Soler Moreno, Laia
Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 2 d'octubre de 1993

Laia Soler Moreno és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019), màster en anàlisi i gestió del patrimoni artístic (2016) i graduada en història de l’art amb menció en anàlisi i gestió del patrimoni artístic (2015) per la mateixa universitat. La seva tesi doctoral, que porta per títol Manuel Rocamora Vidal (1892-1976): col·leccionista i pintor, fou dirigida pel doctor Bonaventura Bassegoda i Hugas i va obtenir la qualificació d’excel·lent amb menció cum laude.
  En l’àmbit laboral, ha treballat en diferents museus i administracions públiques catalanes i espanyoles. Ha sigut becària del Departament de Col·leccions dels Museus de Sitges (2019), del Servei de Suport Tècnic i Inventari del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2021) i del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València (2022). En aquest darrer cas, havia guanyat una beca FormARTE, atorgada pel Ministeri de Cultura i Esport de l’Estat espanyol. En aquestes institucions ha exercit tasques d’inventari i de documentació de col·leccions, així com de difusió, estudis de públics, creació de continguts educatius, aplicació de criteris de perspectiva de gènere i inclusius o coordinació tècnica de jornades, entre d’altres.
  Com a professional independent, ha dut a terme encàrrecs diversos. En l’etapa d’elaboració de la seva tesi doctoral, va realitzar visites guiades a la Fundación Cultural Privada Rocamora de Barcelona (2016) i col·laborà en el muntatge de l’exposició temporal d’indumentària «Reines per un dia», que es va poder veure a la mateixa institució (2018) i que organitzava la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau de Sabadell. També ha comissariat l’exposició temporal «Història de la festa de Sant Antoni Abat a Caldes de Montbui: 1667-2023, 356 anys documentats», al Museu Thermalia de Caldes de Montbui (2022-2023), de la qual va publicar el catàleg homònim. Durant la preparació d’aquesta mostra va descobrir documentació inèdita que ha permès datar correctament els orígens de la festivitat de Sant Antoni Abat a la població. Ha fet recerca sobre exemples de bones pràctiques pel que fa a l’aplicació de la perspectiva de gènere en l’àmbit museístic (2023) per al grup de treball Museus i Gènere de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya. També ha treballat en la coordinació tècnica de l’exposició temporal «Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques» i en tasques de documentació d’una col·lecció de nines per als Museus de Sitges (2023).
  L’any 2024 ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha impartit les assignatures «La història de l’art: objecte i fonaments» i «Lectura de la imatge artística» dels graus d’història de l’art i història, respectivament.

Pel que fa a la recerca, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el col·leccionisme artístic i amb la indumentària, sobre els quals ha publicat diversos articles i ha impartit conferències i ponències en simposis nacionals i internacionals. Ha continuat aprofundint en la investigació sobre Manuel Rocamora Vidal, cosa que ha quedat reflectida principalment en els articles «Manuel Rocamora i Isabel Llorach, promotors culturals en el Centenari del Romanticisme» (Emblecat, 2018) i «El vincle del col·leccionista i pintor Manuel Rocamora amb el poble de Calella de Palafrugell» (Estudis del Baix Empordà, 2021), així com en ponències en el marc de la 8a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus (Palau Maricel de Sitges, 2019), el II Coloquio de Investigadores en Textil y Moda: «Nombres en la sombra» (Museu del Disseny de Barcelona, 2019) i les Jornadas Internacionales de la Imagen (Emblecat, en línia, 2021). Ha redactat l’entrada biogràfica d’aquest col·leccionista i del seu germà, Antonio Rocamora Vidal, per al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya (Institut d’Estudis Catalans, 2018 i 2021). Igualment, ha analitzat Manuel Rocamora com a pintor en una entrada per al Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears (Institut d’Estudis Catalans, 2022).
  També ha estudiat la col·leccionista i bibliòfila Carmen Gil Llopart, comtessa de Vilardaga, i la seva biblioteca, formada per llibres, revistes i làmines de moda. Les conclusions s’han donat a conèixer en una ponència presentada a la 11a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus (Palau Maricel de Sitges, 2022) i en l’entrada biogràfica corresponent al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya (Institut d’Estudis Catalans, 2022), tot i que aquesta recerca encara està en curs i serà difosa en futures publicacions.

 Es pot completar aquesta informació a:
— Laia Soler Moreno (Academia.edu)