Des del 1990, la seva recerca s’ha centrat en la historiografia feminista de l’art: ha utilitzat categories proposades per les diferents teories feministes com a elements de crítica artística i ha insistit en la necessitat de trencar el cànon tradicional a l’art català, incorporant-hi l’aportació de les artistes. A partir d’aquestes idees, va redactar i defensar la tesi doctoral prenent com a exemple l’artista russa Olga Sacharoff i també va preparar el catàleg raonat de la seva obra.
L’any 2017, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la va nomenar comissària de l’Any Sacharoff, càrrec des del qual va articular i dirigir la programació de la commemoració dels cinquanta anys de la mort de la pintora. En el marc d’aquesta commemoració, va comissariar l’exposició «Olga Sacharoff. Pintura, poesia i emancipació», que es va poder veure al Museu d’Art de Girona i també va dirigir el catàleg de la mostra. Així mateix, va dirigir la creació i dels continguts del web Any Olga Sacharoff, del Departament de Cultura.
Les publicacions que ha preparat reflecteixen la seva línia de recerca principal: la iconografia produïda per dones en l’art modern i contemporani, així com l’elaboració de discursos artístics actuals relatius a qüestions de gènere i sexualitats diverses. És autora del llibre Olga Sacharoff (Madrid, Al-Mudayna, 2006) i directora del llibre Cent dues artistes (Barcelona, Univers, 2022). És coautora, entre altres obres, de Seeing the world with different eyes (Zúric, European Women’s College, 2003), Los hábitos del deseo. Formas de amar en la modernidad (Caracas, Ex. Cultura, 2005), Espais interiors. Casa i art (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007), ¡Pasen y vean! Estudios corporales (Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2008), Feminismos e interculturalidad (Sevilla, ArCiBel, 2008), Soy lo que ves. Cultura, identidad y representación homosexual (Oviedo, Septem, 2010), Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombant de segle xx-xxi (Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2011), La piel en la palestra. Estudios corporales II (Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2011), Moments històrics de les dones a Catalunya (Barcelona, Institut Català de les Dones, 2015), Las humoristas: ensayo poco serio sobre mujeres y humor (Barcelona, Icària, 2017), Arte en guerra. Barcelona, capital del arte de vanguardia (1914-1918) (Logronyo, Siníndice, 2018) i 12 mesos, 12 obres (Girona, Museu d’Art de Girona, 2021). Ha escrit textos de catàlegs per a exposicions de diversos artistes, com ara Suzanne Valadon, Felícia Fuster, Kima Guitart, Judith Vizcarra, Colette Deblé, Fernando Serrano, Sandra March, Caritat Gómez, Josep Pomés i Antonio J. Ha prologat l’edició en castellà del llibre París era mujer (Madrid i Barcelona, Egales, 2014), d’Andrea Weiss, i el llibre de contes L’encís dels esbossos (Barcelona, Àmbar, 2012), de Judith Usall. Col·labora regularment en la publicació M-Arte y Cultura Visual (Madrid) i de manera puntual en les revistes Duoda (Barcelona), Letras Femeninas (Estats Units) i Antrópica. Revista de Ciencias Sociales y Humanidades (Mèxic).
Ha impartit conferències en diversos espais: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Picasso, Museu de Montserrat, Museu d’Art de Girona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu de Maricel, Museu Abelló, Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar, Arts Santa Mònica, Ateneu Barcelonès, ARCO Madrid, Fundació Vila Casas, Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella, Fundación Cristino de Vera - Espacio Cultural CajaCanarias, Centro Nacional de Arte (Ciutat de Mèxic), Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic, Universitat de Barcelona, Universitat del País Basc, etc. Així mateix, ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals i ha presentat llibres d’escriptores com Cristina Peri Rossi, Elsa Plaza, Ara de Haro, Yolanda Natera i Rosamaria Alberdi, entre moltes d’altres.
Com a comissària d’exposicions històriques ha portat a terme mostres que recuperen, visibilitzen i valoren l’obra de dones artistes del passat. En són alguns exemples la mostra antològica de l’artista Núria Llimona (Barcelona, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2004), «Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal (1907-1917)» (Girona, Museu d’Art de Girona, 2022), el projecte format per dues exposicions «Esclats d’un instant. L’aportació de les artistes al Fons d’Art del diari Avui» (Girona, Museu d’Art de Girona, 2023 i 2024) i l’exposició de Concha Ibáñez (La Laguna, Tenerife, Fundación Cristino de Vera - Espacio Cultural CajaCanarias, 2024). En tots aquests projectes ha dirigit la publicació dels catàlegs corresponents. També ha comissariat, en diversos espais, mostres individuals i col·lectives d’artistes contemporanis, com Sandra March, Núria Martínez Seguer, Mari Chordà, Elsa Plaza, Marga Ximenez, Clarissa Cestari, Magdalena Duran, Yuko Yamada, Antonio J., Verónica Coulter o Stefanie Herr.
Per encàrrec de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, ha elaborat el cens de dones artistes dels fons dels museus. Aquest cens posa a l’abast de tothom la identificació de més de 1.300 artistes des del segle xvii fins als nostres dies. Es pot consultar a la pàgina web de la Xarxa. Des del 2021, i també per encàrrec de la Xarxa, ha desenvolupat la seva idea d’arxiu oral d’artistes catalanes, realitzant més de trenta entrevistes a dones nascudes a les dècades dels anys vint, trenta i quaranta del segle passat.
És membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA), de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) i de l’associació Mujeres en las Artes Visuales (MAV). |
