Hernández Henche, Nadia
Barcelona, 4 de juny de 1963

Nadia Hernández Henche és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1998) i és diplomada en restauració de pintura per la Regione Toscana i de pintura al fresc per la Universitat de Florència (1985).
  Inicialment, es va dedicar a la conservació de pintura (especialment, a la conservació preventiva de col·leccions) i, en aquesta època, va fundar l’empresa ArtCare. També va treballar al departament de restauració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1987-1994) i al registre de conservació d’exposicions temporals de la Fundació La Caixa. A més, es va encarregar de la conservació preventiva de les obres de la Fundació Francisco Godia des que es va fundar (1998).
  Progressivament, el seu interès es va centrar en el col·leccionisme. Va ser conservadora de la col·lecció El Conventet fins al 2013. Durant aquest període, va propiciar mostres com «Imatges medievals de culte: talles de la col·lecció El Conventet», que el 2010 es va poder veure al Centre Cultural de Caixa Girona i a Múrcia i que fou comissariada per Gerardo Boto. Des del 2013 i fins al seu tancament (2015), va dirigir la Fundació Francisco Godia, on va programar mostres com «La col·lecció Cal Cego», «Videoart de la col·lecció Patrizia Sandretto» i «El Greco: la mirada de Rusiñol», una coproducció amb els museus de Sitges cocomissariada amb Vinyet Panyella (Barcelona, Fundació Francisco Godia; Saragossa i Palma, Fundació La Caixa, 2014-2016).
  En els darrers anys dirigeix diverses col·leccions particulars i, en aquests càrrecs, duu a terme tasques tant de gestió com de conservació.

El coneixement de la materialitat de la pintura va afavorir la seva col·laboració en l’equip de recerca de l’obra de Joaquim Mir. Com a resultat d’aquesta tasca, va publicar articles com ara: «Aproximació a la tècnica de Joaquim Mir», a Joaquim Mir a Andorra (Barcelona, Viena Andorra i Govern d’Andorra, 2002); «A propósito del color cadmio», a Joaquim Mir. 1873-1940 (Barcelona, Fundación Cultural MAPFRE, 2004); «La qüestió del color negre», a Joaquim Mir a Vilanova (Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Viena, 2006); «El color del Camp de Tarragona», a Joaquim Mir al Camp de Tarragona (Barcelona, Diputació de Tarragona, Museu d’Art Modern i Viena, 2008), o «La paleta màgica», a Joaquim Mir (1873-1940). Antològica (Barcelona, Fundació La Caixa, 2008).
  En el terreny de la recerca, la seva doble formació li ha permès analitzar els objectes d’art a partir de la seva materialitat, imbricant-la amb l’estudi històric. Cal mencionar, en aquest sentit, els articles: «Las atribuciones prescriben» (Tendencias del Mercado del Arte, núm. 23, 2009); «El cromatismo de Ramón Casas», a Ramón Casas (Sitges, Museus de Sitges, 2016); «Ramón Casas: una paleta moderna» (Revista del Círculo del Liceo, 2016); el text de la conferència entorn de l’exposició «Júlia i el desig» (Barcelona, Cercle del Liceu, 2016); «De La Sargantana a La Sargantain» (Revista del Círculo del Liceo, 2019), i «La sombra del Greco es morada», a El Greco. La mirada de Rusiñol (Barcelona, Fundación Francisco Godia i Fundació La Caixa, 2015).
  De resultes de la feina feta com a gestora de col·leccions particulars, ha publicat articles com ara «Hans Engelhorn, un buscador de belleza» (El Mundo, 4 d’agost de 2012), «Rencontres internationals d’hommage à Picasso» (Mercat de l’art, col·leccionisme i museus, 2015) i «La col·lecció Suñol i Soler. La imatge d’un col·leccionista» (Mercat de l’art, col·leccionisme i museus, 2022). En el context d’aquestes col·leccions ha desenvolupat diferents treballs de recerca, entre els quals destaquen els duts a terme a les col·leccions Vila Casas, Bertran i Casacuberta Marsans.
  Com a resultat de la catalogació de la col·lecció de tapets dedicats a Picasso (es conserven a la Col·lecció Vila Casas), en va investigar l’origen recuperant els atemptats a la figura de Picasso de l’any 1971 en diferents galeries i llibreries. Va recollir aquesta investigació a Picasso en el punto de mira (Bellaterra et al., Universitat Autònoma de Barcelona et al., 2019), així com a diferents articles, com ara «Col·lecció “Hommage a Picasso”», publicat a Mercat de l’art, col·leccionisme i museus (2015), i conferències, com Objetivo Picasso —impartida al Museu Casa Natal Picasso— o Picasso político —seminari de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (2023). Sobre aquest mateix tema, ha comissariat les exposicions «Hommage à Picasso. Vallauris 1972» (Barcelona, Fundació Vila Casas; la Corunya, Ajuntament de la Corunya; Madrid, Museu Lázaro Galdiano, i París, Centre d’Estudis Catalans; 2020-2023) i «Objectiu Picasso» (Burgos, Casa del Cordón, 2024) com a comissària científica.
  La recerca desenvolupada en la Col·lecció Bertran va donar com a resultat l’exposició «La Col·lecció Bertran. La memòria d’un llegat familiar», que es va poder veure al Museu del Cau Ferrat l’any 2023 i que va cocomissariar amb Ignasi Domènech. En el catàleg de l’exposició, demostra l’atribució a Francisco de Goya del retrat de Rita Molinos a partir de documentació històrica i de la recerca sobre la materialitat de l’obra.
  Com a assessora de la Col·lecció Casacuberta Marsans, ha escrit articles sobre la col·lecció i, amb Ignasi Domènech, ha cocomissariat l’exposició «La mirada emmarcada» al Museu Maricel de Sitges l’any 2024. L’estudi publicat en el catàleg El relat de la maçoneria analitza les atribucions de quatre taules medievals d’aquesta col·lecció. A més, és responsable del projecte d’obertura de l’espai expositiu Hospital de Sant Saver, a Barcelona, del qual també n’ha executat la museografia. En aquest espai es mostra de manera permanent una selecció d’obres de la Col·lecció Casacuberta Marsans.
  És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i del Consell Internacional de Museus (ICOM), i és Fundador 2000 del Museu Nacional del Prado. Forma part de la Junta de Govern del Cercle del Liceu i també del seu Comitè de Cultura.