievals al parc hospitalari Martí i Julià (Girona, Diputació de Girona, 2004, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); el catàleg d’exposició Geografia de Masó. L’arquitecte i les comarques gironines (Girona, Diputació de Girona, 2006); Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015) (Girona, Fundació Valvi i Curbet, 2019), i L’astrònoma i l’escriptor. Cartes de Manolita Carreras a Carles Rahola (Girona, Diputació de Girona, 2021).
Com a coautora, ha participat en els llibres Història del teatre a Figueres (Figueres, Ajuntament de Figueres, 1991) i El moviment modern a Girona (1930-1960). L’arquitectura racionalista (Girona, Ajuntament de Girona, 1995). També ha estat coautora de diversos catàlegs d’exposició: Imaginar una altra Girona, 1670-1979 (Girona, Ajuntament de Girona, 1999); Jeroni Martorell Terrats. Una mirada d’arquitecte (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2000); Masó explica Masó (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2001); Les tres dimensions de l’arquitecte. Rafael Masó, fotògraf (Girona, Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2002); Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines (Girona, Diputació de Girona, 2003); Sartoris i Girona, història d’una amistat (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2003), i Fotografiant cims i ciutats. Joan Xicart (1878-1954) (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2004). Entre el 2004 i el 2009, també ha publicat estudis sobre arquitectes en la sèrie «Fons d’Arxiu», editada per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: concretament, Joan Roca Pinet (1885-1973), Enric Catà Catà (1878-1937), Josep Esteve i Corredor (1896-1965) i Josep Claret i Rubira (1908-1988). Posteriorment, ha estat coautora de les publicacions següents: Los documentos de arquitectura y cartografía. Qué son y cómo se tratan (Gijón, Trea, 2008); el catàleg d’exposició Josep Claret (1908-1988), arquitecte entre la república i la dictadura (Girona, Ajuntament de Girona, 2009); Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país (Barcelona, Fundació Irla, 2010); La Pia Almoina de Girona (Girona, Diputació de Girona, 2011, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); El monestir de Sant Pere de Galligants (Girona, Diputació de Girona, 2012, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»); Rafael Masó arqueòleg. Girona a la correspondència amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols i entre Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Francesc Riuró (Girona, Ajuntament de Girona, 2017), amb Joaquim Nadal; Entre Montblanc i Barcelona. Diari d’una senyoreta de 1918 (Valls, Cossetània, 2019); Jardins (Girona, Diputació de Girona, 2019, col·l. «Quaderns de la Revista de Girona»), i El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG. Una història de 100 anys, 1919-2019 (Girona, Grup Excursionista i Esportiu Gironí, 2020).
Col·labora habitualment a la Revista de Girona i a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Pel que fa als articles que ha publicat, cal destacar els següents: «El somni del Cuerpo de Arquitectos Municipales de España, una experiència associativa professional de clara voluntat tecnocràtica 1928-1950» (Recerques, núm. 80, 2022); «Gérone, un regard de Toulouse. Brève chronique des incursions du groupe des Toulousains de Toulouse à Gérone en 1910» (L’Auta. Histoire, Arts et Lettres en Midi Toulousain, 2022); «Llegint entre línies. Ressenya de Jiménez Sureda, Montserrat. Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen» (eHumanista. Journal of Iberian Studies, núm. 53, 2022); «Les muralles de Tossa, fil d’Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936)» (Quaderns de la Selva, núm. 35, 2023), i «Ricard Giralt Casadesús», a Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2024).
Pel que fa a exposicions, les darreres que ha comissariat en solitari han estat: «Josep Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona» en el marc de l’Any Puig i Cadafalch (Fundació Masó, Museu d’Art i seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2017), «GEiEG, 100 anys, 1919-2019. Exposició del centenari» (Casa de Cultura de Girona, 2019), «Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)» (Fundació Rafael Masó, 2021) i «Esperança Bru Oller (1888-1972). Una activista cultural» (Seu Central de la Generalitat a Girona, 2022).
Ha estat distingida amb els guardons següents: el 1985, una beca de la Diputació de Girona per a l’elaboració del llibre El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d’història; el 2009, Beca d’Estudis President Irla, amb Gemma Domènech, per a Un model d’arquitectura al servei d’una idea de país, i Beca Fundació Valvi per a la Recerca, que va culminar en la publicació del llibre Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015) (2019). |