Filla del metge rural de Mieres, i germana de metges, va perdre un braç de jove, fet que li va comportar un seguit de problemes obvis, que va anar resolent com va poder. Estudià Biblioteconomia, i va exercir la seva feina a la Biblioteca Popular d’Olot des de l’any 1946, on en va ser la directora fins la jubilació. Va ser una persona molt discreta, passant força desapercebuda a nivell ciutadà.
Va escriure poc. Esmentem els dos únics llibres seus publicats: Bodas de Oro de la Biblioteca Popular de Olot: 1918-1968, Olot: Impremta Aubert, 1969, 26 p., reeditat després dins la col·lecció «Biblioteca Olotina, núm. 130», i L’escultura a Olot. Diccionari biogràfic d’autors, Olot: Edicions El Bassegoda, 1987, 316 p. El primer llibre el va fer una mica obligada per la seva responsabilitat en la direcció de la institució. El segon és un detallat i extens compendi dels escultors que van treballar a Olot des del segle xvi, així com tallers d’imatgeria religiosa, institucions artístiques i també una relació de pessebristes de llarga tradició a Olot. Per fer aquest estudi, Verdaguer va estar anys recopilant bibliografia, opuscles, catàlegs, i també converses amb algun d’ells.
A la premsa local va fer pocs articles: «La Biblioteca Popular», Pyrene, núm. 14 (maig 1950), p. 441-443; «La biblioteca Popular al complir els cinquanta anys de la seva creació estrena el nou edifici de la Casa de Cultura», Olot-Misión, núm. 663 (31 agost 1968), p. 13. En aquest article es fa ressò de l’enderrocament de la Biblioteca Popular que havia construït la Mancomunitat, inaugurat l’any 1918; un edifici noucentista molt bonic, d’unes línies molt acurades, obra de Lluís Planas, i en el seu lloc es va edificar una Casa de Cultura, amb un disseny anodí semblant al de moltes altres poblacions. «L’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783-1983. Dos-cents anys d’història i activitat», La Comarca d’Olot, núm. 27 (11 agost 1983), p. 12-14. Per tant, va escriure sobre dos temes: la biblioteca que va ser la institució a qui va dedicar tota la seva activitat professional, i aspectes artístics locals. |
