El seu àmbit de recerca preferent era l’escultura gòtica de la Corona d’Aragó durant la primera meitat del segle xv. Va fer treballs especialment rellevants sobre Pere Joan i Guillem Sagrera. Les seves aportacions, sempre rigoroses i amb caràcter innovador, han servit per reafirmar, ampliar i consolidar l’obra d’aquests artistes excepcionals.
Va col·laborar en diverses obres, estudis i catàlegs col·lectius, com la Gran Enciclopèdia Catalana, el Catàleg d’escultura i pintura medievals (Barcelona, 1991), Cathalonia. Arte gótico en los siglos xiv-xv (Madrid, 1997), Mallorca gòtica (Palma, 1998), Bagliori del Medioevo. Arte romanica e gotica dal Museu Nacional d’Art de Catalunya (Roma, 1999-2000) i Seu Vella. L’esplendor retrobada (Lleida, 2003).
Entre les seves publicacions científiques, majorment dedicades a l’escultura gòtica de l’antiga Corona d’Aragó, destaquen les centrades en la figura de Pere Joan: «Una escultura de Pere Joan en Santa Maria de Vallbona de les Monges» (Ilerda, núm. 42, 1981, p. 27-34); «Le sculpteur et l’oeuvre en albâtre du XVe. siècle: Pere Joan et le retable de la cathédrale de Saragosse», a Artistes, artisans et production artistique au Moyen Age, volum II: Commande et travail (París, Picard, 1987, p. 575-580); «Pere Joan i la catedral de Barcelona» (D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art, núm. 19, 1993, p. 96-106); «El retaule gòtic de la catedral de Tarragona, obra de l’escultor Pere Joan» (Clau. Revista de Cultura, 2000, p. 61-88); «El Ángel Custodio, una escultura de Pere Joan en el Museo de Bellas Artes de Zaragoza. Hipótesis sobre su procedencia» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, núm. 84, 2001, p. 127-134), o «La Verge de l’Aranya, obra de l’escultor Pere Joan» (Retrotabulum, núm. 11, 2014). També són abundants els estudis dedicats a l’arquitecte i escultor Guillem Sagrera: «Ciertos aspectos económicos del contrato y del pleito de la Lonja de la Ciutat de Mallorca entre Guillem Sagrera y el Colegio de Mercaderes de dicha ciudad», a Artistes, artisans et production artistique au Moyen Age, volum II: Commande et travail (París, Picard, 1987, p. 581-582); «Guillem Sagrera i Pere Joan, dos artistes catalans al servei d’Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols», a La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo, vol. 2 (Nàpols, 2000, p. 1729-1744); «Guillem Sagrera, el dibuix Boijmans Van Beuningen i l’arc de triomf del Castell Nou de Nàpols», a Els amics al pare Llompart: miscel·lània ‘in honorem’ (Palma, Associació d’Amics del Museu de Mallorca, 2009, p. 244-259); «Liberalitat i mecenatge. Les relacions entre Alfons el Magnànim i Guillem Sagrera», a ‘Capitula facta et firmata’. Inquietuds artístiques en el Quatre-cents (Valls, Cossetània, 2011); «Especulacions i certeses: els anys de Guillem Sagrera al Rosselló» (Retrotabulum, núm. 9, 2013), o «El plet de la Llotja de Palma entre Guillem Sagrera i el Col·legi de la Mercaderia» (Retrotabulum, núm. 12, 2014). Cal afegir-hi també alguns estudis iconogràfics, com el dedicat a una de les cerimònies funeràries més espectaculars del període medieval: «“Córrer les armes”, cerimònia dels funerals dels reis d’Aragó, representada en un relleu procedent del monestir de Santa Maria de Poblet» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, vol. VIII, 1995). També cal esmentar les publicacions sobre les façanes del Palau de la Generalitat i de Santa Maria del Mar.
Conjuntament amb M. Rosa Terés, ha coordinat dos volums de la col·lecció «L’Art Gòtic a Catalunya», concretament Escultura I: La configuració de l’estil (2007) i Escultura II: De la plenitud a les darreres influències foranes (2007). Altrament, és autora o coautora de diversos estudis inclosos en aquests volums.
Amb motiu del seu seixanta-cinquè aniversari i com a homenatge a la seva trajectòria professional dins el món de la història de l’art, se li va dedicar una miscel·lània, en la qual van participar un nombre considerable d’investigadors. L’obra es titula Viatges a la bellesa, miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles (Barcelona, 2015) i és el primer número de la col·lecció «Retrotabulum Maior». |
