Directament vinculades amb l’experiència docent, trobem les publicacions Arquitectura, construcció i ciutat en la Història d’Occident: 1. El món antic (Tremp, Garsineu, 1982), en col·laboració amb Alda Tacca i Carlo Mambriani, 2. El món medieval (Tremp, Garsineu, 1984), i 3. El món modern (inèdit), i també Història de la construcció a la Catalunya contemporània (Barcelona, els autors, 2002), en col·laboració amb Ramon Graus. Entre els treballs que Jaume Rosell va guiar, hi ha dues tesis doctorals: Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929, dirigida conjuntament amb Pere Hereu, llegida per Ramon Graus el 2012 i premiada, i La Torre Einstein de Erich Mendelsohn en los primeros años de trabajo del arquitecto, dirigida conjuntament amb José Ángel Sanz i llegida per Lars Rudolph el 2017.
Al costat de l’activitat docent, la dedicació a la recerca, especialment centrada en l’arquitectura a Catalunya durant els segles xix i xx, va produir, entre altres, les publicacions següents (en ordre cronològic): amb Ignacio Paricio, Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal, vol. 1 (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1983); amb Joan Ramon Rosell, El mosaic hidràulic (Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT) de Barcelona, 1985); amb Miquel Àngel Subirats, La producció de calç ahir (COAAT de Barcelona, 1987); amb Isabel Serrà, «Estudis d’Esteve Terradas sobre la volta de maó de pla», a Cinquanta anys de ciència i tècnica a Catalunya (Institut d’Estudis Catalans, 1987); Pedra a La Floresta (vídeo) (COAAT de Barcelona, 1988); amb Pere Hereu, «La creació de l’Exposició: crònica dels esdeveniments», a Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 (UPC, 1988); «The Universal Expo» (Rassegna, núm. 37, 1989); «Les tècniques de construcció: de la fusta al ferro» (L’Avenç, Barcelona, núm. 118, 1988); amb Miquel Àngel Subirats, «Architettura dell’oliveto nel sud della Catalogna», a Le ragioni dell abitare (Alinea Editrice, 1989); amb Joaquín Cárcamo, La fábrica Ceres de Bilbao (COAAT de Biscaia, 1994); «Construcció catalana per l’arquitectura moderna», a Barcelona contemporània (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996); «Il ferro nell’architettura di Gaudí» (Ambiente Costruito, núm. 3, 1997); «Rafael Guastavino i Moreno: enginy en l’arquitectura del segle xix», a Guastavino Co. (1885-1962) (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2002); amb Ramon Graus i Montserrat Villaverde, «Arquitectura», a L’Escola Industrial de Barcelona (1904-2004) (Diputació de Barcelona, 2008); amb Ramon Graus, «L’Eixample Cerdà i la ‘construcció catalana’», a L’Eixample, gènesi i construcció (Lunwerg, 2009); amb Ramon Graus, «Fèlix Cardellach, en la reinvención del ingeniero» (Saiatek, 2010); amb Ramon Graus, «Escursionismo e architettura in Catalogna, cento anni fa» (Il Progetto Sostenibile, Monfalcone, núm. 26, 2010); amb Ramon Graus, «L’Escola d’Arquitectura a la Universitat de Barcelona», a La Universitat de Barcelona: història dels ensenyaments (Universitat de Barcelona, 2010); amb Ramon Graus, «El paper de Joan Torras i Guardiola en l’arquitectura catalana del seu temps», a La Barcelona del ferro (Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), 2011); amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva, La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra (Diputació de Barcelona, 2012); «L’arquitectura», a La Casa de Caritat (Diputació de Barcelona, 2015); amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva, «El hormigón armado en Cataluña (1898-1929): cuatro empresas y su relación con la arquitectura» (Informes de la Construcción, Madrid, vol. 69, 2017). |
