En el camp de la investigació, es dedica a l’àmbit del col·leccionisme i a l’estudi d’artistes de la segona meitat del segle xix i de la primera del segle xx. Dedicà el seu treball final de màster a la figura de l’antiquari Josep Bardolet, sobre qui posteriorment ha publicat dos articles: un a la revista Ausa (Patronat d’Estudis Osonencs, 2015) i l’altre al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2020). D’altra banda, la seva tesi doctoral, dirigida per Bonaventura Bassegoda Hugas, tracta sobre la figura d’Apel·les Mestres com a artista i col·leccionista, temàtica que continua desenvolupant i de la qual han derivat diversos estudis: un article dedicat a la relació establerta per l’artista i el seu pare (l’arquitecte Josep Oriol Mestres) amb Agapit i Venanci Vallmitjana, publicat en un llibre dedicat a aquests dos germans escultors i editat per la Universitat de Barcelona (2020); un estudi monogràfic dedicat a la seva faceta com a col·leccionista i al seu llegat a diversos museus catalans, recollit a Col·leccionistes que han fet museus 2022 (2023), i, finalment, un article sobre la seva relació amb Lluís Via i Àngel Guimerà, publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Així mateix, és l’autora de les fitxes sobre l’artista al Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears, impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya, per iniciativa de l’IEC. Per a aquesta última obra, també ha redactat les entrades de Joaquim Renart i Josep Bardolet.
En paral·lel, també desenvolupa estudis vinculats amb la ciutat de Lleida i amb peces conservades al Museu de Lleida, que dona a conèixer a la revista Shikar, editada pel Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. En aquesta revista, ha publicat articles sobre l’escultor Medard Sanmartí, autor del guix original del monument conegut com a Indíbil i Mandoni; la visió de la ciutat de Lleida vista per artistes del segle xix; les plaquetes de l’Exposició Agrícola del 1928, i el repussador i bronzista Pere Corberó i Casals. També col·labora a L’Artesenc, amb petits reportatges relacionats amb la història local. En l’esfera europea, és autora d’un capítol de llibre sobre història de la conservació de béns mobles en els àmbits espanyol i català (Regards sur le patrimoine mobilier en Europe, 2024).
La seva etapa de formació acadèmica es combinà amb tallers i visites guiades, així com amb conferències impartides en diverses institucions o associacions i amb tasques com a documentalista en diferents institucions museístiques i culturals. Tot plegat, juntament amb la seva feina d’investigació, li ha permès adquirir coneixements sobre el patrimoni i la configuració actual dels museus catalans. |
