Adolf Alegret nasqué a Tarragona el 1851. D’Alegret s’han de destacar dues vessants: la d’impressor i la d’historiador. Vinculat familiarment al sector de la impressió, s’inicià en aquest camp l’octubre del 1888, moment en què adquirí la impremta de la viuda i fills de Josep Tort, situada a la plaça de la Font. L’any següent ja treballarà amb el seu propi segell (Tipografia d’Adolfo Alegret). En la seva empresa editarà publicacions de caràcter administratiu, educatiu i també local. En aquest últim apartat destaquen publicacions vinculades a Josep Ixart, Ildefons Sunyol o Bonaventura Hernández Sanahuja.
Pel que fa a la segona vessant d’Alegret com a historiador, destaca l’ingrés el 1902 com a soci numerari a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, on col·laborà especialment en la publicació i edició del butlletí d’aquesta entitat, entre els anys 1905 i 1925. Durant la primera meitat del segle xx fou molt destacada la seva presència a la premsa tarragonina i nacional. Publicà en el Diario de Barcelona, El Tarraconense, El Álbum, El Boletín del Centro Industrial de Tarragona, Revista Crítica de Historia y Literatura Española, Tarraco, Diario de Tarragona i fou redactor de La Vanguardia. La majoria dels seus articles comentaven monuments, activitats culturals o artístiques. També va produir algunes monografies dedicades a la ciutat de Tarragona i al monestir de Poblet, la més destacada de les quals fou Tarragona a través del siglo xix. Historia y anécdotas (Tarragona, Torres Virgili, 1924). |
