Medina de Vargas, Raquel
Barcelona, 15 d'agost de 1958

És doctora en història de l'art per la Universitat de Barcelona (1993, La llum a la pintura de “la gran generació”: Ribera, Alonso Cano, Zurbarán y Velázquez) y graduada en arts aplicades, especialitat procediments pictòrics, per la Llotja. Desenvolupa tasques professionals vinculades a la investigació, la difusió, i la crítica de l’art modern i contemporani. És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual va formar part de la junta directiva durant sis anys, i també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Va ser professora de la Universitat de Barcelona, dependències de Tarragona (actual Universitat Rovira i Virgili) on va impartir assignatures d'Art Modern i Contemporani. Col·laborà assíduament amb el Museu d'Art Modern de Tarragona des de la seva refundació al 1991 en tasques de selecció i programació d'exposicions (membre del comitè de selecció d'exposicions temporals 1991-2001) comissariats, conferències, presentacions etc. Va idear el projecte museogràfic del Museu-Taller Cuixart BCN de la Fundació Cuixart que va dirigir els tres primers anys.
 Té una amplíssima experiència en l’àmbit del comissariat d'exposicions havent realitzat quasi bé mig centenar en museus i centres institucionals d’arreu de l’estat: Fundació Juan March, IACCC-Museo Pablo Serrano de Saragossa, Museo de Navarra, Museo de Màlaga- La Coracha, Ciudadela de Pamplona, Centro Huarte, Sala Amós Salvador de Logroño , Espai Volart Fundació Vilacasas, Sala La General de Granada y Almería, Museus de Tarragona, Mataró, Sabadell, Caldes de Montbui (Thermalia), Gavá , Valls. Altres Espais: Can Palauet a Mataró, La Sala de Vilanova i la Geltrú, Tinglados del Port de Tarragona, Casino de Cadaqués, Casa Elizalde, Espai Zero fundació la Caixa a Tarragona, Centre cultural Caixa de Terrassa, Ateneu Iluro, Espai d’art de la Generalitat a Tortosa... També a galeries d’art d’Espanya i Itàlia.
 Especialitzada en comissariats d’artistes de les segones avantguardes: Argimon, Cuixart, Todó, Guinovart, Grau Garriga, Muxart, Martin Bradley... i dels anys 70 a 90 com Bartolozzi, fins a contemporanis i col·lectives temàtiques. La més recent Cuixart, los años cruciales 1955-1966 (museus de Palma i Cuenca de la Fundación Juan March). Però també podem destacar Cuixart mitologia de la natura (Museu de Mataró-Can Palauet, Granada), Guinovart, memòria del blau (Museu de Mataró i itinerant amb la ODA) Todó, la realitat transfigurada (MAMT), Bigas Luna, la seducción de lo tangible, coproducció MAMT i MUPAM de Màlaga, Tom Carr. Turritopsis , los límites de la escultura (Centre Huarte), Bartolozzi Laudem vitae (Museo de Navarra, MAMT, i Fund. Vilacasas), Argimón , ética i estètica (La Sala, Vilanova i la Geltrú).

Ha escrit nombrosos articles, catàlegs, llibres monogràfics i assaigs. Entre ells: Tom Carr. La escultura mental, presencia i contingència, Col. Tamarit. Ed. Viena. Barcelona, 2020; Cuixart: Los años cruciales, Fundación Juan March, Madrid, 2020; El otro Bigas Luna. La seducción de lo tangible. Ediciones Invisibles Barcelona, 2017; Todó, la realitat transfigurada. Col Tamarit. Ed. Viena. Barcelona, 2003; El Greco. Ed. Tikal, Madrid, 2010; La luz en la pintura, un factor plástico. PPU, Barcelona, 1988. Ha participat àmpliament en la redacció del llibre Pintura catalana. Segones avantguardes, Grup Enciclopèdia, Barcelona, 2020.
 Ha exercit la crítica en diversos diaris, revistes i emissores de ràdio. És la comissària (Projecte original, concepció, direcció) de la I biennal Premi Salou de Recerca Pictòrica (creada el 2000, 10 edicions fins al moment) en què han participat com a jurat: J. Manuel Bonet, D. Giralt-Miracle, Enric Juncosa, Petra Joos (Guggenheim), Manuel Fontán (Fund. March), Nimfa Bisbe, Antònia M. Perelló, Román de la Calle, Violant Porcel, Conxita Oliver, Josep M. Cadena, entre d'altres.
 Assessora diversos espais d’art i entitats (selecció, programació, jurats). Ha impartit conferències i seminaris a la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat de Barcelona, i també a museus, ateneus, biblioteques, i societats culturals com Amics de la UNESCO o Casa Elizalde. Persevera en la seva tasca de reivindicació de grans artistes catalans del segle xx i de reduir l’abisme entre l’art contemporani i el públic.

Es pot completar aquesta informació a:

— Raquel Medina (blog)