Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Arnús de Urruela, Maria del Mar
Badalona (Barcelonès), 5 de juliol de 1945

Àrees de treball: Modernisme / Art contemporani

Maria del Mar Arnús de Urruela és llicenciada en història de l’art per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i exerceix de crítica d’art. És membre de les associacions de crítics d’art següents: Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA).

Pel que fa a la seva tasca com a investigadora i divulgadora de l’art, ha posat en valor els pintors i arquitectes moderns i contemporanis en diversos mitjans periodístics —El País, La Vanguardia, Avui— i ha comissariat exposicions d’artistes catalans per a museus i centres d’art, com ara: «Nicolau M. Rubió i Tudurí. El jardí, obra d’art» (Fundació La Caixa, Palau Macaya, Barcelona, 1985), «Art català: segle xix. Col·lecció G. B. H.» (Palau Robert, Barcelona, 1986), «Antoni Gaudí i els seus contemporanis» (Museu Cooper-Hewytt, Nova York, 1987; Museu de Nagoya, Japó, 1989), «Josep M. Sert. La pintura como espacio transfigurado» (Ministeri de Cultura, Madrid i Barcelona, 1987), «Lluís Marsans. Del concepte a la representació» (Palau de la Virreina, Barcelona, 1995), «El Modernisme en Comillas» (Conselleria de Cultura de Cantàbria, Comillas, 2005), «J. M. Sert. L’Arxiu fotogràfic del model» (Arts Santa Mònica, Barcelona; Museu San Telmo, Sant Sebastià; Museu Nacional d’Escultura, Valladolid, 2011-2013).
  Ha participat en la investigació i la selecció de material de l’exposició «Thesaurus» per a La Caixa (1985) i de la col·lecció «Hotel Arts» (Barcelona, 1991-1992). Ha codirigit, juntament amb els arquitectes Oriol Bohigas i Federico Correa, els seminaris «El Modernisme: Comillas, Barcelona, Viena» (1990) i «Arquitectura i el seu entorn» (1997) a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.
  És autora dels documentals: A la recerca del jardí de la llatinitat (Barcelona, Fundació La Caixa, 1985); El Pavelló de la República Espanyola (Oviedo i Barcelona, 1992); En Comillas (Barcelona, Fundació La Caixa, 2005); «La dragona de Shangai» (La Vanguardia. Cultura/s, Barcelona, 2010), i «El laberinto de la memoria» (La Vanguardia. Cultura/s, Barcelona, 2011).
  És autora de la ponència «Intervenir en Gaudí: el desastrós exemple de la Sagrada Família», pronunciada al Centre d’Estudis Gaudinistes (1995), i del seminari «Eivissa, punt de confluència», sobre l’obra de Josep Lluís Sert, amb motiu del seu centenari (Fundació Miró, Palma, 2002). En el seu afany de salvaguardar el patrimoni artístic, de respectar els drets d’autor dels artistes i defensar les obres dels arquitectes de la especulació immobiliària, ha estat impulsora de la reconstrucció del Pavelló de la República espanyola a París de l’any 1937 com a Centre Cultural de l’Àrea Olímpica a la Vall d’Hebron (Barcelona, 1992) i és membre de les plataformes Disbarat a la Colònia Güell (2002) i La Rotonda (2011). També és autora del manifest «Gaudí en alerta roja» (Barcelona, FAD, 2008) i ha publicat l’assaig Comillas, preludio de la modernidad (Barcelona, Triangle, 2000).


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors