Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Gil Saura, Yolanda
Castelló de la Plana, 22 de juny de 1972

Àrees de treball: Art barroc / Col·leccionisme d’art / Arquitectura barroca

Yolanda Gil Saura és professora titular d’història de l’art a la Universitat de València, on exerceix com a professora des del 1999. Ha estat secretària acadèmica del Departament d’Història de l’Art i secretària de redacció de la revista Ars Longa. Cuadernos de Arte. Actualment és coordinadora del grau d’història de l’art. Forma part del Consell Rector del Museu de Belles Arts de València.
  Va realitzar la tesi doctoral, dirigida pel professor Joaquín Bérchez, al voltant de l’arquitectura barroca als territoris valencians de l’antiga diòcesi de Tortosa: Arquitectura barroca en Castellón (Castelló, Diputació de Castelló, 2004).

Des de llavors s’ha interessat per l’arquitectura i les tècniques constructives: «Pedro Juan Laviesca de la Torre, un arquitecto itinerante en la España del siglo xviii (Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, Madrid, 1999); «La polémica en torno al retablo mayor de la iglesia de Santa María de Castellón de Leonardo Julio Capuz» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2000); «Recorrido histórico por las cúpulas valencianas. Siglos xvi-xviii», a Las cúpulas azules de la Comunidad Valenciana (València, Generalitat Valenciana, 2006); «Muestras, cortados y trepas. Algunas notas sobre los esgrafiados valencianos» (Lexicon, Palerm, 2010); «“A uso y costumbre de buen oficial”: sobre construcción y ruina de bóvedas tabicadas en la Valencia de los siglos xvii y xviii», a Simposio Internacional sobre Bóvedas Tabicadas (Universitat Politècnica de València, 2012); «Obradores y talleres en el Maestrazgo de Montesa. Siglos xiii-xviii» (Pulchra Magistri, València, 2013); «El miedo a levantar las cúpulas en la arquitectura valenciana del siglo xviii: los tambores», a Saperi a confronto. Consulte e perizie sulle criticità strutturale dell’architettura d’età moderna (xv-xviii) secolo (Palerm, Caracol, 2015); «Memoria de un espacio montesiano desaparecido: la Iglesia y colegio de San Jorge de la Ciudad de Valencia», a Arquitectures, imatges, textos entorn de l’orde de Montesa i sant Jordi d’Alfama (segles xiv-xix) (València, Universitat de València, 2019).
  S’ha interessat especialment per la cruïlla de territoris entre València, Catalunya i Aragó: «La iglesia de la Purísima Concepción Victoria de Tortosa, el arquitecto Juan Ibañez y la arquitectura valenciana del Seiscientos» (Nous Col·loquis, Tortosa, 2000); «Jaspes de Tortosa para el Palacio del Buen Retiro de Madrid» (Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, Madrid, 2007); «Algunas notas sobre la capilla de la Cinta de la Catedral de Tortosa» (Recerca, Tortosa, 2008); «El paisaje barroco de las Bailías: parroquias, ermitas y conventos» (Baylías, Cantavieja, 2014-2016).
  També ha estudiat les devocions populars i les relacions entre arquitectura i paisatge: «El lugar y la memoria. La pintura de milagros en los santuarios» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2003); «Jaime Prades. Historia de la adoración de las Santas Imágenes», a Historia de la adoración y uso de las santas imágenes (València, Generalitat Valenciana, 2005); «Paisajes sagrados en los territorios de la antigua diócesis de Tortosa», a La llum de les imatges. Sant Mateu 2005 (València, Generalitat Valenciana, 2005). Amb el doctor arquitecte Arturo Zaragozá ha treballat l’arquitectura dels pobles del Maestrat de Montesa i amb l’arquitecte Alfons Llorca va participar en el volum Art i cultura de la Història de les Terres de l’Ebre (Tarragona, URV i Fundació Ilercavònia Futur, 2010).
  Va ser comissària de l’exposició «Paisatges Sagrats» de la Fundació «La Llum de les Imatges» i va participar en la redacció del pla director de la catedral de València.
  Més tard es va interessar pel món del col·leccionisme nobiliari i les galeries de retrats: «Los gustos artísticos de los “novatores” valencianos en torno a 1700. La colección de pintura de los marqueses de Villatorcas» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2008); «“En la manera de Pantoja”. Dos retratos inéditos de Laura Cervellón y Gaspar Mercader, barones de Buñol y Oropesa (ca. 1600)» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 2009); «Les galeries de retrats a la València barroca. La construcció de la memòria» (Afers, Catarroja, 2011); «La invención de la genealogía. La galería de retratos de la familia Cervellón» (Ars Longa, València, 2012).
  L’estudi dels nobles valencians la va portar a interessar-se per l’exili austriacista i a realitzar una estada d’investigació a la Universitat de Viena: «La elaboración de la memoria familiar desde el exilio austracista. El exvoto de Maria Antonia Cervellón» (Boletín del Museo del Prado, Madrid, 2013); «El deán Martí y el conde de Cervellón. De la Academia de la Arcadia de Roma al exilio austracista en Viena», a El arte español entre Roma y París (siglos xviii y xix). Intercambios artísticos y circulación de modelos (Madrid, Casa de Velázquez, 2014); «Antonio Folch de Cardona (1657-1724): de arzobispo de Valencia a Presidente del Consejo de España en Viena» (Ars Longa, València, 2014), tema en el qual continua treballant.
  Les investigacions en curs se centren en el paper dels virreis a la Cort valenciana, i singularment en el paper del VIII duc de Montalto: «Sobre el enigmático pintor “don Blas” al servicio de los Duques de Alcalá y Montalto», a Cagliari and Valencia during the Baroque Age. Essays on Art, History and Literatura (València, Albatros, 2016); «Una nueva personalidad para Juan Melchor Pérez, scultore e tragettatore al servicio del VII Duque de Montalto y Juan José de Austria» (Archivo Español de Arte, Madrid, 2018); «Giovanni Battista Morelli y el Duque de Montalto entre Roma, Valencia y la Corte espanyola», a Ecos culturales, artísticos y arquitectónicos entre Valencia y el Mediterráneo en época moderna (València, Universitat de València, 2018). Des d’una perspectiva similar: «La tapicería de la expulsión de los moriscos. Un proyecto frustrado de Rodrigo Calderón» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2018).
  Amb la professora Mercedes Gómez-Ferrer s’ha interessat per les relacions entre art i ciència i les vinculacions del món valencià amb l’Italià: «Vincenzo Vincenzi, “Geometer and Engineer to Cardinal Borja”» (Nuncius, Florència, 2017) i Ecos culturales y artísticos entre Valencia y el Mediterráneo en época moderna (València, Universitat de València, 2018).
  L’interès pel tema dels virregnats i les relacions amb el món italià l’han portat a realitzar estades i a impartir conferències a les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
  Totes aquestes investigacions s’han emmarcat d'una manera ininterrompuda en projectes d’investigació finançats, dirigits, primer, pel professor Joaquín Bérchez i, després, per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Amb aquesta última participa actualment en el projecte Geografías de la movilidad artística. Valencia en época moderna (HAR2017-83070-P).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Yolanda Gil Saura. Academia
  — Roderic. Repositori de contingut lliure
  — Dialnet


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors