Des de llavors s’ha interessat per l’arquitectura i les tècniques constructives: «Pedro Juan Laviesca de la Torre, un arquitecto itinerante en la España del siglo xviii (Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, Madrid, 1999); «La polémica en torno al retablo mayor de la iglesia de Santa María de Castellón de Leonardo Julio Capuz» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2000); «Recorrido histórico por las cúpulas valencianas. Siglos xvi-xviii», a Las cúpulas azules de la Comunidad Valenciana (València, Generalitat Valenciana, 2006); «Muestras, cortados y trepas. Algunas notas sobre los esgrafiados valencianos» (Lexicon, Palerm, 2010); «“A uso y costumbre de buen oficial”: sobre construcción y ruina de bóvedas tabicadas en la Valencia de los siglos xvii y xviii», a Simposio Internacional sobre Bóvedas Tabicadas (Universitat Politècnica de València, 2012); «Obradores y talleres en el Maestrazgo de Montesa. Siglos xiii-xviii» (Pulchra Magistri, València, 2013); «El miedo a levantar las cúpulas en la arquitectura valenciana del siglo xviii: los tambores», a Saperi a confronto. Consulte e perizie sulle criticità strutturale dell’architettura d’età moderna (xv-xviii) secolo (Palerm, Caracol, 2015); «Memoria de un espacio montesiano desaparecido: la Iglesia y colegio de San Jorge de la Ciudad de Valencia», a Arquitectures, imatges, textos entorn de l’orde de Montesa i sant Jordi d’Alfama (segles xiv-xix) (València, Universitat de València, 2019).
S’ha interessat especialment per la cruïlla de territoris entre València, Catalunya i Aragó: «La iglesia de la Purísima Concepción Victoria de Tortosa, el arquitecto Juan Ibañez y la arquitectura valenciana del Seiscientos» (Nous Col·loquis, Tortosa, 2000); «Jaspes de Tortosa para el Palacio del Buen Retiro de Madrid» (Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, Madrid, 2007); «Algunas notas sobre la capilla de la Cinta de la Catedral de Tortosa» (Recerca, Tortosa, 2008); «El paisaje barroco de las Bailías: parroquias, ermitas y conventos» (Baylías, Cantavieja, 2014-2016).
També ha estudiat les devocions populars i les relacions entre arquitectura i paisatge: «El lugar y la memoria. La pintura de milagros en los santuarios» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2003); «Jaime Prades. Historia de la adoración de las Santas Imágenes», a Historia de la adoración y uso de las santas imágenes (València, Generalitat Valenciana, 2005); «Paisajes sagrados en los territorios de la antigua diócesis de Tortosa», a La llum de les imatges. Sant Mateu 2005 (València, Generalitat Valenciana, 2005). Amb el doctor arquitecte Arturo Zaragozá ha treballat l’arquitectura dels pobles del Maestrat de Montesa i amb l’arquitecte Alfons Llorca va participar en el volum Art i cultura de la Història de les Terres de l’Ebre (Tarragona, URV i Fundació Ilercavònia Futur, 2010).
Va ser comissària de l’exposició «Paisatges Sagrats» de la Fundació «La Llum de les Imatges» i va participar en la redacció del pla director de la catedral de València.
Més tard es va interessar pel món del col·leccionisme nobiliari i les galeries de retrats: «Los gustos artísticos de los “novatores” valencianos en torno a 1700. La colección de pintura de los marqueses de Villatorcas» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2008); «“En la manera de Pantoja”. Dos retratos inéditos de Laura Cervellón y Gaspar Mercader, barones de Buñol y Oropesa (ca. 1600)» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2009); «Les galeries de retrats a la València barroca. La construcció de la memòria» (Afers, Catarroja, 2011); «La invención de la genealogía. La galería de retratos de la familia Cervellón» (Ars Longa, València, 2012).
L’estudi dels nobles valencians la va portar a interessar-se per l’exili austriacista i a realitzar una estada d’investigació a la Universitat de Viena: «La elaboración de la memoria familiar desde el exilio austracista. El exvoto de Maria Antonia Cervellón» (Boletín del Museo del Prado, Madrid, 2013); «El deán Martí y el conde de Cervellón. De la Academia de la Arcadia de Roma al exilio austracista en Viena», a El arte español entre Roma y París (siglos xviii y xix). Intercambios artísticos y circulación de modelos (Madrid, Casa de Velázquez, 2014); «Antonio Folch de Cardona (1657-1724): de arzobispo de Valencia a Presidente del Consejo de España en Viena» (Ars Longa, València, 2014), tema en el qual continua treballant.
Les investigacions en curs se centren en el paper dels virreis a la Cort valenciana, i singularment en el paper del VIII duc de Montalto: «Sobre el enigmático pintor “don Blas” al servicio de los Duques de Alcalá y Montalto», a Cagliari and Valencia during the Baroque Age. Essays on Art, History and Literatura (València, Albatros, 2016); «Una nueva personalidad para Juan Melchor Pérez, scultore e tragettatore al servicio del VII Duque de Montalto y Juan José de Austria» (Archivo Español de Arte, Madrid, 2018); «Giovanni Battista Morelli y el Duque de Montalto entre Roma, Valencia y la Corte espanyola», a Ecos culturales, artísticos y arquitectónicos entre Valencia y el Mediterráneo en época moderna (València, Universitat de València, 2018). Des d’una perspectiva similar: «La tapicería de la expulsión de los moriscos. Un proyecto frustrado de Rodrigo Calderón» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2018).
Amb la professora Mercedes Gómez-Ferrer s’ha interessat per les relacions entre art i ciència i les vinculacions del món valencià amb l’Italià: «Vincenzo Vincenzi, “Geometer and Engineer to Cardinal Borja”» (Nuncius, Florència, 2017) i Ecos culturales y artísticos entre Valencia y el Mediterráneo en época moderna (València, Universitat de València, 2018).
L’interès pel tema dels virregnats i les relacions amb el món italià l’han portat a realitzar estades i a impartir conferències a les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Totes aquestes investigacions s’han emmarcat d'una manera ininterrompuda en projectes d’investigació finançats, dirigits, primer, pel professor Joaquín Bérchez i, després, per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Amb aquesta última participa actualment en el projecte Geografías de la movilidad artística. Valencia en época moderna (HAR2017-83070-P). |
