Fumanal, Miquel Àngel
Barcelona, 18 de desembre de 1976

Miquel Àngel Fumanal i Pagès és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en art medieval i patrimoni cultural i ha fet àmplies incursions en recerca d’art i història moderna dels Països Catalans i la Corona d’Aragó. Ha estat guardonat amb la Beca Ernest Lluch (1999), el Premi Sant Ramon de Penyafort (1999) i una beca BE de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la qual va fer una estada al Centre Historique de Recherches sur la Méditerranée au Moyen Âge (CHREMMO) de la Universitat Paul Valéry de Montpeller (2005). Ha estat professor de l’Escola Superior d’Antiquaris de Barcelona i del Màster de Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona (UdG). Ha impartit classes monogràfiques en graus, màsters i seminaris a la UdG (2020-2022), la Universitat de Barcelona (UB, 2016- ), la Universitat Rovira i Virgili (URV, 2010) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2007-2009). En l’àmbit privat, ha fundat i dirigit les gestores de patrimoni cultural Culturània (2002-2020) i Ventdelnord (2017-2023), que han dut a terme més de dos-cents seixanta projectes pluridisciplinaris (museus, exposicions, senyalística, estudis especialitzats, arqueologia, plans de desenvolupament…), realitzats en prop de noranta municipis de Catalunya i el País Valencià. President del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca des del 2019, és representant de les terres de Girona a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i jurat de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis. Des del 2016 exerceix de consultor per a diversos museus i col·leccions públiques i privades del país i és investigador i redactor del projecte de la Generalitat de Catalunya Més enllà de la mort. Rituals funeraris, tombes, panteons i construcció de la identitat a Catalunya a l’edat mitjana (897-1410), dirigit pel doctor Stefano M. Cingolani.

Com a investigador, s’ha especialitzat en arquitectura i escultura romànica i gòtica. Entre les obres que ha publicat destaquen els llibres: Sant Pere de Besalú, 1003-2003. Una història de l’art (amb Laura Bartolomé i Lourdes de Sanjosé; Besalú i Girona, Ajuntament de Besalú i Diputació de Girona, 2003); La parròquia de Sant Vicenç: un eix social, religiós i artístic en la història de Besalú (amb Laura Bartolomé, Joel Colomer, Lourdes de Sanjosé i Xavier Solà; Besalú, Ajuntament de Besalú i Diputació de Girona, 2008); Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau (amb Francesc Busquets, Joel Colomer i Júlia Gutiérrez; Olot, Ajuntament d’Olot, 2010). Més recentment, ha publicat Els escuts del Palau Episcopal de Girona. Guia per a la seva identificació heràldica (amb Pere Francesc Puigderrajols; Girona, Museu d’Art de Girona, 2022) i La pedra de Girona. L’esplendor del marbre blau (amb Jordi Sagrera; Figueres, Brau Edicions, 2022). Entre els articles de revista i capítols de monografia que ha escrit, cal esmentar: «L’influx dels tallers reials d’escultura durant la segona meitat del segle xiv al nord del regne de València i el baix Aragó: el taller de Pere Moragues i els retaules de Rubiols i Mosquerola» (amb David Montolío; Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, núm. 79, 2003); «Presència de l’art medieval en la pintura de Marian Vayreda i Vila» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, núm. 15, 2005); «Ramon Cascalls», a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol. I (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007); «El taller d’Aloi de Montbrai i el sepulcre dels Tous, cavallers i grans mestres de Montesa» (Recerca, Tortosa, núm. 16, 2015); «Campanes medievals franceses a Olot» (amb Xavier Pallàs; Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, núm. 26, 2015); «Economia, política i mecenatge al comtat d’Empúries en temps de l’Infant Pere (1325-1342)», a Antoni Conejo (coord.), L’Infant Pere d’Aragó i d’Anjou «molt graciós e savi senyor» (amb Joel Colomer; Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Valls, Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Cossetània, 2016); «Els Pedrer de Torroella de Fluvià. Una nissaga de mestres picapedrers empordanesos», a Gerardo Boto, Pere Freixas i Jordi Galofré (ed.), Arquitectura gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles (amb Josep M. Gironella; Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2018); «Els Marenyà (…1330-1380), mestres pedrers de Girona» (amb Pere Freixas; Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, vol. 60, 2019); «Els monuments funeraris dels Coll: l’escultura al servei d’un llinatge olotí del segle xiv» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, núm. 31, 2020), i «L’anomenada “llotja” de Castelló d’Empúries. Llotja de contractació o dependències de l’hospital dels pobres?» (amb Josep M. Gironella; LEXICON. Storie e architettura in Sicilia en el Mediterraneo, núm. 1: Les llotges comercials a la Corona d’Aragó, Sicília, 2021). En els darrers anys ha obert un camp d’investigació en vidre i vitrall medieval i ha publicat les aportacions següents: «El transvasament de coneixement nord-sud: vidriers del Rosselló, Llenguadoc i Provença al sud dels Pirineus durant la primera meitat del segle xiv» (Études Roussillonnaises, Perpinyà, núm. 26, 2013-2014); «Entrepreneurs et innovation dans l’art à Gérone au xiv^ème siècle» (Aedificare. Revue international d’histoire de la construction, París, núm. 5, 2019); «El vitrall medieval retrobat de la catedral de Girona», a Xavier Barral i Altet (ed.), El vitrall medieval a Catalunya. Noves aportacions (amb Anna Santolària; Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2021), i «Glass, stained-glass and stone sculpture. Master Jean of Tournay (…1318-1329…) among other glaziers on the first half of 14^th century in north-eastern Catalonia», a The concept and fabrication of stained glass from the Middle Ages to Art Nouveau. 30^th International Colloquium of the Corpus Vitrearum (Barcelona, Corpus Vitrearum Catalunya, 2022).