Rowland, Benjamin, Jr.
Overbrook (Filadèlfia, EUA), 2 de desembre de 1904 - Cambridge (Massachusetts, EUA), 4 d'octubre de 1972

Benjamin Rowland Jr. és conegut sobretot com a especialista en l’art de l’Àsia del sud, però tant la seva biografia, en el sentit més ampli, com la seva trajectòria acadèmica es caracteritzen per una amplitud d’interessos veritablement remarcable. Va fer els estudis superiors i va desenvolupar tota la carrera docent a la Universitat de Harvard. L’any 1928 va obtenir el bachelor of science (BS) i el master of arts (MA) i el 1930 es doctorà (PhD) amb una tesi dedicada a Jaume Huguet, el cèlebre pintor català del segle xv, que es va publicar poc més tard en forma de llibre: Jaume Huguet. A study of late Gothic painting in Catalonia (Cambridge, Massachusetts, 1932), amb una dedicatòria a l’hispanista i historiador de l’art Chandler Rathfon Post (1881-1959), que havia estat el director de la tesi doctoral i el seu principal mentor en els anys formatius a Harvard. El mateix any 1932, Rowland publicà un article dedicat a un altre pintor català: «Gabriel Guàrdia: a fifteenth century painter of Manresa» (The Art Bulletin, Nova York, vol. 14, núm. 3, 1932). Aleshores, i fins fa poc, Gabriel Guàrdia s’identificava com l’autor del Retaule de la Santíssima Trinitat, de l’església col·legiata de Santa Maria de Manresa, una obra que F. X. Altés i Aguiló va poder restituir a Antoni Marquès a partir d’una descoberta documental.
  Sempre a Harvard, l’any 1930 Rowland començà la carrera docent com a instructor i tutor; l’any 1941 esdevingué associate professor i, el 1950, professor (full professor), i el 1960 fou el primer Gleason Professor of Fine Arts. A l’inici de la dècada de 1930, Rowland ja deixà de banda el seu interès inicial per l’art medieval de la península Ibèrica i reorientà els seus interessos cap a l’art asiàtic. Així, es posà a estudiar xinès i japonès i, els anys 1932 i 1933, com a membre de l’American Council of Learned Societies, va viatjar a l’Orient, amb estades a Kyoto i Tòquio i, també, més breus, a Pequín i Nova Delhi. Els anys 1936 i 1937, tornà a viatjar a l’Índia, l’Afganistan i el Pakistan i, de fet, des d’aleshores es va dedicar prioritàriament a l’art de l’Àsia del sud i central. En aquesta època va fer amistat amb Ananda K. Coomaraswamy, conservador al Museu de Belles Arts de Boston.

Entre els llibres més importants de B. Rowland cal citar The wall-paintings of India, Central Asia and Ceylon: a comparative study (1938); The art and architecture of India: Buddhist, Hindu, Jain, dins de la prestigiosa col·lecció «The Pelican History of Art» (Baltimore, 1953), i The classical tradition in Western art (Cambridge, Massachusetts, 1963). Va ser el responsable de les col·leccions asiàtiques del Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, càrrec en què succeí Langdon Warner (1881-1955), i va organitzar diverses exposicions dedicades a l’art asiàtic. Aquest interès per l’art asiàtic també va comportar una notable activitat com a col·leccionista. L’any 1971, donà la seva col·lecció d’art de l’Índia i de l’Extrem Orient al Victoria and Albert Museum de Londres. A més, Rowland encara va tenir temps per a desenvolupar una discreta producció com a aquarel·lista, una mostra de la qual es conserva en diversos museus nord-americans, entre els quals el Fogg Art Museum.
  Si el llibre sobre Jaume Huguet justifica la inclusió de Rowland al DHAC, també cal dir que, d’acord amb la nostra visió retrospectiva i ja distant en el temps, aquesta obra de joventut no només sembla una raresa dins de la trajectòria de l’autor, sinó que també té un valor relatiu en la ja àmplia fortuna crítica del pintor català quatrecentista. Com hem apuntat, l’interès primerenc de Rowland per la pintura catalana fou induït per Post i constitueix una mostra significativa de l’intens corrent de l’hispanisme nord-americà de l’època, però resulta comprensible que la monografia sobre Huguet sigui poc citada pels historiadors actuals, perquè moltes de les seves propostes pel que fa a les autories i a les connexions entre obres conservades i pintors documentats s’han revelat inviables. Per a assenyalar una qüestió que compromet tot el plantejament de Rowland, recordem el paper que atribuïa a Pere Huguet. El principal problema no és tant el fet d’identificar-lo erròniament com el pare de Jaume, quan en realitat era l’oncle, sinó la proposta d’adjudicar-li una sèrie de pintures que avui sabem que són de Pere Garcia de Benavarri, a les quals hi afegia també, amb més dubtes, la taula central del Retaule de la Mare de Déu procedent de Vallmoll, que avui s’atribueix quasi unànimement a Jaume Huguet. En efecte, aquesta restitució poc plausible de la personalitat artística de Pere Huguet desdibuixava completament la transformació que, en termes de cultura artística, es va produir precisament entre la generació de l’oncle i la del nebot i, en conseqüència, desvalorava el paper capdavanter de Jaume Huguet en la pintura catalana de mitjan segle. De fet, el mateix catàleg de Jaume Huguet que proposà Rowland està desvirtuat per un seguit d’atribucions poc assenyades, inclosa també alguna obra que correspon a Pere Garcia de Benavarri. És cert que aleshores el corpus d’evidències documentals era bastant més magre que el que coneixem avui, però això a penes justifica el desenfocament que malmet el conjunt del llibre. Tanmateix, entre les aportacions positives de Rowland podem recordar, per exemple, la identificació de les dues taules amb les mitges figures dels profetes Moisès i Melquisedec, conservades al Museu Episcopal de Vic, com a dos fragments de la predel·la bifront de l’antic altar major del monestir de Ripoll, la pintura de la qual va ser encarregada a Jaume Huguet l’any 1455, com ja se sabia gràcies al contracte publicat anys abans per S. Sanpere i Miquel.

Bibliografia sobre Benjamin Rowland Jr.: E. B., «‘Jaume Huguet’ by Benjamin Rowland, Jr.» (ressenya) (The Burlington Magazine, Londres, vol. 62, núm. 358, gener 1933, p. 45); «Benjamin Rowland Jr., 67, dies; fine arts professor al Harvard» (necrològica) (Special to The New York Times, 5 octubre 1972) (en línia) [https://www.nytimes.com/1972/10/05/archives/benjamin-rowland-jr-67-dies-fine-arts-professor-at-harvard.html]; John Rosenfield i Japan Kyoto, «In memoriam: Benjamin Rowland, Jr. (1904-1972)» (Archives of Asian Art, Nova York, vol. 26, 1972-1973, p. 9-11; Richard Edwards, «Benjamin Rowland, 1904-1972» (Artibus Asiae, Zuric, vol. 35, núm. 4, 1973, p. 371-373); John Coolidge, Frederick Deknatel, Sydney Freedberg, Max Loehr i John Rosenfield, «Benjamin Rowland, Jr., 1904-1972» (Fogg Art Museum Annual Report, Cambridge, Massachusetts, 1972-1974, p. 29-32); S. J. Vernoit, «Benjamin Rowland», a Jane Turner (ed.), The dictionary of art, vol. 27 (Nova York, Grove, 1996, p. 277); Lee Sorensen, «Rowland, Benjamin, Jr.», a Dictionary of art historians (en línia) [http://www.arthistorians.info/row/rowlandb] [Consulta: abril 2018]).