És estudiosa de la història de la moneda i de la numismàtica, especialitats en les quals ha treballat àmbits i cronologies força diverses. Les seves aportacions més rellevats es centren, però, en les sèries monetàries dels diferents estats de la Península Ibèrica a l’Edat Mitjana amb diversos llibres publicats i un bon nombre d’articles de recerca. Entre els llibres tenim: Les emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania (1976); Del mancús a la dobla. Or i pàries d’Hispània (1993); Història de la moneda dels comtats catalans (1999) o bé Història de la moneda catalana (1986) en col·laboració amb M. García Garrido i M. Crusafont. Rebé l’encàrrec, juntament amb M. Crusafont, per a escriure els capítols corresponents a la moneda del romànic a l’obra Catalunya Romànica. Fou convidada i tingué una partició destacada a les tres convocatòries dels simposis: Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area, organitzats des de Portugal pel Dr. Mario Gomes Marques (1984, 1986 i 1988).També ha participat en congressos i trobades d’estudis de l’especialitat d’àmbit nacional i internacional. És autora dels capítols dedicats a les emissions monetàries dels reialmes de Lleó, Castella i Portugal al volum 6 (2013) de l’obra monumental Medieval European Coinage, promoguda pel Professor P. Grierson, de la Universitat de Cambridge, impulsada des del Fitzwilliam Museum i publicada per la Cambridge University Press. En el camp de la història de la moneda ha publicat també treballs sobre algunes sèries de l’antiguitat tardana, de Bizanci o de l’Islam i més especialment de les edats moderna i contemporània de la Península Ibèrica.
La recopilació, estudi i interpretació de les troballes monetàries han estat un altre dels seus centres d’interès. Una tasca desenvolupada especialment, però no només, des de la secció «Troballes monetàries» a Acta Numismàtica de la qual era responsable i redactora (vols.10-32, 1980-2002).
Al mateix temps, ha dedicat atenció a l’estudi de la medalla que, com la moneda, participa de la doble qualitat de ser document i testimoni històric. Ambdues presenten informacions epigràfiques i iconogràfiques en un suport, habitualment metàl·lic, i amb analogies tècniques de producció seriada. La medalla, però, lliure de la funció crematística, posa tot l’èmfasi en l’expressió d’una recordança, celebració, mereixement o creença que pren cos en forma d’obra d’art.
En aquesta especialitat, actuà de coordinadora i col·laborà activament a les dues Reunions de Medallistes, 1986 i 1987, tot ocupant-se de la fotografia del material. També realitzà la fotografia de la selecció de monedes i medalles d’Història de Barcelona, dirigida per J. Sobrequés (1985-1987).
Arran de la descoberta i publicació d’una ensenya de peregrinació montserratina, que pogué datar i documentar al segle xv (Acta Numismàtica, vol. 19) continuà treballant fins aconseguir una catalogació, justificació cronològica i documentació de l’extensa, i sovint molt humil, medallística montserratina dels segles xv-xix (Acta Numismàtica, vol. 27 i 32). En un treball més recent sobre Montserrat, s’estableixen criteris de diferenciació entre les medalles de peregrinació i/o de devoció i les commemoratives, les quals apareixeran a finals de segle xix i de les quals s’emetran una gran varietat fins l’actualitat. Es presenta un exemplar del 1864, potser el primer conegut, de la llarga sèrie de medalles commemoratives que vindran. També inclou d’altres peces commemoratives i devocionals, algunes signades per artistes tan reconeguts com: C. Cabanes, E. Arnau, A. Vallmitjana, F. Calicó, Capdevila, o el mateix Subirachs (a La medalla devocional. Art societat i mentalitat, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2016). Ha publicat la catalogació i justificació cronològica de la medallística del santuari de Sant Magí de la Brufaganya als segles xvi-xx i diversos estudis sobre les ensenyes de peregrinació dels segles xv-xvi, un material escàs i gairebé desconegut fins fa pocs anys (Acta Numismàtica, vol. 29, 30, 34, 35). En un altre treball s’ocupa d’analitzar l'extraordinària diversitat de conceptes i de funcions de la medalla religiosa, en un assaig per a identificar diferents grups i facilitar l’estudi i comprensió d’un material tan desigual com divers (Gaceta Numismática, 187, 2014).
