Mingorance i Ricart, Francesc-Xavier
Barcelona, 23 d'agost de 1962

Francesc-Xavier Mingorance i Ricart és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1986), postgrau en Museologia i Museografia pel Serveis de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1988), Guia Oficial de Turisme de Catalunya (2001) i màster en Patrimoni Artístic de Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona (2012).
  Ha estat membre de la Secció d’Història i Arqueologia del Centro de Estudios del Románico de Aguilar de Campo. Fundació Santa Maria la Real (Palència) (1989-1992); professor d’Història de l’Art i responsable de la Biblioteca de la Fundació Centre del Vidre de Barcelona (1991-1992); tècnic del servei de Museus i Monuments, i del de Recerca i Conservació del Patrimoni Artístic d’Andorra (1992-1995), entitat amb la qual ha continuat col·laborant puntualment i periòdicament; professor d’art i guia dels Itineraris Culturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (1997-2018); professor de l’Àmbit de Coneixement Expert “Turisme, Cultura i Territori” de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT de la Universitat de Barcelona (1999-2018); director de T-CUA, Tutories Culturals i Artístiques des de l’any 2000; tècnic del Servei Pedagògic i d’Activitats Culturals, Consorci del Patrimoni de Sitges. Museu del Cau Ferrat, Museu del Maricel i Museu Romàntic, i Palau Maricel (2001-2010); professor associat d’Art Antic i Medieval de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra des del curs 2009-2010; professor del Cicle Formatiu de Grau Superior de Guia, Informació i Assistències Turístiques, perfil Animació Turística de l’Escola Tècnico Professional Xavier, des del curs 2014-15; i professor del Cicle Formatiu de Grau Superior del Cicle de Guia, informació i assistència turística en enoturisme de l’Escola d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès. Ha col·laborat amb diverses institucions culturals de Catalunya, confeccionant guions, activitats i tallers per a exposicions permanents i temporals, com la Fundació Palau i Fabre, Museu Arxiu Tomàs Balbey de Cardedeu, Museu d’Art de Cerdanyola, Casa Museu Josep Pla, Òmnium Cultural o l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Com a professor de l’Escola de Turisme CETT-UB, ha dirigit nombrosos projectes de diplomatura i grau, així com del màster de Gestió del Patrimoni Turístic.

La seva aportació a la història de l’art, que es centra principalment en el romànic i el patrimoni arquitectònic i la seva conservació, s’inicià a l’enciclopèdia Catalunya Romànica, de la qual fou membre de l’equip de redacció des del 1986, any de la seva llicenciatura, on publicà un nombrós conjunt d’estudis entre els quals destaquen els del volum de la Ribagorça; sobre les pintures murals de Sant Martí de Cruïlles; i sobre la portada de Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera.
  Dels anys que va treballar a Castella i Lleó, en destaquen els estudis: «Juicio Final y castigos infernales: el ciclo mural de la ermita de Santa Eulalia de Barrio de Santa María (Palència)», dins Actas del II Curs de Cultura Medieval, Centro de Estudios del Románico, Aguilar de Campoo, 1990; i la coordinació de la publicació del I Curso de Cultura Medieval. Actas, Aguilar de Campoo, 1989.
  Sobre el patrimoni andorrà també ha dut a terme diversos estudis com ara la publicació en equip d’Engordany, la vida al solà. Segles ii aC-xx dC, Govern d’Andorra,1993; i «Dos enclaves medievales fortificados en Andorra: Sant Vicenç d’Enclar y Les Bons», dins La fortificación medieval en la península ibérica, en col·laboració amb Marta Planas i de la Maza,  Aguilar de Campoo, 2001.
  Un camp de recerca especialment conreat ha estat el de la conservació i restauració del patrimoni, en especial de l’arquitectònic, i la figura de l’arquitecte i historiador de l’art Cèsar Martinell i Brunet. Dins aquest grup destaquen: «La conservación del patrimonio en Cataluña: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional», dins Arte e Identidades Culturales. Actas del XII Congreso Nacional del Comité Español de Historia del Arte, Oviedo, 1998; Un projecte de restauració del sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola a Bellpuig, Bellpuig, Lleida, 1999; La restauració de Santa Maria d’Igualada i del seu retaule major (1939-1954), Igualada, 1999; Las intervenciones en el patrimonio de César Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, Santander, 1999; Intervencions en el patrimoni de Cèsar Martinell i Brunet, Universitat Catalana d’Estiu, El Pinell de Brai, 1999; La restauració dels vitralls de la catedral de Barcelona (1939-1954), Sitges, Barcelona, 2000; autor del capítol Les restauracions arquitectòniques dels segles xix i xx, dins El Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, 2012; o el capítol El llegat urbanístic, arquitectònic i artístic dins Història de Sitges, vol. IV (Sitges, 1800-1930), Ajuntament de Sitges, 2013.