Ha estat membre fundador i president de la revista d’art Artguments (Bellaterra, 2000-2001), dirigida a l’alumnat d’història de l’art de la UAB; ha organitzat el primer certamen de conferències Art i vida a Gandia (Universitat Popular de Gandia, maig-abril del 2003), i ha estat coordinador de la revista Infogai (2012-2014) i també bibliotecari, arxiver i dinamitzador cultural del Col·lectiu Gai de Barcelona (2006-2014). Ha participat com a jurat d’art en el festival Caldeja’t, de Caldes de Montbui (concretament, a les edicions del 2004 i el 2005 de la Mostra d’Art Urbà), i ha fet de curador d’art en espais alternatius i emergents a les ciutats de València (Cicle d’art i erotisme, La Galeria, abril-maig del 2004) i Barcelona (exposició infogràfica «40 anys de la primera manifestació LGTBI a Barcelona», Comissió Unitària 28J, maig-juliol del 2017). Des de l’any 1998, escriu de manera constant i activa sobre la crítica d’art envers l’art, el gènere, la identitat i la diversitat en diferents mitjans (El Temps de les Arts, Infogai i Setmanari de Caldes de Montbui). Va ser finalista del premi d’assaig periodístic del Certamen Literari Francesc Candel del 2017. Des del 2022, és membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Crítica d’Art i, alhora, del comitè científic de la revista Emblecat. Estudi de la Imatge, Art i Societat i de Communication Papers. Media Literacy & Gender Studies.
Pel que fa a l’àmbit de l’antropologia, forma part del Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat (GENI), dirigit per Olga Jubany, doctora en antropologia. A més, ha cursat el Màster en Antropologia i Etnografia de la Universitat de Barcelona, del qual està finalitzant el treball final.
Com a investigador s’ha especialitzat en tres camps ben diferents: art durant el franquisme; art, gènere i dissidència queer, i antropologia de l’art i del disseny. En aquest ordre, primerament, s’ha de fer menció de les nombroses contribucions relacionades amb l’art de postguerra i del franquisme que ha fet en forma de tesi doctoral, d’articles per a revistes especialitzades (ArkeoGazte, Emblecat i Papers d’Art) o catàlegs d’art, i de capítols de llibres (Valencia y la abstracción. Construcciones con geometría y color. Trayectoria creativa y vital de Vicente Gómez García (1926-2012), València, EdictOràlia, 2022). També s’han d’esmentar les nombroses conferències impartides en centres culturals i entitats barcelonines (Centre Cívic Casa Golferichs, Col·lectiu Gai de Barcelona, Fundació Enllaç…) i en congressos d’art (per exemple, el III Congreso Internacional de Investigación en Artes Visuales: «Glocal (codificar, mediar, transformar, vivir)», celebrat el 6 de juny de 2017 a la UPV).
En segon lloc, cal remarcar les seves aportacions en l’àmbit de l’art i el disseny LGTBI i la dissidència queer, a través de la publicació del llibre Infogai 1979-2019. Quaranta anys d’incidència en la història del moviment LGTBIQ+ català (Barcelona, Encara en Acció, 2019) i d’articles de divulgació a la revista Infogai i al portal digital El Temps de les Arts. A més a més, cal ressaltar les conferències impartides (Fundació Enllaç, Espai LGTBI de Girona, Llotja) i l’organització de curadories independents (exposició infogràfica «40 anys de la primera manifestació LGTBI a Barcelona», Casal Lambda, Barcelona, juny-octubre del 2017).
I, en tercer lloc, s’ha de posar de manifest l’aprofundiment de l’estudi de l’art i el disseny, a propòsit de l’estudi del grup Prisma - Espai d’art divers a Barcelona, des de la perspectiva de l’antropologia i a partir d’etnografies de creacions i d’artistes LGTBIQ+ que, des de la transgressió i dissidència queer, fan esquerdar els constructes socials del gènere i dels sexes i replantejar noves epistemologies més interaccionistes i diverses, a partir d’una fenomenologia i hermenèutica feminista i queer. |
