José Ángel Montañés és un historiador i periodista format dins el món de la Prehistòria i la Història Antiga després d'estudiar aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona (1981-1985), sent alumne de professors com Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell. Després de llicenciar-se, va estudiar la diplomatura de restauració de béns culturals a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona (1987-1990), també en l'especialitat d'Arqueologia. Fruit d'aquests primers estudis és la seva participació en campanyes d'excavació en diferents jaciments de Catalunya i la Comunitat Valenciana, així com la restauració de conjunts materials com el de la ceràmica d'època moderna de l'església de Sant Martí de Cerdanyola de Vallès i del material recuperat de l'excavació de l'església de Sant Iscle, també a Cerdanyola de Vallès, dels quals ha publicat en revistes especialitzades sengles articles.
El 1984 comença a treballar al diari El País en la seva delegació catalana. Després de gairebé dues dècades a l'arxiu de diari, fent tasques de documentalista, el 2007 passa a ser redactor de Cultura, en concret d'Art i Patrimoni, tasques que segueix exercint en l'actualitat.
A més del seguiment de la política cultural que afecta Catalunya per les diferents administracions, i dels esdeveniments, exposicions i activitats que s'han produït en l'àmbit de l'art i del patrimoni, dins el diari ha fet un especial seguiment de conflictes patrimonials com el de les obres d'art de l'herència que l'industrial Julio Muñoz Ramonet va deixar a Barcelona el 1991 i que segueix enfrontant la seva família amb la ciutat. Fruit d'aquests treballs és l'article publicat el 2020 «El legado, la familia y el litigio», dins el llibre Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge (Comanegra).
Un altre dels seus articles és «Medios de comunicación y patrimonio: Una relación de amor y odio condenada a entenderse», publicat el 2017 després d'unes jornades sobre patrimoni en el qual explica la seva experiència en el periodisme cultural i les no sempre fàcils relacions entre els mitjans i els agents que vetllen pel patrimoni.
També ha seguit de forma constant, des del començament i de forma exhaustiva el litigi que enfronta Catalunya i Aragó pels béns patrimonials del monestir de Sixena, a Osca i els anomenats béns de la Franja entre els bisbats de Barbastre-Montsó i Lleida. I va ser el periodista que va donar a conèixer, i un dels que més n’ha informat, d'una altra polèmica patrimonial, com és el claustre localitzat a la finca privada de Mas del Vent (Baix Empordà) provinent de la catedral romànica de Salamanca.
Entre els temes que més articles ha publicat a les pàgines del diari hi ha els relacionats amb l'arquitecte Antoni Gaudí i la majoria de les seves obres: Casa Batlló, la Pedrera, Park Güell, Sagrada Família, Pavellons de la Universitat de Barcelona, Cripta de la colònia Güell, etc., i el relacionat amb la vida i l'obra de pintors com Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Tàpies i Salvador Dalí. D'aquest últim al novembre de 2020 va publicar el llibre El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial), en el qual va revelar la relació desconeguda entre el pintor i la seva parella Gala amb el petit Joan Figueras, que es va prolongar gairebé al llarg de quatre dècades, i que fins a l'aparició del llibre no figurava en la biografia de Dalí. A més de donar una visió nova del pintor al Cadaqués de la dècada dels anys cinquanta fins a meitat dels vuitanta.
Com a historiador ha publicat diversos articles en congressos i revistes científiques sobre personatges del segle xvi, com Luis Manrique de Lara, capellà de Carles I i almoiner Major de Felip II, i des de 2007 és l'autor d'una pàgina web sobre la història de la localitat de Villapalacios, a Albacete, a partir dels seus documents. |