Donà a conèixer i documentà diverses medalles de l’Institut d’Estudis Catalans (Acta Numismàtica, vol. 31, 43, 35). I en els darrers anys ha publicat i documentat una interessant medalla mallorquina del 1865 d’una epidèmia de còlera; a més de dues extraordinàries medalles d’or diferents, concedides respectivament per l’Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat a Miss Barcelona i a Miss Catalunya, en el certamen programat el 1934 per celebrar el 3r aniversari de la proclamació de la República (Acta Numismàtica, vol. 41-42). També la medalla de la ciutat de Marsella lliurada a Manuel Ribé, el qual exercí de forma exemplar les funcions de cap de la guàrdia urbana, mestre de cerimònies i majordom de l’Ajuntament de Barcelona de 1909 a 1948. Les seves memòries permeten documentar la medalla i fer una mirada a la medallística barcelonina a través del seu relat (Acta Numismàtica, vol. 50).
Donà a conèixer un extraordinari medalló signat per Josep Llimona, realitzat prop del 25è aniversari del Futbol Club Barcelona (1924) (Gaceta Numismática, 194, 2017). També ha explicat la curiosa metamorfosi d’un magnífic tàler hongarès de Maria Teresa (1756) de moneda a medalla religiosa i a joia (Homenaje a J. Pellicer, Barcelona, ANE, 2020). Actualment acaba de lliurar l’estudi d’una medalla magnífica que commemora la inauguració el 1972, a la capital de les Bermudes, d’un edifici de Mies van der Rohe. Es tracta de la seu central de «rom Bacardí», una firma creada per la família d’aquest nom originària de Sitges. També té en curs avançat un treball sobre Cristina de Suècia (1626-1689) i la seva relació amb la numismàtica. A banda d’haver emès moneda com a sobirana, tenia i incrementava una de les millors col·leccions numismàtiques de la seva època, se la considerava una experta en la matèria i impulsà la creació d’un extens medaller.
Potser cal esmentar, per la seva estricta connexió amb l’art, una sèrie de glosses escrites gairebé com a divertimento que amb l’epígraf «Numismàtica en la Pintura», va anar publicant al butlletí AS o a Crònica Numismàtica, sovint amb el pseudònim de Maria del Rivero. Es tracta d’obres com «El canvista i la seva muller» de Quentin Metsys o bé el matrimoni del mateix ofici que pintà Marinus van Reymerswaele, que ens permeten entrar al seu gabinet i veure-les amb les balances, la pila de pesals, les monedes damunt la taula i els llibres de comptes. També el que ens ofereix David Teniers d’un matrimoni de prestamistes o les obres respectives de Quentin de Metsys i de M. van Reymerswaele, amb dues figures masculines fent anotacions comptables en una taula plena de monedes i que podrien ser recaptadors d’impostos o usurers. La moneda és protagonista en altres ambients i autors, com a La Tour en Jugadors de cartes o en La bonaventura. La trobarem en les escenes de carrer de Murillo, com a la de les nenes venedores de fruita o be als nens que juguen a daus, però també a la representació del fill pròdig bíblic, cobrant la seva herència en metàl·lic i amb escriptures, en una escena pròpia del segle xvii. La moneda i la medalla emprades com a símbol per expressar adhesió a un personatge o bé a una afició les troba en dues obres de composició molt similar, que també ha glossat; es tracta de L’home de la medalla (c. 1469) de Botticelli i Home amb moneda (c. 1480) de Hans Memling. |
